Resultats de la cerca

Estudià a Itàlia amb G Tartini, el pare Martini i JA Hasse Recomanat per aquest darrer, el 1764 fou nomenat compositor de música sacra a la cort de Dresden, de la qual esdevingué mestre de capella dos anys més tard El 1777 fou cridat a Estocolm per a reorganitzar la capella i fundar una òpera nacional, propòsit que inspirà Gustaf Wasa 1786, obra fortament influïda per l' opéra-ballet francesa i que fou considerada fins ben entrat el segle XIX com l’òpera nacional sueca Després d’una breu estada a Copenhaguen com a compositor i director d’orquestra 1785-86, tornà a ocupar el càrrec de mestre…

L’any 1746 debutà com a operista a Dresden amb Astrea placata -estrenada a Varsòvia pocs mesos abans-, que fou seguida d’altres èxits, com La Galatea 1746, Calandro 1748 i el singspiel Doris 1747 Totes aquestes obres el convertiren en el competidor de JA Hasse als escenaris de la ciutat El 1748 fou nomenat compositor de música religiosa de la cort, en el lloc de JD Zelenka, fet que suposà el total abandonament de la composició d’obres per a l’escena En aquest càrrec comptà, des del 1764, amb la collaboració de JG Naumann, nomenat segon compositor de música religiosa Reconegut pel seu domini…

El 1700 era mestre de música del duc de Chartres, que l’any 1712 el promogué a intendent de música En aquell moment les responsabilitats en la capella ducal eren compartides per quatre vicemestres de capella Durant uns quants anys els quatre llocs foren ocupats per MR de Lalande, N Bernier, A Campra i CH Hubert Després de la mort de Lalande 1726 i Bernier 1734, però, no es cobriren les dues places vacants i Gervais, juntament amb Campra, fou el responsable de la capella ducal Compongué gran nombre de motets i algunes cantates franceses, però el seu talent brillà especialment en…

Secretari del comte d’Étampes des del 1709, a partir del 1744 es feu càrrec, amb La Bruyère, de la direcció del diari oficial "Mercure de France" Com a autor fou molt prolífic més de dues-centes obres, entre les quals destaquen nombrosos llibrets d’òpera La gran popularitat de la seva producció entre els seus contemporanis es deu sobretot a la paròdia mordaç d’obres i estils d’autors de l’època, en especial drames i tragèdies, com ara La grand-mère amoureuse 1726, a partir de l’òpera Athis , de GB Lulli, o La rupture du carnaval et de la folie 1707 sobre Alcyon , de Marin Marais Amb Lesage i…

Fill de l’organista Jean Rameau, exercí la mateixa professió a Dijon, Lió i Clarmont d’Alvèrnia Aquí escriví el seu Traité de l’harmonie réduite à ses principes naturels 1722, que contribuí a establir les bases del llenguatge musical modern El 1723 passà a París, on publicà obres per a clavecí i assolí fama com a virtuós d’orgue Protegit per Ade La Pouplinière, a casa del qual dirigí concerts on introduí l’ús dels clarinets en l’orquestra per a interpretar obres de l’escola de Mannheim Fins a 50 anys no es decidí a compondre òperes, que escriví en l’estil clàssic de Lulli, però amb una…

Estudià estètica i teoria musical a la Universitat de Praga parallelament a la carrera de matemàtiques, matèria que després ensenyà a l’escola de Domažlice, ciutat on recollí molt material folklòric de la contrada Aquesta experiència enriquí les seves composicions Quan s’inaugurà la Universitat de Brno, hi impartí classes de filosofia 1919 i el 1924 tornà a Praga a ensenyar estètica Format a l’escola musical txeca del segle XIX i en la línia postromàntica de G Mahler, incorporà elements folklòrics al marge de les innovacions del segle XX Tot i això, sabé combinar les càrregues dramàtiques i…

Germà gran de Giovanni Battista Sammartini, probablement estudià l’oboè amb el seu pare El 1720 tocava aquest instrument, juntament amb el seu germà, en l’orquestra del Teatro Regio Ducal de Milà El cèlebre flautista JJ Quantz, quan visità la ciutat el 1726, el considerà l’únic bon intèrpret d’instrument de vent que tocava en l’orquestra de l’Òpera Pel que sembla, Giuseppe abandonà Itàlia el 1728 per anar a Londres, on passà la resta de la seva vida A la capital anglesa guanyà ràpidament una excellent reputació com a intèrpret d’oboè i tocà en l’orquestra de GF Händel A partir del 1736 fou…

Estudià a Kosmonos i a Jicín, a l’escola dels jesuïtes El trasllat de la família a Prússia, l’any 1742, li permeté ingressar a l’orquestra de la cort El 1750 fou nomenat mestre de capella del duc Frederic III de Saxònia-Gotha, al servei del qual restà fins el 1778, després que li fos concedit, el 1770, el títol de kapelldirector Durant la primera època a la cort de Gotha compongué nombroses cantates i música instrumental, i fou tant sols a partir del 1765 que es dedicà a l’òpera, gènere que li proporcionà fama i reconeixement Després de l’estrena de la seva única òpera italiana…

Estudià teoria musical al collegi dels jesuïtes de Praga i més tard, en aquesta mateixa ciutat, entrà al servei del comte Hartig 1709 El 1710 arribà a ser contrabaixista en l’orquestra reial de Dresden Com altres músics d’aquesta formació, fou enviat a continuar estudis musicals amb JJ Fux a Viena i amb A Lotti a Venècia Tornà a Viena el 1717, on impartí classes de contrapunt a JJ Quantz Romangué a la capital austríaca durant dos anys, al llarg dels quals recollí una impressionant collecció de música dels més grans compositors Una altra vegada a Dresden, treballà a la cort com a compositor de…

Era parent de Michel Haydn, de qui fou deixeble a Salzburg fins el 1797, any en què aquest l’envià a Viena a estudiar amb el seu germà Joseph Allà treballà com a compositor, pianista i professor de música fou mestre, entre d’altres, del segon fill de Mozart, Franz Xaver Del 1804 al 1808 visqué a Sant Petersburg encarregat de la capella del teatre alemany, i el 1809 arribà a París, la ciutat on passà més temps i on morí No obstant això, realitzà encara nombrosos viatges Com a pianista de ChM de Talleyrand-Périgaud, l’acompanyà al Congrés de Viena 1814-15 Del 1816 al 1821 fou mestre de capella…