Resultats de la cerca
Es mostren 1924 resultats
Necròpoli d’Artés
Art romànic
Situació Vista general de les excavacions que hom ha realitzat recentment al poble vell d’Artés, on han aparegut els fonaments d’una església paleocristiana, conjuntament amb diversos tipus de sepultures F Junyent-A Mazcuñan Es troba sota el paviment de l’antiga església parroquial de Santa Maria, ja enderrocada i de la qual solament resta dempeus el campanar i l’absis romànic Necròpoli Els treballs arqueològics que han format part del programa del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i han portat a terme Katia Kliemann i JR Julià, han donat lloc al descobriment d’aquesta…
Castell de Santa Colomba de Ròcafòrt
Situació Un aspecte de les escasses restes d’aquest castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades sobre un serrat, a la part alta del poble, a la riba dreta de l’Aigueta Hem de relacionar aquesta fortificació amb un lloc de poblament i potser també amb un lloc de pas Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 45′00″ N - Long 2° 14′05″ E Si seguim la carretera que va d’Atsat cap al coll de Jau i el Conflent, passarem pel poble de Santa Colomba Si ens enfilem pels carrers del Barri d’Amont, arribarem als peus dels murs del castell Castell D’acord amb les reduïdes restes que s’han conservat,…
refetor

Refetor del monestir de Poblet
Josep Puighermanal (CC BY-NC 2.0)
Arquitectura
Menjador comú dels membres d’una col·lectivitat estable, generalment de monestirs o convents.
En els monestirs orientals perdurà un esquema típic ambient rectangular molt allargat, usualment cobert amb volta de canó i en forma d’absis en un dels costats petits, que era el lloc per al superior Hi havia una única taula, que solia ésser de pedra, estreta i llarga, i tant les voltes com les parets eren decorades amb pintures El monaquisme occidental, més interessat en ambients arquitectònics collectius sala capitular, biblioteca, etc, portà ja des de l’alta edat mitjana a una tipologia de refetors més complexa i rica L’ambient, que solia donar al claustre pel costat oposat a…
sostenidors
Indumentària
Peça interior femenina utilitzada per a sostenir els pits, que volta tot el bust i generalment va cordada per l’esquena.
La part principal dels sostenidors són les dues copes o cassoletes destinades a cobrir els pits i a sostenir-los En funció de com són aquestes copes, i amb quins materials estan fetes, es pot parlar de sostenidors enconxats , amb copes folrades d’escuma que arrodoneixen i modelen els pits, de sostenidors d’augment , que enconxats amb un folre més gruixut a la part inferior de la copa realcen els pits i fan que n'augmenti aparentment el volum, i de sostenidors preformats , les copes dels quals són tallades en una sola peça i, per tant, no tenen costures Generalment, els sostenidors porten…
Theremin
Música
Instrument electròfon basat en un circuit oscil·lant.
Se’n pot modificar la freqüència i la intensitat del so amb la variació de la distància de les mans de l’intèrpret respecte a dues antenes, situades a ambdós costats de la caixa principal El so resultant és emès per un sistema d’altaveus Fou creat el 1919 pel físic rus Lev Termen, que el 1920 es traslladà als EUA per fer-lo conèixer i adoptà el nom de Leon Theremin, amb el qual batejà l’instrument El sistema electrònic és controlat per mitjà de l’efecte electroestàtic de les mans sobre les emissions de radiofreqüència de les antenes El resultat musical és un so fluctuant descrit…
flexatò
Música
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa.
Consisteix en una làmina d’acer flexible sobre una motllura metàllica proveïda d’un mànec Dues boles de fusta folrades de cuir van fixades amb ressorts a ambdós costats de la làmina L’intèrpret doblega la làmina amb l’ajut de l’índex per a modificar l’altura del so, fent que les boles la percudeixin i produeixin un so clar i vibrant, amb un pronunciat efecte de tremolo , acompanyat d’una espècie de glissando Fou inventat pels músics de jazz americans i arribà a Europa els anys vint També fou emprat en la música lleugera i, fins i tot, A Honegger, A Schönberg, A Berg o K Penderecki, entre…
Francesco Laurana
Arquitectura
Escultura
Escultor, arquitecte i medallista italià del primer Renaixement.
Documentat des del 1453 a l’arc del Castell Nou de Nàpols, on féu la figura de la justícia, part del relleu que representa l’entrada d’Alfons IV de Catalunya-Aragó a Nàpols, les dues figures de dignataris d’ambdós costats del carro del rei, el relleu que representa els membres de l’ambaixada tunisenca i els trompeters a cavall del seguici del rei A partir del 1461 es posà al servei dels Anjou Féu les escultures de la capella Mastrantonio a Sant Francesc de Palerm 1467-71 Des del 1471 s’establí definitivament a França, on féu el Retaule del Natzarè de marbre de l’església dels…
el Borràs
Cap
Cap del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages).
Barriada obrera del municipi 188 m 1 751 h el 2001, sorgida arran de la fàbrica que el 1870 hi construí Ignasi Borràs i Pons, també de Manresa, on el seu pare, Oleguer Borràs i Castelltort, havia iniciat les activitats industrials el 1835 A més de les cases de la colònia obrera, dos llargs rengles d’habitatges i establiments comercials s’alineen als costats de la carretera, parallela al riu, i constitueixen el nucli central i principal En aquest barri, l’any 1961 fou construïda l’església de Sant Antoni M Claret, que substitueix la de Santa Maria del Vilar en les seves funcions…
nau
Les naus de Santa Maria del Mar de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
En una església, espai comprès entre parets, arcades o fileres de pilars o columnes.
Les esglésies poden tenir una sola nau cas freqüent en el gòtic català per exemple, la catedral de Girona, tres naus, que és el cas més corrent, i cinc naus, com la basílica de Sant Pau Extramurs de Roma Si hi ha més d’una nau, aquestes reben diferents noms la nau principal, és la nau central, que sol ésser la major d’una església i a la qual dóna el portal principal les naus laterals o menors són a cadascun dels costats de la nau principal i solen ésser més baixes que aquella la nau transversal és perpendicular a la principal, en la intersecció de la qual es forma el creuer no…
Alcobaça
Localitat
Localitat del districte de Leiria, Portugal.
El monestir de Santa Maria s XII és un reflex de les abadies cistercenques de Pontigny i de Clairvaux Als murs de l’església alternen finestres de mig punt i contraforts El claustre s XIV recorda el de Santes Creus i serví de model als de les catedrals de Lisboa i Évora En un dels seus costats hi ha la sala capitular, amb finestres i arquivoltes d’influència romànica El refectori, de grans dimensions 20X30 m, és una de les dependències més importants La construcció primitiva fou reformada als s XII i XIII Les tombes de Pere I i d’Inés de Castro, amb influències mudèjars, són molt…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina