Necròpoli d’Artés

Situació

Vista general de les excavacions que hom ha realitzat recentment al poble vell d’Artés, on han aparegut els fonaments d’una església paleocristiana, conjuntament amb diversos tipus de sepultures.

F. Junyent-A. Mazcuñan

Es troba sota el paviment de l’antiga església parroquial de Santa Maria, ja enderrocada i de la qual solament resta dempeus el campanar i l’absis romànic.

Necròpoli

Els treballs arqueològics que han format part del programa del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i han portat a terme Katia Kliemann i J.R. Julià, han donat lloc al descobriment d’aquesta necròpoli. Gràcies als esmentats senyors podem reproduir seguidament les notes preliminars que ens han facilitat i que il·lustren els diversos models de tombes aparegudes.

Dues d’elles es poden considerar de tipologia romana baix imperial o paleocristiana, mentre la resta s’acosta a la medieval. La primera és de planta rectangular i formada per set maons per banda, dos de tancament i quatre teules al fons. La coberta és de pedra i, val la pena afegir, els maons cuits presenten unes ditades cruciformes. La segona té una secció triangular i presenta imbrices solament a la carena cobertera i tegulae als costats amb unes ditades més curioses i originals que en l’esmentada anteriorment. La tercera correspon al llargament repetit model de cista formada per diferents lloses laterals; com a característiques particulars té l’orientació seguint l’eix nord-sud, en comptes d’ésser est-oest com les altres, així com el fons recobert amb fragments de teula. La quarta presenta unes lloses grosses bastant regulars a tots dos costats, així com un enllosat interior. La cinquena té lloses laterals, i amb fragments de teula a la coberta, així com al cap; l’esquelet fou trobat reposant directament sobre el terra. També s’ha recuperat una tomba corresponent a un infant.

Com es pot veure ens trobem, de manera semblant al Puig Cardener de Manresa, amb un fossar que fa d’enllaç entre el món paleocristià i el medieval amb una dificultat d’adscripció a una o altra època, si hom es basa solament en la tipologia funerària presentada. Aquesta circumstància és produïda, fonamentalment, per la varietat d’exemples sepulcrals localitzables en un mateix nivell o estrat arqueològic, bo i oferint-nos un complet catàleg que, més aviat, confon cronològicament. No hi ha dubte que aquesta excepcional troballa aporta noves dades a l’etapa temporal abans al·ludida, poc documentada a casa nostra.