Resultats de la cerca

S'estén entre els termes municipals d’Alcoi i Ibi Comprèn la serra del Menejador, a la qual dóna nom aquest cim de 1 352 m que pertany al sistema bètic, amb roques calcàries de l’era terciària Entre la vegetació cal destacar els pinars baixos i els boscs de carrasques, aurons i freixes, com també espècies endèmiques com ara la pebrella Entre la fauna, cal esmentar el pit-roig, la mostela, el teixó i el gat salvatge En destaquen els típics masos, construccions lligades a l’antiga explotació agropecuària de la zona El comerç de la neu també hi fou important a partir del s XVIII, i…

L’aigua brolla a 20 o 30 cm del travertí d’origen lacustre que constitueix l’altiplà d’Usall, i s’escorre cap al Ser, afluent del Fluvià, tot reconstruint part de l’estany primitiu L’aigua sembla que procedeix del nord del Fluvià com la de l’estany de Banyoles, al qual serveix de sobreeixidor, on s’infiltra travessant calcàries i guixos eocènics enfonsats al llarg d’una falla que es prolonga cap al sud quan la pressió de l’aigua és excessiva travessa els guixos i travertins dipositats al llac antic 100 m de gruix Les aigües sortints d'aquest estany formen un rec que transcorre a…

Des d’un punt de vista geomorfològic hi són distingits dos tipus d’illes el grup oriental, de materials volcànics, i el grup occidental, amb predomini de calcàries i sovint amb esculls corallins, separats ambdós per una dislocació de direcció NE-SW que corre entre les illes de Sabtang i Ibahos El clima és càlid i molt plujós prop de 4 000 mm les illes són afectades pel monsó del sud-est, l’alisi del nord-est i els tifons La població es concentra a les planes litorals els recursos econòmics són l’agricultura arròs i blat i les mines de carbó La ciutat principal és Basco, on hi ha…

Els límits occidentals de la comarca venien imposats per un conjunt de llomes i tossals calcaris sobre els quals se situaren els pobles de la zona En realitat, són suaus elevacions miocèniques que l’erosió posterior modelà en sentit allargassat i de forma perpendicular a la mar Ja a la vora dreta del Túria, hi ha el pla de Quart, constituït per una ampla superfície de toves i crostes calcàries plistocèniques presidida per la rambla del Poio Estava formada pels municipis d’Alaquàs, Aldaia, Manises, Mislata, Picanya, Quart de Poblet, Torrent de l’Horta i Xirivella, que el 2023…

Fou una colònia industrial per al personal de la fàbrica de ciment Fradera i Butsems, inaugurada el 1903 per tal d’explotar les calcàries cretàcies de Garraf, i que fou construïda vora la masia de Vallcarca i del llogaret de Campdàsens, a la cala de Vallcarca convertida en port d’embarcament de ciment l’any 1913 Hi arribaren a treballar uns 700 obrers, amb una producció de 1200000 t/any Davant la creixent contaminació i els seus perills, els obrers abandonaren el lloc A ponent, a 179 m alt, s’alça l’ ermita de la Trinitat segle XVIII, esmentada ja el 1375 Tingué estació del…

Les etapes de deposició des del Priabonià superior al Catià terminal i els elements principals de control sobre la sedimentació, en seccions idealitzades del sector oriental de la conca d’avantpaís de l’Ebre El diferent gruix de sediments acumulat en els depocentres lacustres de les etapes evolutives l a V indica que els successius sistemes lacustres tingueren una taxa de subsidència més petita, a causa tant de les variacions de l’evolució estructural de la zona com també de l’allunyament gradual dels depocentres lacustres respecte de les zones de màxima subsidència Biopunt, original de P…

Inicia les serres de Tivissa, amb una altitud de 500 a 900 m, i separa el vessant mediterrani del Baix Camp riu de Llastres de la cubeta de Móra o conca ibèrica del riu de Siurana Priorat i Ribera d’Ebre, on aflueix la riera de Capçanes El sector enlairat del NE mola de Llaberia , 912 m alt, entre els municipis de Colldejou i Tivissa, domina una bona part del Baix Camp des d’una cinglera de prop de 500 m, s’assenta damunt una socolada granítica excavada per l’erosió remuntant de les torrenteres mediterrànies i és constituïda, en estrats subhoritzontals, pels gresos i conglomerats roigs i les…

Mineral del grup dels feldespats que cristallitza en el sistema monoclínic de classe prismàtica Forma cristalls maclats segons la llei de Karlsbad, de Baveno o de Manebach És anomenada també ortòclasi o feldespat ortosa A les roques, hom el troba en forma de masses granulars microcristallines o de grànuls irregulars L’esclat és de vidre té una duresa 6-6,5 i una densitat 2,55-2,63 Pot ésser incolora, blanca, grisa i fins i tot roja per alteració dóna caolí o bé sericita És molt abundant a les roques eruptives àcides i als esquists cristallins N'hi ha també a les roques sedimentàries, tant…

Coincideix aproximadament amb el territori de l’antic priorat de Santa Maria de Meià , entre el congost dels Terradets, a la Noguera Pallaresa, i el curs E-W del Segre, entre el torrent de Vall-llebrera i el congost d’Alòs L’anticlinori del Montsec de Rúbies la separa de la conca de Tremp És una vall de margues i gresos eocènics que segueix l’estructura prepirinenca i que desguassa, principalment, vers el Segre, per mitjà del riu Boix Fou coneguda per l’explotació de calcàries litogràfiques, molt riques en fòssils Comprèn els actuals municipis d’Artesa de Segre amb Anya, Alòs de Balaguer,…

La cuirassa recobreix tot el cos, menys la regió de les antènules, i és integrada per sis plaques calcàries o més, bé que hi ha casos en què manquen El primer segment toràcic és unit al cap, mancat d’antenes i amb antènules molt reduïdes El tronc presenta sis parells d’apèndixs, i tenen circulació lacunar Són hermafrodites, amb fecundació creuada i interna, o bé amb autofecundació El desenvolupament és indirecte, a través d’un naupli, un metanaupli i una cipris, que, després de modificar-se, es fixa en un substrat mitjançant les antènules i desenvolupa les plaques de la cuirassa…