Resultats de la cerca
Es mostren 414 resultats
província d’Alacant
Província
Demarcació administrativa del País Valencià, la capital de la qual és la ciutat d’Alacant.
És dividida en 9 partits judicials i 138 municipis 1960 En l’efímera divisió de l’Estat espanyol en prefectures del 1810, la primera reorganització administrativa que, als Països Catalans, fragmentà les unitats històriques, Alacant esdevingué capital de la prefectura del seu nom, corresponent al departament del Cap de la Nau de la divisió proposada per Juan Antonio Llorente uns anys abans, que serví de base d’aquesta reorganització El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província d’Alacant, la més meridional de les quatre en què fou dividit el País…
comissari de la inquisició
Història
Representant local dels diversos tribunals de la inquisició.
El primer esment del càrrec sorgeix el 1537, a València, quan, a causa de l’extensió d’aquell districte inquisitorial, el Consell de la Suprema i General Inquisició proposà el nomenament de comissaris a les ciutats amb seu episcopal per publicar edictes i prendre testimoniatges i ratificacions amb ajuda de notaris Els comissaris, en especial els qui depenien del districte de Barcelona, tendiren, en el decurs del s XVI, a convertir-se en petits inquisidors independents designaren notaris, algutzirs i d’altres oficials, i fins i tot d’altres comissaris Les concòrdies del 1568 intentaren de…
corregiment
Història
Demarcació administrativa en què Felip V dividí el Regne de València, el Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó arran dels decrets de Nova Planta (1707-16), en substitució de les antigues governacions, vegueries i juntes.
També fou anomenat partit , i en el cas d’ésser la capital una plaça forta, governació denominació que predominà al País Valencià Al Regne de València foren establerts els corregiments de València, Alacant, Castelló de la Plana, Xàtiva San Felipe, Morella, Oriola, Alzira, Dénia —amb títol de corregiment de la Vila Joiosa—, Alcoi, Peníscola, Xixona, Montesa i Cofrents, bé que alguns foren, de fet, agregats a d’altres com el de Montesa i Cofrents, al de Xàtiva Al Principat de Catalunya hi hagué els de Barcelona, Mataró amb alcaldia major a Granollers, Girona amb alcaldia major a Besalú, Vic amb…
Joan Caro
Història
Dirigent agermanat.
Sucrer d’ofici, fou un dels iniciadors, amb Joan Llorenç i Guillem Castellví, dit Sorolla , de la revolta de les Germanies a València Formà part de dues ambaixades nomenades pels oficis, a l’hivern de 1519-20, a Molins de Rei davant de Carles V, i, hàbil diplomàtic, aconseguí —segons els seus detractors subornant amb confits el conseller Guillaume de Croy, senyor de Chièvres— que l’emperador reconegués la Germania valenciana Pel maig del 1520 fou elegit mestre racional de la ciutat de València pel juny presidí una gran ambaixada prop del lloctinent de València, Diego Hurtado de Mendoza,…
Manuel Anton i Ferràndiz
Historiografia catalana
Antropòleg.
Llicenciat en ciències químiques a la Universitat de Madrid 1878, es doctorà en ciències naturals, i el 1880 formà part d’una comissió científica enviada al Marroc per a estudiar la flora i la fauna d’aquell país Posteriorment, estudià a París un curs d’antropologia al Museu d’Història Natural i, el 1892, obtingué la càtedra d’antropologia a la Universitat de Madrid, la primera d’aquesta disciplina a l’Estat espanyol El 1895 fou nomenat secretari del Museu de Ciències Naturals, on creà la Secció d’Antropologia, i entre el 1896 i el 1898 impartí cursos sobre antropologia d’Espanya a l’Escuela…
Almodis de la Marca
Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis paguen als comtes de Cerdanya la cessió que aquets els havien fet de llurs drets sobre Carcassona...
©
Història
Comtessa de Barcelona, filla dels comtes llemosins Bernat de la Marca i Amèlia; tercera esposa de Ramon Berenguer I de Barcelona.
Abans havia estat muller del comte Ponç de Tolosa, que la repudià malgrat tenir d’ella quatre fills Sembla que havia estat repudiada ja anteriorment per Hug de Lesinhan a causa de parentiu La unió amb Ramon Berenguer I s’esdevingué el 1052 El 1053 ja li donà els futurs comtes, bessons, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II Malgrat l’oposició de la comtessa àvia Ermessenda, Ramon Berenguer dotà esplèndidament Almodis i l’associà al govern Almodis havia aportat al seu darrer marit una colla de drets, per lligams familiars, sobre territoris del Llenguadoc Les paries que Ramon Berenguer I…
Les ciutats i l’activitat comercial
Vies, productes i manufactures durant el califat Per a un historiador a la recerca fonamentalment de proves documentals, és força més coneguda, contràriament al que es podria pensar a priori , la societat rural musulmana a Šarq al-Andalus i a les illes Balears que no pas la societat urbana, les ciutats i les seves activitats comercials Les dades proporcionades per l’arqueologia i les aportades pels textos cristians posteriors a la Reconquesta es poden conjuntar per a reconstituir, només, les característiques principals de la societat rural de l’Àndalus Ara bé, els estereotips i apriorismes…
les Rotes
Caseria
Caseria i centre turístic del municipi de Dénia (Marina Alta), situat prop de la costa, a llevant de la ciutat.
H̱ayrān
Història
Eunuc amirí, cap (1014-28) de la taifa que comprenia Almeria, Múrcia i Llorca i limitava amb la de Dénia.
Durant el califat d’Hišām II participà molt activament en les intrigues protagonitzades pels amirís per tal de detenir-hi el poder La seva actitud es caracteritzà per les contínues traïcions es posà primerament al costat de la causa omeia i posteriorment es passà als hammudites
Oliva
Vista d' Oliva , amb el castell dalt del turó, a la dreta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la costa, al límit amb la Marina Alta.
Comprèn, al N, el sector meridional de l’horta de Gandia, regat per la séquia comuna d'Oliva sequiols de les Fonts i de Burguera, i, al S, la zona de marjals —compartida amb Dénia i Pego, ja a la Marina Alta— dedicada tradicionalment a l’arròs, regada pel sistema de regs del riu del Molinell i del riu Bullent sequiols del Vedat, del Bovar, d’Enmig, dels Racons, a la qual desguassa el riu de Gallinera La part occidental és accidentada per les serres de la Safor i de Mostalla, cobertes de pins i de matollar 1 172 ha de superfície forestal Les terres de conreu ocupaven 3 940 ha el 1985 66% del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina