Resultats de la cerca

Debutà com a tenor al Liceu de Barcelona amb La traviata i cantà opereta a l’Amèrica Llatina Tornà a Barcelona, on el 1922 fundà i dirigí el jazz-band anomenat Orquestra Planas, amb el qual introduí el jazz a Catalunya També compongué música per a pellícules

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on més tard fou professora de cant Debutà a 16 anys Excellí en les interpretacions de les òperes de Richard Wagner, a Barcelona, València, Madrid i Lisboa Cantà lieder i collaborà en concerts simfònics i oratoris

El seu Canzoniere 1945 canta les coses comunes, quotidianes, les quals intenta de transformar poèticament Successivament, publicà Mediterranee 1947, Uccelli Quasi un racconto 1951 i algunes proses líriques Scorciatoie e raccontini 1946, Ricordi-racconti 1956 i Storia e cronistoria del Canzoniere 1948, crítica de la pròpia obra

Inicià estudis eclesiàstics, però s’inclinà pel cant i estudià a Barcelona, on debutà Liceu, 1864 Destacà especialment en el paper de Mefistòfil, del Faust de Gounod Cantà per tot Europa fou professor honorari del conservatori de Milà i obrí una escola de cant a Barcelona

Començà com a corista a Forlì i després estudià amb F Bertoni a la Capella de Sant Marc, a Venècia El 1766 debutà amb motiu de l’estrena d' Achille in Sciro , de FL Gassmann, i en 1769-71 cantà a Palerm L’any 1771 actuà a Nàpols, en l’estrena d' Ifigenia in Tauride , de N Jommelli, on tingué un gran èxit Tres anys més tard participà en l’estrena d' Alessandro nelle Indie , de N Piccinni, a Nàpols, i començà a exhibir-se en moltes ciutats italianes El 1778 cantà en la inauguració del Teatro alla Scala de Milà, amb l' Europa riconosciuta , d’A Salieri, i també -per primera vegada- a Londres…

Llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, estudià música al Conservatori de Música d'aquesta ciutat Posteriorment, seguí cursos de perfeccionament de cant al Conservatori de Santa Cecília de Roma Canta habitualment al Gran Teatre del Liceu, on ha destacat en papers secundaris d’òperes com La forza del destino G Verdi, Salome R Strauss o La favorita G Donizetti El 1978 cantà el paper de Leonora, de La favorita i des d’aleshores ha dut una brillant carrera professional a Barcelona i a moltes altres ciutats, amb un repertori d’òpera italiana que inclou…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena i debutà el 1959 a Berlín en el paper d’Escamillo de Carmen Interpretà successivament el mateix personatge en diversos teatres alemanys i escandinaus i a la meitat dels anys seixanta ingressà en la companyia de l’Òpera d’Hamburg, on cantà òperes de WA Mozart, G Verdi i R Wagner Fou també a Hamburg on el 1968 interpretà el paper titular en l’estrena de l’òpera Hamlet , de H Searle El 1962 es presentà a Bayreuth com a Herald Lohengrin i un any més tard ho feu al Festival de Glyndebourne com a Comte de l’òpera Capriccio , de R Strauss Cantà per primera…

Aquestes permutacions es classifiquen sovint en temàtiques llatí, eo/ivi i més generalment en consonàntiques i vocàliques aquestes són subdividides en quantitatives, qualitatives i accentuals, si les modificacions afecten la quantitat fonemàtica, els mateixos fonemes i la intensitat, respectivament per exemple llatí, věnit/vēnit català, canto/canta fugi/fugí

Pertanyent als Gogynfeirdd bards dels prínceps, visqué els dramàtics moments del final del regnat de l’últim príncep independent, Llywelyn el Gran, mort pels anglesos el 1282 És conegut sobretot per una elegia on canta l’adolorida actitud gallesa davant la pèrdua de la independència del seu país

Canta la vida trista del camperol i l’ànsia de llibertat Mogila l’va ‘La tomba del lleó’, 1910, Razor'ennoje gnezdo ‘El niu destruït’, 1913, drama Després de la revolució d’octubre reflectí els canvis produïts a Bielorússia Alesja 1935, Ot serdca ‘De tot cor’, premi Stalin 1941