Resultats de la cerca
Es mostren 675 resultats
Pilar del Castillo Vera
Política
Política espanyola.
Doctorada en dret per la Universidad Complutense de Madrid, més tard estudià, becada per la Fundació Fulbright, ciència política a la Universitat d’Ohio Ha estat professora de dret constitucional 1986 i catedràtica de ciència política de la Universidad Nacional de Educación a Distancia i directora de la revista Nueva Revista de Política, Cultura y Arte Experta en partits polítics i comportament electoral, ha estat directora del Centro de Investigaciones Sociológicas 1996-2002 Entre el 2000 i el 2004 ocupà el càrrec de ministra d’Educació, Cultura i Esports del Govern espanyol, i des del 2004…
Ramgarda de la Marca
Història
Comtessa de Carcassona, vescomtessa de Besiers i Agde.
Filla dels comtes Bernat i Amèlia i germana d’Almodis, tercera muller del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Fou casada vers el 1040 amb el comte Pere II de Carcassona, vescomte de Besiers i Agde el qual li deixà, tant per raó de dot com per testament, drets que tenia als comtats de Carcassona, Rasès, Coserans, Comenge, Menerba, Narbona i Tolosa Amb la seva germana sembla que tingué un important paper en les negociacions per a la venda dels comtats de Carcassona i Rasès als dits comtes de Barcelona, i a llur fill, i nebot seu, el futur Ramon Berenguer II 1064-70 tot i que, poc…
Anne Bancroft
Cinematografia
Nom amb el qual és coneguda l’actriu cinematogràfica nord-americana Anna Maria Italiano.
Debutà al cinema el 1952 en Don't Bother to Knock , de RW Baker i el 1962 aconseguí l’Oscar a la millor interpretació per The Miracle Worker d’A Penn, paper que ja havia representat en el teatre Participà, entre d’altres, en els films The Pumpkin Euter 1964 de J Clayton, The Graduate 1967 de M Nichols, The Turning point 1977 de H Ross, Agnes of God 1986 de N Jewison, Torch Song Trilogy 1988 de P Bogart, GIJane 1997 de R Scott, Critical Care 1997 de S Lumet, Great Expectations 1998 d’A Cuarón, Keeping the Faith 2000 d’E Norton, i Up at the Villa 2000, de Ph Haas El 1980 dirigí Fatso Estigué…
Andrée Esposito
Música
Soprano francesa.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i després ho feu al de París, on obtingué importants premis de fi de carrera El 1959 debutà a l’Òpera de la capital francesa amb La Traviata i posteriorment hi representà amb gran èxit Un ballo in maschera , Roméo et Juliette i Boris Godunov Intervingué igualment en diversos papers a l’Òpera Còmica de la mateixa ciutat, com els de Micaela Carmen , Mireille o Juliette Ha estrenat obres de G Delerue, Daniel-Lesur, RR Bennett i K Penderecki, entre altres compositors, tot compaginant les actuacions operístiques amb les d’opereta El ratpenat i La…
Elisabeth Schumann
Música
Soprano alemanya, nacionalitzada nord-americana.
Estudià cant amb N Hänisch, M Dietrich i A Schadow i debutà el 1909 amb el paper de pastor de Tannhäuser a l’Òpera d’Hamburg, on actuà regularment durant deu anys El 1919, convidada per R Strauss, ingressà a la Staatsoper de Viena, on actuà fins el 1938 Amb l’annexió austríaca a l’Alemanya nazi decidí traslladar-se als Estats Units, on havia debutat la temporada del 1914 amb la seva presentació al Metropolitan de Nova York i on havia fet una gira de concerts el 1921 En el repertori liederístic, que abordà després de la Segona Guerra Mundial, es destacà en les interpretacions de compositors…
Elise Ross
Música
Soprano nord-americana.
Després d’haver estudiat a la Juilliard School, debutà el 1970 amb el Juilliard Ensemble i l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, amb els quals interpretà obres de L Berio La temporada 1972-73 cantà a Roma l’òpera Passaggio , del mateix compositor, de qui s’ha convertit en una intèrpret assídua Especialitzada en el repertori vocal òpera i oratori del segle XX, ha estrenat obres de diferents autors, com ara Le Racine 1981, de S Bussotti, a més d’interpretar composicions d’A Berg, A Webern i C Debussy Ocasionalment ha interpretat lieder de R Strauss, R Schumann i WA Mozart i ha cantat amb l’…
Gerberga de Saxònia
Història
Duquessa de Lorena i després reina de França i d’Aquitània.
Filla del rei Enric I de Germània, duc de Saxònia, i germana de l’emperador Otó I Fou casada primerament amb el duc Gisilbert I de Lorena, i després, amb el rei Lluís IV de França, el qual féu alliberar, amb l’ajut del seu germà, de la captivitat en què el tenia Hug el Gran En morir el seu segon marit 954, exercí la tutoria del fill Lotari I Sembla que tingué una predilecció pels monestirs catalans, per tal com a petició d’ella foren donats preceptes reials a Cesari, abat de Santa Cecília de Montserrat 951, a Ponç, abat de Sant Miquel de Cuixà 958, i a Sunyer, abat de Sant Pol de…
Irene
Història
Emperadriu bizantina (792-802).
Casada amb Lleó IV, en morir aquest, aconseguí la successió per al seu fill Constantí, però s’emparà del poder com a regent 780-790 Contrària als iconoclastes i desitjosa de recuperar la sobirania d’Itàlia, convocà el concili II de Nicea 787, a favor del culte de les imatges iconoclàstia Poc temps després, enderrocada pel seu fill, tragué profit de la impopularitat d’aquest, el 797 l’eixorbà i tornà a regnar, fins que fou deposada per un complot dirigit pels alts dignataris 802, que en decretaren l’exili Dona intrigant i cruel, deixà la frontera al descobert i a mercè dels…
Elionor d’Urgell
Història
Princesa de Salern.
Filla segona del comte Jaume II Empresonat el seu pare, habità al monestir de Sixena amb la seva mare, però aviat fou traslladada amb la seva germana Isabel a Balaguer, a casa de Ramon d’Empúries, que la portà a la cort reial de València, i des d’allí fou duta a Castella Mort Ferran I, s’estigué amb la seva vídua, que l’educà El 1422 deixà Castella i passà a Lleida, on estigué a càrrec del canonge ardiaca Guillem de Barutell, parent de la seva mare, que fou nomenat tutor seu i de les seves germanes 1424 Fou casada 1438 per Alfons IV amb Raimondo Orsini , comte de Nola i príncep…
Elisabeth Vergés Costa

Elisabeth Vergés
Jaume Altadill
Escalada
Alpinisme
Escaladora i alpinista.
Vinculada al Club Muntanyenc Barcelonès i al Centre Excursionista de Catalunya, començà en espeleologia Pionera de l’escalada femenina a l’Estat espanyol, durant els anys seixanta dugué a terme nombroses escalades, algunes de les quals foren primeres femenines, com la Peña Sola, als Mallos de Agüero, o el Puro, als Mallos de Riglos Osca Feu escalades de gran dificultat a Montserrat, la serra de Cadí, la Riba, Ordesa i Oliana, formant cordada habitualment amb Josep Manuel Anglada, amb qui estava casada, Joan Cerdà, Jordi Pons o Francesc Guillamon Fou de les primeres alpinistes que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
