Resultats de la cerca
Es mostren 1538 resultats
Loise De Rosa
Història
Cronista napolità.
Fou majordom dels reis angevins Ladislau i Joana II i dels del casal d’Aragó, Alfons el Magnànim i Ferran I de Nàpols Escriví records autobiogràfics, un elogi de Nàpols on afirma que la ciutat era plena de catalans i una crònica de la mateixa ciutat, molt interessants lingüísticament
Rocafiguera
Masia
Masia important del municipi de Sora (Osona).
Dins les seves propietats hi ha les ruïnes de l’antic castell de Duocastella Sora, conegut també pel castell de Rocafiguera El seu llinatge s XII, ennoblit al s XVIII, té un antic casal, la casa Rocafiguera , a la ciutat de Vic, on viuen els descendents, que conserven l’antic cognom
Sant Benet de Lleida
Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, establert el 1592, a Lleida (Segrià).
Fou dotat amb les rendes d’antics monestirs i priorats catalans, adjudicades per butlla del papa Climent VIII Residia en un vell casal de la ciutat, que el 1636 hom considerava ruïnós El 1669 es traslladà a Cervera, interinament, fins que passà a Sant Pau del Camp, de Barcelona, el 1672
Societat d’Esbarjo i Cultura La Principal
Esport general
Entitat cultural i esportiva de Vilafranca del Penedès.
Coneguda com el Casal , fou fundada l’any 1904 Té seccions esportives de bàsquet des del 1951, judo 1974, taekwondo 2000, billar 1936, escacs 1925 i, només en el nivell d’iniciació, de gimnàstica femenina Disposa d’installacions pròpies, amb pavelló poliesportiu cobert i sales per a les altres activitats
Conchita Martínez Granados
Tennis
Tennista.
Membre del Reial Club de Tennis de Barcelona Fou subcampiona d’Espanya 2001 i campiona de Catalunya 2002 Guanyà diversos títols del circuit Challenger El 2003 assolí la seixanta-sisena posició en el rànquing de la WTA individual i la vuitanta-dosena en dobles És professora de l’Acadèmia Sánchez-Casal
Galleuda
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), situada al sector septentrional del terme, al peu del serrat de Carrasquers (1 429 m alt.).
Al seu interior hi havia una capella dedicada a sant Marc El mas és un gran casal de pedra amb teulat de doble vessant, potser del segle XIX en una de les façanes laterals hi ha uns porxos, tapiats El lloc va pertànyer fins el 1969 a l’antic municipi de Gavarra
la Morera

Vista de la tribuna de la Morera (Manresa)
© C.I.C - Moià
Casal modernista a ponent de la ciutat de Manresa (Bages), al límit del terme amb el de Rajadell.
Situada en el camí vell de Manresa a Rajadell, té el seu origen en un mas que pertanyia originàriament a la comunitat dels pares dominics del convent de Sant Domènech de Manresa, però que en la desamortització fou venut a particulars Al final del segle XIX era propietat de Josep Portabella i Cots, important industrial tèxtil, qui encarregà a l’arquitecte modernista manresà Ignasi Oms i Ponsa , l’ampliació del mas original per convertir-lo en una residencia senyorial 1903-05 L’ampliació el cos original es complementà amb dos cossos més que configuren un conjunt en forma de U i que formen una…
Torre o casa forta de Cadell (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Aquest casal es troba no gaire lluny del llogaret de Beders És una casa fortificada, de forma quadrada, amb dos pisos molt alts, i té quatre torres garites als corresponents angles Segons A Salsas, el casal fou edificat al segle XVI i no conserva res de romànic No es tenen referències documentals d’aquest casal, que fou el bressol d’un dels llinatges més importants de la Cerdanya, els Cadell Els primers membres coneguts apareixen documentalment a la primera meitat del segle XIII A l’abril del 1222, Nunó Sanç, senyor de la Cerdanya, des de Perpinyà, amb motiu dels molts serveis que n’havia…
Rafael Massot i Xirgu
Teatre
Actor i director teatral.
Cosí de Margarida Xirgu Debutà com a actor al Teatre de les Arts, de Barcelona 1904 Dirigí els quadres escènics L’Artesà 1916-17, el del Casal Català de Gràcia 1917-21, el de l’Ateneu de Sant Gervasi 1921-22 i el Mossèn Cinto 1922-23 a tots féu representar obres d’autors catalans
Eugeni Campllonch i Parés
Arquitectura
Arquitecte.
A Vilafranca, on era arquitecte municipal 1904-10, féu l’altar major 1902 de l’església de la Trinitat i la façana 1912 de la casa de la vila A l’Arboç féu l’Hospital de Sant Antoni 1912 En un estil goticista construí el casal de Catalunya 1928 del Centre Català de Buenos Aires
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina