Resultats de la cerca
Es mostren 496 resultats
El Castellvell (Salses)
Art romànic
Situació Característic penyal on es drecen les ruïnes d’aquest castell, que sembla que fou la residència principal dels Salses ECSA - A Roura Els notables vestigis d’aquest castell són situats en un turó al nord-oest de Salses Antigament aquest indret era una cruïlla de camins un anava de Ribesaltes cap a Òpol l’altre venia de Salses i es dirigia cap a Baixàs Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 50’ 7,8” N - Long 2° 52’ 49,8” E El turó on s’alça el castell és a uns 7 km de Salses per la carretera D-5, que es dirigeix vers Òpol A l’altura del Mas Nou cal prendre a la dreta una pista en direcció nord…
L’afer Xènius
E d’Ors, sd RM Des que Enric Prat de la Riba nomenà, l’any 1914, president del Consell de Pedagogia Eugeni d’Ors i Rovira 1882-1954, conegut per Xènius, aquest va ser encimbellat en l’esfera directiva de Catalunya fins arribar a exercir una mena de dictadura personal sobre el que havia de ser la nova cultura catalana Així, fins a la seva dimissió al principi del 1920 com a director d’Instrucció Pública de la Mancomunitat, Xènius monopolitzà la conducció ideològica d’una bona part de la intellectualitat catalana Des del seu càrrec preeminent, d’Ors impulsà al llarg d’aquells anys diferents…
Primera República Espanyola
Proclamació de la Primera República Espanyola al Congrés, segons un gravat publicat a La Ilustración Española y Americana
© Fototeca.cat
Història
Període de la història de l’Estat espanyol que abasta des de l’11 de febrer de 1873 (en què fou proclamada la República per les corts, després d’haver abdicat Amadeu I d’Espanya) fins al 29 de desembre de 1874 (proclamació d’Alfons XII, a Sagunt, pel general Martínez de Campos), data inicial de la Restauració.
Hi ha dues etapes en la República la parlamentària que finalitzà la matinada del 3 de gener de 1874, quan les forces del general Pavía dissolgueren les corts i la presidencialista, en què es féu càrrec del poder executiu el general Serrano De vegades hom restringeix el nom de República a la primera època, i aleshores la segona és considerada un règim de transició En qualsevol cas, el govern de Serrano clou el Sexenni , obert per la revolució de setembre del 1868 Durant la primera etapa hi hagué quatre presidents del poder executiu suprema magistratura de la Primera República Figueras, Pi i…
Hugo Riemann
Música
Musicòleg alemany.
Vida Estudià dret, filologia i filosofia a les universitats de Berlín i Tübingen, i des del 1871 es dedicà de ple a l’estudi de la música Assistí al Conservatori de Leipzig, on fou alumne de S Jadassohn i C Reinecke, i a la Universitat de Leipzig, on tingué com a mestre O Paul Després que la seva tesi fos rebutjada a Leipzig, es doctorà a la Universitat de Göttingen el 1873 Entre el 1876 i el 1895 exercí la docència a Bielefeld, Leipzig, Bromberg, Hamburg, Sondershausen i Wiesbaden i fou mestre d’alguns dels pianistes, compositors i musicòlegs més importants de la generació següent Els seus…
Karl Wilhelm Julius Hugo Riemann
Música
Musicòleg alemany.
Vida Estudià dret, filologia i filosofia a les universitats de Berlín i Tübingen, i des del 1871 es dedicà de ple a l’estudi de la música Assistí al Conservatori de Leipzig, on fou alumne de S Jadassohn i C Reinecke, i a la Universitat de Leipzig, on tingué com a mestre O Paul Després que la seva tesi fos rebutjada a Leipzig, es doctorà a la Universitat de Göttingen el 1873 Entre el 1876 i el 1895 exercí la docència a Bielefeld, Leipzig, Bromberg, Hamburg, Sondershausen i Wiesbaden i fou mestre d’alguns dels pianistes, compositors i musicòlegs més importants de la generació següent Els seus…
Cocentaina
Vista aèria de Cocentaina
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Comtat, en una de les valls longitudinals interposades a les serres prebètiques valencianes; el terme recolza, a l’oest, al vessant oriental de la serra de Mariola (el Montcabrer, amb 1 390 m alt.).
La resta del municipi és la prolongació de la ramificada foia d’Alcoi, per on corre el riu d’Alcoi en direcció S-N, el qual, abans i després de l’aiguabarreig amb el de Penàguila 1 km a llevant de la vila, forma nombrosos meandres rep, a més, els barrancs de Pontallat, Fontanelles, de la Cova i de Mossèn Vicent, per l’esquerra, i de la Foia i de Penella, per la dreta L’extrem meridional del terme és format pels Duvots, amb el cim de l’Ull del Moro 1 050 m Més de la meitat del territori és sense conrear hi ha sobretot matollar Les terres conreades ocupen unes 2 638 ha, 2 240 de les quals…
Castell de Sorerols (Tavertet)
Art romànic
Situació Un fragment de mur, el qual encara deixa veure amb nitidesa l’aparell, força elemental M Anglada Es troba dalt un petit pujol, proper a la muntanya, i és accessible des del mas Subiranes De fet hom l’anomena també castell de Subiranes El castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 48,4 —y 49,7 31 tdg 484497 S’hi pot arribar per una pista que surt del punt quilomètric 4,300 de la carretera BV-5207 Amb un recorregut de 4 km, després d’haver passat el mas Sobiranes es trobarà el Turó al cim del qual hi ha les…
Castell de Valldarques (Coll de Nargó)
Situació Perspectiva aèria del castell que defensava la solitària vall homònima ECSA - M Catalán El castell de Valldarques o Torre de la Vila es troba a la fondalada de la vall homònima, en la part solana, enmig d’una roureda Mapa 34-12291 Situació 31TCG545675 S’hi arriba per la carretera de Coll de Nargó a Isona A 12 km, en un revolt a la dreta, surt un camí que va a la masia de Sobre-roca Per sota de la casa cal agafar el camí de bast que baixa pel Grau de Sobre-roca al peu, es pot seguir un corriol que en 15 minuts mena fins al castell MTV-VRM Història Es documenta l’indret…
L’skyline de Sant Petersburg. 1903-1913
El 1903 l’Ajuntament de la ciutat de Sant Petersburg, la capital de l’Imperi dels tsars de totes les Rússies, va convocar un concurs internacional de disseny de projectes per a construir un gran pont metàllic, llevadís i basculant, sobre el riu Neva El pont metàllic que volia construir l’Ajuntament de Sant Petersburg davant del Palau d’Hivern dels tsars havia de ser el pont més important de la ciutat El concurs es va fallar el 1904 Un dels projectes finalistes, executat, després, entre 1912-16, era el de l’enginyer industrial Magí Cornet i Masriera, cap de la Secció de ponts de la Maquinista…
Castell de Baborers (les Llosses)
Art romànic
Situació Vista de l’indret on s’erigia, al cim del turó i vora el cingle, el castell J Bolòs Al capdamunt del Roquer o Roca de Baborers resten testimonis d’una fortificació Des d’aquest cim, difícilment expugnable, hom pot albirar una bona part de la vall de les Llosses El penyal del Roquer, orientat de llevant a ponent, cau, cap a tramuntana, damunt la riera de les Llosses a migjorn del cingle s’estenen els camps del mas del Roquer Mapa 293M781 Situació 31TDG 298687 Per pujar-hi, venint per la carretera que va de Ripoll a les Llosses, cal abandonar aquesta via poc després del quilòmetre 15,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina