Resultats de la cerca
Es mostren 2413 resultats
Luigi Lablache
Música
Baix italià.
Fill de pare francès i mare irlandesa, entrà al Conservatorio della Pietà dei Turchini a la seva ciutat natal el 1806, on estudià primer violí, contrabaix i després cant A partir del 1812 cantà com a buffo napoletano al Teatro San Carlino de Nàpols interpretant òperes de V Fioravanti, D Cimarosa i altres El 1817 triomfà al Teatro alla Scala de Milà en el paper de Dandini a La Cenerentola de G Rossini El 1830 debutà a París i a Londres amb Il matrimonio segreto de D Cimarosa Ja sigui per les seves qualitats com a cantant o com a actor, Lablache es convertí en el baix més famós de…
Vicenç Calonge i Gustà
Literatura catalana
Dramaturg i poeta.
És autor de l’obra teatral Sota el signe de la impotència 1991 i dels poemaris Temps ressuscitat 1991, Rere el finestrell 1996, De quan les vaques boges no existien o no ens ho deien 1999, Joc i colors de viure 2000, Del Mar que sóc 2001, L’aigua del temps 2002, Cant que s’interroga 2002, Molt més que un temple 2004 i Lladriola en cant 2006
Francesc Barber i Bas
Periodisme
Literatura catalana
Teatre
Poeta, dramaturg i periodista.
Escriví en diaris de l’època, com La Correspondencia de Valencia , i fundà La Correspondencia Alicantina La seva obra poètica, dispersa, fou premiada diverses vegades als Jocs Florals de Lo Rat Penat de València Cant a la llauradora valenciana ,1889 Cant a la mare , 1892 Conreà també el teatre de tipus costumista De València al Grau i Dos Marruecos, un diner 1889, El que menja de baldraga i El dengue
,
Francesc Pujol i Pons
Música
Compositor i musicòleg.
Deixeble del Conservatori del Liceu de Barcelona, estudià amb J Font i Buyé i amb Lluís Millet El 1897 ingressà a l’Orfeó Català com a cantaire el 1900 en fou nomenat professor auxiliar i poc després sotsdirector El 1941, a la mort de Lluís Millet, el succeí com a director Fou fundador i director de l’Associació d’Amics de la Música i de la seva orquestra Donà nombroses primeres audicions d’obres de R Strauss, de Bartók i de Mahler Fou mestre de capella auxiliar de l’església de Sant Felip Neri de la Mare de Déu de la Mercè de Barcelona, i presidí la secció barcelonina de la Societat…
nékyia
Esoterisme
A la Grècia clàssica, sacrifici o ritual per mitjà del qual hom evocava les ombres dels morts amb la finalitat de descobrir les coses futures o ocultes.
Semblant a la nigromància, la nékyia passà a significar la descripció d’un veritable descens al regne dels morts Així apareix al cant XI de l' Odissea , quan Ulisses davalla a l’Hades i parla amb les ombres dels capitosts grecs caiguts a Troia La nékyia homèrica influí diversos artistes, que s’hi inspiraren per a plasmar el món de la ultratomba, i Virgili, en la composició del cant VI de l' Eneida
hiporquema
Literatura
En la poesia grega clàssica, cant coral acompanyat de la dansa.
D’origen cretenc, el seu metre característic fou el crètic
Crimilda
Mitologia
Literatura alemanya
Música
Personatge del cant dels Nibelungs, on representa l’esposa de Sigfrid.
Mort l’heroi, es casà amb Etzel, rei dels huns, i intentà de venjar la mort de Sigfrid, però hi fracassà
canari

Canari
© C.I.C. - Moià
Ornitologia
Moixó granívor indígena de les illes Canàries, de la família dels frangíl·lids, que ateny de 12 a 13 cm de llargada i presenta, en estat salvatge, una coloració grisa verdosa sobre un fons groc.
Fou introduït a Europa al començament del segle XVII, i al final del mateix segle n'aparegueren individus d’un color groc uniforme a causa d’un fenomen de mutació Actualment és estès per tot el món i n'hi ha gran quantitat de races, aparegudes per encreuaments fets per tal de millorar-ne el cant i la coloració El canari, un dels ocells de gàbia més populars, és molt preat per la bellesa del seu cant
Pere Codolar
Música
Tractadista musical.
Monjo de Montserrat regent de teologia al collegi benedictí de San Vicente d’Oviedo Escriví, al monestir de Samos Galícia, un Examen musical , en castellà, on distribuí la matèria en vuit dies o exàmens física, matemàtiques i geometria, música en general, música teòrica i especulativa, música pràctica, cant pla, cant d’orgue, contrapunt i composició El manuscrit conté exemples i peces, entre altres, d’Anselm Viola i d’Antoni Soler És conegut també amb el nom d' Antoni Codolar
música bizantina
Música
En sentit ampli, música creada a l’imperi Bizantí.
Com que la música profana és pràcticament desconeguda, el terme designa particularment el cant litúrgic de l’Església ortodoxa grega -les Esglésies ortodoxes de tradició eslava tenen un altre sistema musical- La música bizantina és vocal, i, malgrat que l’orgue no fou desconegut a la cort imperial, el cant eclesiàstic fou sempre vocal i monòdic Només modernament, per influència occidental, ha estat introduïda la polifonia, rebutjada pels ambients restauradors del cant litúrgic tradicional Per contra, la melodia del solista protopsaltes o del cor és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina