Resultats de la cerca

Fou creada per iniciativa del suís Jean Henri Dunant amb la collaboració del general Guillaume Dufour, els metges Théodore Mannoir i Luigi Appia i l’advocat Gustave Mognier Els principis bàsics de l’organització foren formulats en una convenció convocada a Ginebra 26-29 d’octubre de 1863 pel comitè fundador, a la qual assistiren delegats de 14 estats Els acords de la primera convenció han estat revisats i ampliats en el sentit de responsabilitzar la Creu Roja de la protecció de les víctimes de guerra i dels nàufrags 1907, dels presoners de guerra 1929 i dels civils en temps de…

L’any 1974 començà a fer d’entrenadora, el 1981 fou triada presidenta del comitè de jutges i, posteriorment, fou presidenta del comitè tècnic de la federació espanyola i aconseguí la categoria de jutge internacional A l’abril del 1988 guanyà les eleccions a la presidència de la federació catalana i el 1996 fou reelegida, però el 1998 dimití La seva trajectòria la portà també a la vicepresidència de la federació internacional i de la federació espanyola Així mateix, fou membre de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport, des d’on impulsà la presència de les…

Comissari de la Federació Catalana de Ciclisme FCC i de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme des del 1984 L’any 2007 assolí la categoria estatal elit i des del 2011 és comissari internacional en la modalitat de trial Exercí de comissari en curses com la Volta Ciclista a Catalunya, la Setmana Catalana i l’Escalada a Montjuïc Fou secretari de la delegació de la FCC a Girona 1994-2005, des del 1998 és membre del Comitè Català d’Àrbitres i Cronometradors i delegat del comitè arbitral de Girona, i des del final del 2011 és membre de la junta directiva de la FCC És…

Vinculat al Club Natació Barcelona, ingressà al comitè català el 1978, al comitè estatal el 1980 i fou reconegut pels organismes internacionals el 1988 A Espanya és un dels àrbitres més ben qualificats i gairebé cada setmana xiula partits de les lligues masculina i femenina de la divisió d’honor En l’àmbit internacional, actuà en els Jocs Universitaris 2001, els Jocs Balcànics 2002, els Campionats del Món júnior femenins 2005 i masculins 2007 i la final de la Lliga Mundial masculina 2006, entre d’altres Té la placa al mèrit de la federació catalana 2010 i la medalla…

Visqué la infància i l’adolescència a Perpinyà 1905-21 Allà s’inicià en la pràctica del rugbi a l’Sporting Club del Vernet 1918-21, com a mig de melé Després, a Barcelona, s’incorporà a l’Atlètic de Catalunya 1921-30, on més tard fou directiu El 1936 formà part del Comitè Popular Pro Esport Català, que ideà la celebració de l’Olimpíada Popular Creà el Comissariat d’Esports de la Generalitat de Catalunya, del qual formà part del comitè executiu El 1937 dirigí l’Escola de Vol a Vela de la Generalitat, però a causa de la guerra no durà ni un any En acabar la Guerra…

Estudià dret a la Universitat de València Membre del Comitè del País Valencià i del Comitè Nacional del PSOE fou diputat al Congrés per Alacant a les legislatures del 1977, el 1979 i el 1982 Titular de la conselleria d’obres públiques i urbanisme amb el govern socialista de la primera etapa del Consell preautonòmic valencià, formà part de la comissió encarregada de redactar un avantprojecte d’Estatut d’Autonomia per al País Valencià Fou president del PSPV-PSOE i president de la mesa del Plenari de Parlamentaris del País Valencià Elegit diputat autonòmic el 1983,…

Estudià dret A Gràcia, dirigí La Linterna 1895 i El Eco 1896 Catòlic integrista, fou redactor d' El Diario Catalán fins el 1900 i tingué una actuació destacada com a polemista públic Fou membre, i ocupà diversos càrrecs, de la Casa de la Caritat, de la Junta de l’Obra Parroquial de la Basílica de Santa Maria del Mar, del Comité de Defensa Social de Barcelona, de la Junta Diocesana d’Acció Catòlica de Barcelona, del Comité Central del Sello pro Infancia, del Banc de la Propietat i de la Càmara Oficial de la Propietat Publicà, sota el pseudònim de Mauricio,  La masonería ante la Iglesia 1897 i…

Jugà al CB Aismalíbar de Montcada i Reixac 1960-62 procedent del Saragossa Fou tretze vegades internacional absolut amb Espanya, amb la qual participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 El 1965 abandonà el bàsquet professional i s’establí a Barcelona, on exercí de metge traumatòleg especialitzat en medicina esportiva Fou metge del Joventut de Badalona, durant 45 anys, de la selecció espanyola de futbol sub-21, de les seleccions absolutes de bàsquet i futbol, i del Comitè Olímpic Espanyol Estigué present en multitud de Jocs Olímpics, Campionats del Món i d’Europa Fou també membre…

Organitzada per primera vegada a Torí Itàlia l’any 1934, la vintena edició tingué lloc a Barcelona, entre el 26 de juliol i l’1 d’agost de l’any 2010 Hi participaren 1368 atletes de 50 països diferents –les xifres més altes assolides en una competició d’aquestes característiques–, que prengueren part en 47 proves, 24 de masculines i 23 de femenines Les proves de pista es disputaren a l’Estadi Olímpic Lluís Companys i les de marxa atlètica i la marató pels carrers de Barcelona S’acreditaren 2072 periodistes i es realitzà una cobertura televisiva d’un miler d’hores La federació espanyola…

Preveia la constitució de juntes locals i comarcals, però concentrava el poder en la Junta provincial integrada pels presidents de les juntes de partit judicial i els càrrecs i excàrrecs públics, la qual elegia el comitè executiu i nomenava els candidats El primer comitè executiu el formaren Josep Sol Torrens, Francesc Sagañoles, Pere Fuertes, Josep M España, Francesc Roca, Joan Rovira Agelet, Manuel Florensa, Romà Sol, Antoni Agelet Romeu i Josep Gil Dòria El 1917 España i Romà Sol se’n separaren per decantar-se a la Lliga Regionalista Per bé que la Unió Monàrquica…