Resultats de la cerca

Vida Molt probablement es formà a Lleida amb Domènec Teixidor Estigué a Barcelona, on fou deixeble dels mestres de capella Bernat Tria, de la capella del Palau de la Comtessa, i Pau Llinàs, de la capella de l’església de Santa Maria del Pi El 1733 intentà aconseguir la plaça de mestre de capella de la seu de Vic, però no tingué èxit Finalment, el 1735 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Girona en substitució de Tomàs Milans A la seu gironina es jubilà el 1774 i Francesc Juncà li succeí en el càrrec Tot i així continuà vinculat a la catedral, perquè es té constància que…

Des del 1735 formà part dels infants de cor de la catedral de Toledo i probablement fou deixeble de Juan de la Bermeja Segons alguns estudiosos, uns quants anys més tard apareix com a mestre de capella de l’església de la Soledad de Madrid El 1765 obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral d’El Burgo de Osma Sòria, però no hi romangué gaire temps, ja que el 1766 demanà al capítol que el deixés tornar a l’església de la Soledad madrilenya En aquesta capella musical continuà treballant fins a la seva mort Gaudí de força renom i fou consultat a l’hora de triar el nou mestre de capella…

Al llarg de la seva vida professional treballà en nombrosos indrets de la geografia hispànica Presumiblement es formà a la collegiata de Sant Nicolau de Bari, a Alacant El 1735 fou tiple a l’església parroquial d’Elx, i el 1750 obtingué la plaça de mestre de capella d’Antequera Màlaga, on sembla que cometé una sèrie de faltes, no concretades en la documentació conservada, que provocaren el seu desterrament de la ciutat El 1755 passà a ocupar el mateix càrrec a la capella reial de Granada i un any més tard fou empresonat en aquesta ciutat andalusa, molt probablement per problemes i disputes…

La comunitat era mixta, de tipus beneficohospitaler, de regla i filiació desconeguda Existia ja al segle X en un predi de la família comtal de Barcelona Hi habità com a monja Quíxol, filla de Guifré el Pelós, on morí el 945 i on es conserva encara la seva tomba El 1256 era regit per una priora, Beatriu Al segle XIV l’hospital s’havia extingit l’església, però, restà sota la cura de beneficiats La capella actual al costat del mas Terrers, on es guarda el retaule gòtic de la fi del segle XV, de l’escola dels Vergós és obra probablement del segle XII, encara que la planta és més antiga

De molt jove obtingué el càrrec de mestre de la capella de Torroella de Montgrí, una de les més importants de les comarques gironines Des del 1785 fou mestre de capella de la catedral de Girona, càrrec que obtingué per concurs i que preferí al mestratge a la catedral de Tortosa Pel setembre del 1790 fou nomenat substitut d’Antonio Ripa, mestre de capella de la catedral de Sevilla Un cop mort Ripa, l’any 1796, el capítol catedralici li atorgà el mestratge en propietat, i en aquesta seu desenvolupà un paper cabdal Fou membre del Conservatori de Bolonya, i doctor de la famosa Acadèmia de Bolonya…

La capella, a la carena d’una serra, es troba prop del gran mas de Montconill El nom de Còdol-rodon el degué rebre del gran còdol amb una creu que hi ha prop de la capella Fou erigida el 1377, en un pur estil gòtic i amb un notable portal amb capitells i arquivolta ogival, ampliada el 1805 i decorada interiorment el 1864 El lloc de Còdol-rodon apareix força vegades esmentat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vegueries de Cervera o sotsvegueria dels Prats de Rei i de Bages

Format musicalment a la catedral d’Àvila com a escolà de cant, fou mestre de capella de Medina del Campo del 1638 al 1648, any en què passà a ser-ho de la catedral de Lleó, fins el 1651 El 1654 fou nomenat per al mateix càrrec a Valladolid, on l’exercí fins a la seva mort El seu llegat epistolar -178 documents- és indispensable per al coneixement de l’activitat dels mestres de capella del barroc hispànic Pel que fa a la seva obra compositiva, destaquen especialment els villancets, que palesen un alt grau de flexibilització i d’obertura del gènere en aquesta etapa del barroc musical hispànic

Fou escolà de cant, noi cantor i acòlit de la catedral de València, on es formà musicalment amb el mestre de capella Pere Rabassa El 1729 fou mestre de capella de l’església parroquial dels Sants Joans, també de València El 1743 ingressà com a contralt a la capella musical del collegi del Corpus Christi, i l’any següent fou mestre de capella interí de l’esmentat collegi La seva producció, conservada majoritàriament a l’arxiu del Corpus Christi, inclou obres religioses tant en romanç com en llatí