Resultats de la cerca
Es mostren 911 resultats
catifa floral

Catifa floral al barri del Raval de Blanes (2011)
© Jaume Ferrández
Folklore
Catifa feta amb flors que originàriament s’elaborava durant les processons de Corpus en molts pobles i ciutats de Catalunya.
El capellà i el seu seguici caminaven pels carrers principals, que es guarnien amb flors de diferents colors amb una gran varietat de formes i dibuixos La ginesta i els pètals de roses són algunes de les flors més utilitzades en la confecció d’aquestes catifes Si bé en moltes poblacions aquesta tradició s’ha perdut, algunes l’han mantingut i ha acabat esdevenint una festa popular d’interès turístic, com en el cas de Sitges, Arbúcies i la Garriga També s’han recuperat les de Caldes de Montbui i Girona, a més de les que s’elaboren per a la Processó del Silenci de Badalona i les de…
Chantilly

Castell de Chantilly
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Ciutat
Ciutat del departament de Val-d’Oise, a l’Illa de França, França, situada a prop del bosc de Chantilly
.
Nucli industrial porcellana, material fotogràfic i centre turístic Tenen tradició les curses de cavalls del seu hipòdrom Vers el 1530 el seu castell medieval fou convertit pels Montmorency, senyors del lloc, en un dels més notables castells francesos, i el 1632 passà als Condé ha estat modificat diverses vegades fou devastat durant la Revolució i és la seu del Musée Condé, amb notables pintures de les escoles italiana, francesa i flamenca, i una notable collecció de llibres miniats en són annexos interessants el châtelet 1560, projectat per Jean Bullant, i les cavallerisses 1719-35, així com…
pastim
Alimentació
Història
Fleca municipal.
A Barcelona, des del 1537, en fer-se càrrec els consellers de la confecció del pa, obligaven els flequers a pastar-hi, cosa que feren alternadament a compte de la ciutat i a compte propi El 1635 tingué lloc un redreç de l’administració del pastim Un incendi destruí el pastim i la duana el 1691, i el 1696 passà a un edifici nou al carrer de Tallers Al s XVIII, amb la Nova Planta, el pastim passà a cura de dos encarregats municipals, que havien substituït els antics consellers L’ajuntament borbònic alternava l’administració directa amb l’arrendament Amb la implantació de la lliure…
Sant Julià de Brallans (Tor-la-ribera)
Art romànic
Aigua amunt del torrent de la Vall, vora l’antic camí de la Torre a les Viles de Turbó, hi ha el despoblat de Brallans Hom creu que ja al final del segle X hi funcionava una casa de donades De fet, la primera notícia del lloc data del 1304, quan Bernat d’Erill parla del “ beatario nostro de Bradilans ” Els alous comtals foren donats el 1004 al monestir d’Ovarra per la comtessa Toda El priorat se n’assegurà el domini mitjançant la confecció d’una carta fundacional atribuïda al comte Bernat Al conveni del 1295, l’abat de Sant Victorià d’Assan assignà al priorat d’Ovarra un cens…
Joan Baptista de Cardona
Filosofia
Cristianisme
Eclesiàstic i humanista.
Bisbe de Vic 1581-87 i de Tortosa 1587-89 Graduat en teologia i en sagrada escriptura 1562 a València, fou canonge magistral d’Oriola, comissari de les galeres d’Espanya i canonge de València Treballà a Roma 1575 en la correcció del decret de Gracià i altres texts Estigué molt vinculat als humanistes catalans més rellevants, com l’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí, Pere Galès, Pere Joan Nunyes i Miquel Tomàs de Taixequet Dedicà a Felip II un Memorial , en castellà, publicat en llatí a Tarragona el 1587 juntament amb altres obres seves, amb el títol De regia S Laurentii Bibliotheca ,…
Josep Ramon Bataller i Calatayud
Geologia
Paleontologia
Geòleg i paleontòleg.
Cursà a Barcelona la carrera eclesiàstica i la de ciències naturals El 1920 es doctorà a Madrid amb una tesi sobre el Juràssic de la província de Tarragona S'inicià en geologia i paleontologia al museu geològic del seminari conciliar de Barcelona Fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura 1920, catedràtic de ciències naturals i director del museu de geologia del seminari conciliar 1926, i catedràtic de paleontologia i geologia històrica de la Universitat de Barcelona 1949 Pertangué, entre d’altres, a l’Institut d’Estudis Catalans 1942 i a la Institució Catalana d’Història Natural, de la…
Carrícola
Carrícola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al vessant septentrional de la serra de Benicadell, al límit amb el Comtat.
Una gran part del terme és muntanyós, i l’agricultura és al sector nord, més pla Predomina granment el secà sobre el regadiu unes 20 ha Els principals conreus són els d’ametllers, garrofers, oliveres i cereals Hi és tradicional la confecció de paneres per al revestiment de garrafes La població, fins ara decreixent, ha experimentat un augment des del 1965, per la presència d’obrers industrials que treballen als pobles veïns El poble 88 h 2006 carricolins 33 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és al peu de la serra de Benicadell, al marge de…
escórpora

Scorpaena porcus
Whodden (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels escorpènids, d’una llargada màxima de 30 cm, que tenen el cos oblong i comprimit.
Llur cap és gros, amb unes quantes sèries de crestes espinoses i apèndixs cutanis No tenen bufeta Posseeixen glàndules verinoses en relació amb els primers radis de les aletes pectorals i ventrals, la picada de les quals resulta molt dolorosa Llur camuflatge en el fons és perfecte, perquè tenen la facultat d’adquirir una coloració que imita el paisatge on es troben Són depredadors que cacen a l’aguait restant perfectament immòbils i vigilant amb els ulls enormes fins que una presa es posa a llur abast Són de costums bentònics i viuen a les costes rocalloses i a les praderies de Posidonia…
cuir
Tecnologia
Pell adobada, caracteritzada pel seu gruix o la seva duresa, o bé pell en brut sense adobar, de bestiar gros.
La influència de l’anglès i de l’alemany ha fet que de vegades tècnicament hom empri aquest mot per anomenar qualsevol mena de pells adobades en aquest cas és reservat el mot pell per a designar el material no adobat En el llenguatge normal, però, hom coneix com a cuirs les pells amb un adob, que les fa dures, poc flexibles i sovint gruixudes, a més de les pells de bestiar gros, no adobades Així, doncs, són cuirs les pells de bou, de vaca, de cavall, d’elefant, etc, un cop escorxat l’animal, i així hom parla, per exemple, de cuirs en brut i cuirs secs ja abans que les pells d’…
estàtica econòmica
Economia
Mètode de l’anàlisi econòmica que té per objecte l’estudi de les variables econòmiques en una posició determinada, generalment considerada d’equilibri.
La teoria clàssica fou plantejada generalment en termes estàtics d’acord amb el reconeixement de l’existència de mecanismes autoreguladors en una economia de competència, que impedirien el manteniment de situacions de desequilibri La confecció de models econòmics des de l’òptica estàtica es caracteritza per la referència de totes les variables a un mateix període de temps Una variant d’aquest tipus d’anàlisi és el de l' estàtica comparativa , basat en la confrontació de dues situacions d’equilibri en què les condicions externes no han estat modificades especialment pel pas del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina