Resultats de la cerca

Un estudi clàssic d’aquest fenomen és el de l’antropòleg Jeremy Boissevain, a Malta, el 1974, en què ret compte de les rivalitats que sorgeixen entre diferents grups dins el context de la introducció del culte d’un sant en un poble Els estudis sobre faccions són processuals i incideixen sobre la formació de grups informals a través de xarxes d’amistat, de parentiu o de clientelisme El faccionalisme també ha estat objecte d’estudi etnogràfic a l’Índia, en aquells pobles en què es troben moltes castes, cap d’elles, però, dominant

Postulà que existia una relació entre població i recursos de tal manera que el procés productiu és condicionat i s’adapta a la pressió demogràfica, i no a l’inrevés com defensa la visió malthusiana tradicional Així, en un clàssic exemple històric, el creixement de la població hauria originat un canvi en les formes de producció agrícola, que haurien evolucionat per etapes des del sistema de guaret fins a l’agricultura intensiva La seva obra més coneguda és The Conditions of Agricultural Growth the Economics of Agricultural Change under Population Pressure 1965

Fou catedràtic, secretari i bibliotecari de l’acadèmia de belles arts de Florència En les discussions entre clàssics i romàntics s’alineà amb els primers, però acceptà els aspectes del Romanticisme convergents amb la seva ideologia liberal Escriví drames de tema clàssic Edipo nel bosco delle Eumenidi , 1823 i altres de tema històric, de to republicà i liberal Nabucco 1815, Giovanni da Procida 1817, Arnaldo da Brescia 1837, considerat el més reeixit, I Cenci 1854 Publicà un volum de poemes clàssics Poesie , 1886 i estudis de teoria dramàtica Dell’imitazione dell’arte drammatica , 1844 etc

Té com a conseqüència un bescanvi d’energia cinètica entre les partícules incidents collisió elàstica o difusió, l’emissió diferida d’energia collisió inelàstica o excitació o una transmutació o reacció nuclear captura En tots els casos, la teoria de la collisió pressuposa la validesa del principi de conservació de l’energia en el sistema físic format per les partícules que participen en la collisió La teoria cinètica del gasos, que n'explica el comportament clàssic, és l’aplicació de la teoria de la collisió a les molècules

Acadèmic 1709, autor del castell de Lunéville 1703-06, d’estil clàssic, acabà la catedral de Nancy 1742, començada pel seu mestre JH Mansard A l’església de Saint-Jacques de Lunéville 1730-49 s’apropà al barroc alemany Construí també diversos hôtels parisencs, com l’Amelot 1710-12 Hom el considera un dels creadors de l’ornamentació rococó interior de l' hôtel Soubise de París, 1735-40 Treballà també pel duc de Lorena i per l’elector de Baviera L’any 1745 publicà Livre d’architecture contenant les principes généraux de cet art

Inicià els seus estudis musicals al Conservatori de Zuric i posteriorment els amplià a Viena i a París Actuà com a violinista solista en diversos països europeus, i després formà part integrant d’importants grups de cambra El 1956 fundà, amb Wolfgang Schneiderhan, el conjunt de corda Festival Strings Lucerne A banda del repertori clàssic i romàntic, afavorí les estrenes d’obres d’autors contemporanis com ara J Kubelík, B Martinů, K Penderecki, G Ligeti o I Xenakis Des del 1968 fins al 1980 dirigí el Festival de Lucerna

L’homofonia, que es contraposa a polifonia, es considera la textura característica dels estils clàssic i romàntic En la Grècia clàssica, però, la paraula homofonia en grec, ’mateix so' designà el cant a la 8a o la doble 8a i, més endavant, el cant actualment identificat amb la paraula monofonia a l’uníson De fet, encara al segle XVIII, l’expressió imitatio homophona designava una imitació a l’uníson Tanmateix, a partir d’aquest moment, ’homofonia’ ja s’identificà amb el sentit actualment predominant, és a dir, el de melodia acompanyada

Fou fundat el 1972 per membres de l’Orquestra Simfònica de Viena Ha tingut com a violinistes Thomas Kakuska 1972-81 i Jan Pospichal des del 1981, com a violistes, Tomislav Sestak 1972-81 i Wolfgang Klos des del 1981, i Wilfried Rehm com a violoncellista des de la consitució del grup És una de les formacions de cambra més prestigioses del panorama actual i destaca especialment en el conreu del gran repertori clàssic i romàntic, tot i que també interpreten autors contemporanis, com R Strauss i E Wellesz

Pertany al Club Esportiu INEF Barcelona des del 2007, amb el qual ha disputat totes les edicions de la Copa d’Europa fins el 2011, any que aconseguí una medalla de bronze formant equip amb Neus Serra, Joana Carbó, Aina Hernando, Sònia Marturano i Anna Castells Ha competit en diversos torneigs internacionals de les modalitats de tamborí sala, tamborí platja, tamborí clàssic i tambourelli L’any 2011 guanyà la Lliga Catalana Ha format part de la selecció catalana de tamborí en diverses ocasions, amb la qual disputà el primer Campionat d’Europa 2011

Viatjà a Parma, on estudià detingudament Correggio, i a Venècia, on fou influït per Veronese, Tintoretto i els Bassano A més de tenir característiques comunes amb els seus parents, fou el creador d’un tipus de paisatge serè i humanitzat, “clàssic” La fugida a Egipte , ~1603, Galleria Doria Pamphili, Roma, que assolí una gran difusió i que hom troba posteriorment en Nicolas Poussin i Claude Lorrain La temàtica i el tractament estilístic d’obres com ara La carnisseria 1585, Christ Church, Oxford, presenten Annibale com a conreador d’un enèrgic realisme popular