Resultats de la cerca

Comprèn part del terme de Montanui antic de Castanesa, els llocs d’Ardoné, Denui i les Llagunes, del terme de les Paüls antic de Nerill, i Bibils, del de Bonansa La capçalera que s’estén fins al congost de Siscarri, zona de pasturatges, és encerclada al NE per la serra de Llauset 2910 m alt, que la separa de la vall de Barravés, i al NW per la serra Negra 2650 m alt A ponent, les crestes del pic de Castanesa 2858 m alt fan de partió d’aigües amb la vall de Benasc, accessible pel port de Castanesa , des de la Vallhiverna, i pel coll del Baciver per Cerler Segueix el pic del…

La inscripció columnària solia recordar també el nom de l’emperador i del magistrat que havien construït o restaurat la via Un milliari miliarium aureum , erigit al fòrum de Roma per August l’any 20 aC, marcava el centre ideal de totes les carreteres de l’Imperi Als Països Catalans han estat trobats diversos milliaris, sobretot a la part central del Principat i al nord del País Valencià La majoria corresponen a la Via Augusta a Sarrià de Ter, Palau-sacosta, Arenys, Vilassar, Barcelona, Castellet del Penedès, Traiguera, les Coves de Vinromà, Borriol, Xilxes, València també n'hi ha que…

Fou campió de Catalunya de marxa atlètica de 10 km en pista 1943 i de 30 km en ruta 1942, 1943, 1949, 1950 marxa en pista En els Campionats d’Espanya assolí el títol de 10 km 1943 i de 50 km 1946, 1947, 1948, 1950 En aquest període també establí els rècords espanyols de 20000 m i de 30 km marxa en pista 1943 i tres vegades el de 50 km en ruta 1948 Disputà la prova dels 50 km en els Jocs Olímpics de Londres 1948 Rebé la medalla d’or de la ciutat de Manresa al mèrit esportiu El Club Atlètic Manresa li dedicà un monument al peu del Congost 1982 i instaurà una prova atlètica amb el…

Al peu del riu Congost, al N de la població i a frec de la moderna autovia i carretera N-152 hi ha el molí de Blancafort, amb un important casal amb finestrals gòtics o d’arcs conopials del segle XVI, barri tancat i capella Aquest casal va reemplaçar l’antiga “fortitudo de Blancafort” , documentada des del 1183 i que es trobava sota l’alt domini de la família Centelles El 1242 Bernat de Centelles va encomanar al seu castlà Pere de Santa Eugènia el castell de Centelles i altres fortaleses, entre elles la de Blancafort junt amb “ipsum militem de Blancafort cum suo feudo” Des del…

Situació i presentació Es envoltat en la seva part meridional per els termes de les Franqueses del Vallès SE, Canovelles S i Santa Eulàlia de Ronçana SW en canvi, per la part N, té un apèndix allargassat solcat pel torrent de la Ferrera, que s’enfila fins al cim del serrat de l’Ocata o Puiggraciós, a 807 m d’altitud en aquest sector és envoltat pels termes de la Garriga E, el Figueró i Montmany NE i Bigues i Riells del Fai NW El terme comprèn el poble i cap de municipi de l’Ametlla del Vallès, els barris del Mas Febrera i el Serrat d’Ocata i nombroses urbanitzacions, entre les quals destaquen…

Situació i presentació És situat al S de la comarca, al peu de Montserrat Limita al N amb Sant Vicenç de Castellet, a l’E i SE amb Rellinars i Vacarisses respectivament Vallès Occidental, al S amb Monistrol de Montserrat i a l’W amb Marganell És solcat de N a S pel Llobregat, que hi dibuixa dos meandres importants fora de la vall estricta del riu, la resta de terreny és accidentat, amb costes a banda i banda i també estretes valls en el curs de les rieres afluents —de Marganell, de Rellinars i de Merà— i planells, com el del Vilar El sector W del terme s’enfila pels estreps montserratins, i l…

El congost de Fraguerau, que separa les serres del Montsant i de la Llena, és particularment atractiu per les espectaculars formes erosives de les roques conglomeràtiques Vegeu com el bosc de ribera ressegueix fidelment el curs del riu Montsant Jaume Orta La serra del Montsant 110, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Situat dins el sector occidental de la Serralada Litoral Catalana, el Montsant forma un bloc molt individualitzat i característic que s’estén en direcció E/NE-W/SW al llarg de gairebé 20 km El seu vessant meridional s’aixeca altivament…

Ocupa l’extrem septentrional de la comarca, en contacte amb els Serrans i la Foia de Bunyol Forma la vall mitjana del riu de Xera o riu de Sot , o rambla d’El Reatillo , afluent del Túria per la dreta, amb un relleu força muntanyós, que neix al S del terme de Xelva Serrans, drena una petita part dels de Loriguilla Serrans i Requena Plana d’Utiel i després de travessar els de Xera i Sot de Xera s’uneix al seu collector al S del de Xulella Serrans El territori s’alça ràpidament per sobre els 1000 m alt, al S i a l’W, mentre que el riu travessa les serres molt encaixat congost de…

Travessa obliquament els plegaments subbètico - prebètics per l’articulació erosionada d’un gran anticlinal que en principi devia conjuntar la serra d’Aitana i la Serrella, els penyals eocènics de les quals constitueixen els dos aiguavessos de la vall, on afloren el Cretaci i el Miocè i fins i tot el Triàsic al congost que hom ha aprofitat per al modern pantà de Guadalest El conjunt tectònic integra una escata correguda vers el nord És drenada pel riu de Guadalest , afluent per la dreta de l’Algar, amb el qual es barreja prop de Callosa d’En Sarrià D’antiga arrel morisca 400…

Es produeix habitualment en condicions atmosfèriques estables, sense intercanvis verticals de masses d’aire, com l’estratosfera o als indrets que per llur relleu afavoreixen l’estancament de l’aire valls tancades, cubetes, etc La inversió pot produir-se en períodes més o menys llargs, i sobretot a l’hivern, quan els moviments convectius són menys acusats Als Països Catalans el cas més conegut és el de la plana de Vic, que fou estudiat per Eduard Fontserè el 1937 en la conca d’erosió del centre d’Osona, oberta només pel pas del Congost, molt sovint s’hi embassa l’aire a l’hivern i…