Resultats de la cerca
Es mostren 2390 resultats
Pere Benet Mateu
Apotecari.
Autor del catàleg sistemàtic més antic de medicaments conegut als Països Catalans, clar precedent de les farmacopees posteriors, bé que no fou publicat a cura de Pere Mateu, fill de l’autor fins el 1521, deu anys després que el Collegi d’Apotecaris de Barcelona publiqués la primera edició de la seva Concordia pharmacopoearum barchinonensium
la Minerva
Confraria en honor de l’eucaristia, fundada a Roma, el 1539, a l’església dels dominicans de Santa Maria sopra Minerva.
Als Països Catalans s’introduí al principi del s XVII Els confrares tenien l’obligació de celebrar un acte d’adoració i una processó eucarística també havien de muntar i guardar el monument del Dijous Sant i tenir cura de la celebració de la processó del Corpus i de les enramades de la seva vuitada
celestí
Història
Religiós de la congregació fundada vers el 1264 per Pietro del Morrone (després papa Celestí V) a La Maiella (Abruços, Itàlia).
Els celestins seguiren la regla d’Urbà IV i foren vinculats als benedictins Es difongueren principalment per Itàlia i França El 1408 foren cridats per Martí I de Catalunya-Aragó per tenir cura de la capella del Palau Reial Major de Barcelona, on estigueren pocs anys La congregació fou dissolta al començament del s XIX
Félix Dunal
Botànica
Metge i botànic occità.
Fou deixeble d’Augustin Pyrame de Candolle i assumí, amb l’ajut de Francesc Campderà, la cura del jardí botànic de Montpeller 1816 Autor de nombroses monografies de gèneres, collaborà amb Candolle en la publicació del Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis El 1829 fou nomenat professor de botànica de la facultat de ciències de Montpeller
pastoralisme
Antropologia
Sistema de producció d’aliments basat en la cura i la cria d’animals domèstics.
cos de vigilància i seguretat
Militar
Cos d’agents armats per a tenir cura de la conservació de l’ordre públic.
irenarca
Història
A la Roma imperial, funcionari que tenia cura de la pau i la tranquil·litat públiques.
cambrer | cambrera

cambrer
© Photoillustrator.eu / Fotolia.com
Persona que té la cura del servei de les taules en un cafè, restaurant, etc.
remirament
Gran cura o atenció que hom posa en allò que fa o que diu; circumspecció.
reboster | rebostera
Persona que té cura del rebost en un palau, una casa gran, un convent, etc.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina