Resultats de la cerca

És autor d’una monografia sobre la seva vila natal, a la qual dedicà força anys de la seva vida i que mai no arribà a publicar-se Historia de Villajoyosa Tot i que comprèn des de la prehistòria fins al s XIX, dedica una especial atenció a l’època que va de la conquesta a l’expulsió dels moriscos L’últim capítol inclou una relació, amb breus notes biogràfiques, de fills coneguts de la comarca

Formà part del Servei de Cartografia de la Diputació de Barcelona Soci del Club Excursionista de Gràcia Collaborà amb editorials com Alpina i Montblanc, per a les quals feu nombrosos mapes i itineraris d’excursions, i collaborà en l’elaboració dels mapes per a marxes d’orientació i regularitat És autor del capítol sobre cartografia de l’ Enciclopèdia de l’Excursionisme , de Josep Iglésies 1965 Fou guardonat amb la medalla d’argent de la Federació Espanyola de Muntanyisme

És situat a la dreta del Segre, a la seva confluència amb el riu de la Llosa, que divideix el nucli antic, enfilat al Tossalet, del més modern, a la vora de la carretera de la Seu a Puigcerdà Sorgí d’una farga o martinet com a poble és documentat al s XVI, quan la seva església de Sant Eloi, avui parroquial, depenia de la de Montellà Històricament depengué de la senyoria del capítol d’Urgell

És encimbellada a l’esquerra del Segre L’església parroquial de Sant Sadurní és esmentada ja el 839 L’antic castell de Montellà fou de la senyoria del capítol d’Urgell Donà nom al municipi fins que Martinet passà a ocupar la capitalitat del nou terme, anomenat oficialment Montellà i Martinet , després que li fou annexat el 1970 l’antic terme de Víllec i Estana Dins l’antic terme és esmentat també l’antic Castellbò de Baridà

Aquesta església i antiga parròquia, avui completament desapareguda, era situada prop de l’actual mas Bearn, al nord-est de Perpinyà És documentada per primera vegada juntament amb la vila de Tanyeres l’any 901, i se’n tenen notícies històriques fins al segle XVII L’any 1139 va ser donada pel bisbe Udalgar al capítol d’Elna En l’actualitat el topònim Sant Genís de Tanyeres només designa una partida del terme de Perpinyà, propera al mas Bearn

Ordenat de sacerdot, la seva tesi doctoral, influïda per l’enciclopedisme, suscità escàndol a la Sorbona Les seves proposicions sobre l’essència de l’ànima, la revelació i els miracles són a la base de la seva polèmica amb l’Església i foren censurades pel Parlament L’article Certitude de l’Enciclopèdia li valgué l’exili a Holanda Escriví una Apologie ajudat per Diderot Es retractà públicament 1754 i morí essent ardiaca del capítol de Głogów

Fou canonge d’Urgell i secundà estretament la política de Pau Claris El 1634 intervingué amb aquest als avalots que hi hagué a Vic contra l’aplicació del delme als eclesiàstics El 1638 formà part, com a oïdor, de la generalitat de Catalunya presidida per Claris Collaborà, també amb aquest, en l’oposició que el capítol urgellenc menà contra el bisbe Pau Duran i contra els ciutadans Durant el govern dels francesos fou nomenat inquisidor a Catalunya

Fill d’un noble barceloní, es dedicà al comerç de draps El 1639, en esclatar la guerra a la frontera catalana, es passà al bàndol francès, on es mantingué durant la guerra dels Segadors Lluità en el setge de Barcelona, i l’abandonà en retre's la ciutat 1652 Installat a Perpinyà, fou administrador dels béns segrestats al Sant Ofici i vicari capitular de la diòcesi d’Elna El capítol protestà a Roma i aconseguí finalment que fos destituït

Es formà a França, Anglaterra i l’Amèrica del Sud i feu alguns viatges d’estudi a la península Ibèrica Professor de castellà a diversos liceus francesos, del 1919 al 1924 fou assistent i substitut de Morel-Fatio al Collège de France Autor de nombrosos treballs, entre ells La légende de Roncevaux 1924, refeu el capítol de Morel-Fatio sobre la llengua catalana del Grundriss der romanischen Philologie de G Gröber per a la segona edició d’aquesta obra

El lloc de Cerc és conegut des del segle IX 863 i el terme i la vall apareixen documentats repetidament en els segles següents, sovint amb la denominació de Orsianne o Ursianno Del castell de Cerc, avui desaparegut, hi ha poques notícies Consta que l’any 1086 era de Pere Udalard, el qual féu testament i el deixà al seu fill Més tard, el terme de Cerc apareix sota la jurisdicció del capítol de la Seu