Resultats de la cerca

Vida Rebé la primera formació musical dels seus pares Començà els estudis d’art dramàtic i a vint anys ingressà al Conservatori de París, on estudià amb E Pessard harmonia, A Gédalge contrapunt i fuga i P Vidal composició Després de participar en la Primera Guerra Mundial, el 1919 guanyà el Premi de Roma amb la seva cantata Le poète et la fée Durant la seva estada a la Villa Medici compongué les seves primeres obres importants La ballade de la geôle de Reading 1920, Escales 1922 -ambdues per a orquestra- i Histoires 1922, per a piano De tornada a França, aconseguí renom amb les obres…

Els parlars xurros actuals són essencialment un aragonès castellanitzat, i contenen un bon nombre d’elements catalans, en gran majoria lèxics Per aquest motiu hom s’hi refereix sovint com a dialectes mixts o barrejats Els parlars d’Énguera i de tota la Canal de Navarrés, en una zona més al S, també ofereixen trets semblants, i s’han d’incloure en el mateix grup En realitat, hi ha afinitats lèxiques entre tots els parlars fronterers de l’antic Regne de València, fins a Múrcia La castellanització de l’aragonès —trasplantat a la zona xurra pels pobladors procedents del Baix Aragó, en general—…

En fixar-se el romanès, als s XV i XVI, la primera literatura fou religiosa traduccions de la Bíblia i d’obres protestants Al s XVII i començament del XVIII, al costat de la literatura religiosa, n'aparegué una de profana, en la qual es destaquen una sèrie de brillants cronistes, com l’humanista D Cantemir, format a l’escola occidental Progressivament la influència eslava es veié substituïda per la influència grega, introduïda pels prínceps fanariotes A través de la cultura grega arribà a Romania l’humanisme occidental El desvetllament nacionalista del s XIX produí l’afirmació intellectual de…

Vida Estudià al Conservatori i a la Universitat de Madrid, on es doctorà en filosofia i lletres També assistí als Cursos de Darmstadt, a Alemanya, impartits per O Messiaen i G Ligeti Amb tot, en algunes ocasions reivindicà el caràcter autodidàctic de la seva formació Considerat com un dels membres més reeixits de l’anomenada Generación del 51, les seves primeres obres representaren un anhel de renovació del panorama musical espanyol a través de les aportacions de l’avantguarda Aviat assolí un llenguatge molt personal i es decantà per l’expressionisme atonal Més tard, però, avançà vers un…

Vida Estudià a Praga amb V Novák 1914-15, a Viena i a Berlín amb F Schreker 1918-22 i, després, en el cercle de F Busoni Novák li ensenyà a usar les fórmules tradicionals, en les quals introduí aportacions del folklore valac Segons contava, ja de petit hagué de seguir amb el seu violí els intervals propis del patrimoni popular conservat a Valàquia de forma genuïna, distints dels tonals Aquesta fou la base de la seva reflexió teòrica i de la posterior posada en pràctica del sistema de microintervals Pels volts del 1920 començà a bastir la seva teoria i a fer construir els instruments adaptats…

Vida Rebé la primera formació musical del seu pare, que era organista, i el 1843 entrà al Conservatori de Milà, on estudià fins el 1854 amb A Angeleri, A Mazzucato i L Rossi, entre d’altres Durant l’època d’estudiant ja mostrà unes aptituds excepcionals per a la composició, que li valgueren el sobrenom de genietto Essent estudiant collaborà en la composició d’una opereta Il sindaco babbeo , 1851 i escriví la seva primera obra orquestral Scena campestre , 1852 Una vegada acabats els seus estudis treballà com a organista A tan sols vint-i-dos anys presentà al Teatre Concordia de Cremona la…

Vida Passà la infantesa a Le Havre, on feu els primers estudis musicals, que prosseguí a Zuric i a París, ciutat on s’installà definitivament A la capital francesa entrà ben aviat en contacte amb D Milhaud, G Auric i la resta de compositors que més tard foren coneguts amb el nom de Grup dels Sis S’ha volgut veure en Honegger un dels renovadors de l’escena musical francesa dominada, en aquell moment, pels epígons de C Debussy i per l’ambient impressionista en general Pel que fa a la música simfònica i de cambra, aquesta renovació exigia decantar-se per la claredat formal mitjançant la "…

Vida Fill de pare catòlic convertit al judaisme, una de les seves primeres influències musicals fou la de la sinagoga Estudià al Conservatori de Viena amb Anton Door piano i Robert Fuchs composició Les seves primeres obres -cançons i peces pianístiques i de cambra- foren elogiades per J Brahms L’any 1895 conegué A Schönberg, del qual esdevingué amic íntim i a qui orientà en el seu aprenentatge autodidàctic de la teoria i la composició -més endavant, el 1901, esdevingueren cunyats arran del casament de Schönberg amb Mathilde Zemlinsky, germana del compositor- Al principi del segle XX la…

Vida Tingué una formació autodidàctica i, a més de tocar l’orgue i dirigir corals, treballà de mestre Inicià la seva activitat compositiva tardanament el seu opus 1 és del 1912 La majoria de les seves obres primerenques, properes pel que fa al seu llenguatge a les obres dels mateixos anys de Schönberg, són peces per a piano o lieder A poc a poc cresqué el seu interès pels aspectes teòrics i especulatius de la música i, l’any 1919, descobrí un sistema de composició amb dotze sons, que emprà en les seves obres a partir de llavors Aquest aspecte resulta especialment rellevant per les possibles…

Vida Era fill de Clémence Françoise Collin, filla d’un fuster i aficionada a la música, i Jacques Joseph Victor Saint-Saëns, oficinista del Ministeri d’Interior francès i que morí pocs mesos després de néixer Camille A partir dels dos anys rebé la primera formació musical de la seva mare amb qui sempre mantingué una relació de dependència molt forta i de la seva tia Charlotte Masson De seguida demostrà uns dots excepcionals i quan tan sols tenia tres anys feu els seus primers intents en la composició Continuà els estudis musicals amb Camille Stamaty piano, i a set anys començà a…