Situació
Un fragment de mur, el qual encara deixa veure amb nitidesa l’aparell, força elemental.
M. Anglada
Es troba dalt un petit pujol, proper a la muntanya, i és accessible des del mas Subiranes. De fet hom l’anomena també castell de Subiranes. El castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 48,4 —y 49,7 (31 tdg 484497).
S’hi pot arribar per una pista que surt del punt quilomètric 4,300 de la carretera BV-5207. Amb un recorregut de 4 km, després d’haver passat el mas Sobiranes es trobarà el Turó al cim del qual hi ha les restes del castell. (MAB)
Història
Aquest castell defensava un terme que coincidia amb el de la parròquia de Sant Miquel de Sorerols, amb la seva sufragània de Santa Cecília. No sabem si en els primers moments de l’ocupació de la comarca estigué dins l’antic terme del castell de Fàbregues, que després va desaparèixer i va donar lloc a altres castells: Rupit, Fornils, el castell o domus de Tavertet. Fa pensar en la seva vinculació al castell de Fàbregues el fet que al final del segle XI depengués dels vescomtes d’Osona-Cardona com els altres castells.
El lloc de Sorerols és documentat entre els anys 1025 i 1050, en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre aquests anys. Aquí apareix la parròquia de Sorerols. Malgrat que l’any 1072 es documenta un personatge anomenat Guillem Sanç de Sorerols, que fa pensar que el castell ja existia, aquesta fortalesa, en concret, no fa la seva aparició fins el 1086, en el testament del vescomte d’Osona-Cardona, Ramon Folc, que deixà a la seva vídua, la vescomtessa Ermessenda, i al seu germà Folc, i després als seus nebots, diversos castells, entre els quals figuraven els de Savassona, Rupit i Sorerols. El domini de la família vescomtal sobre el castell de Sorerols ja no es troba més en la documentació i en les relacions de propietats de la família dels anys 1314 i 1375, el castell de Sorerols no hi figura.
La família de feudataris que després van esdevenir senyors es coneix des de l’aparició de l’esmentat Guillem Sanç de Sorerols l’any 1072, quan restituí al monestir de Santa Maria de Ripoll un molí que havia usurpat prop del riu Ter, no lluny de Casserres.
Entre els anys 1091 i 1206 es documenten altres membres d’aquesta família cognominada Sorerols, encara que en el castell o en el terme altres famílies de la comarca hi tenien drets, com els Manlleu o els Tagamanent.
Al final del segle XII s’esmenta com a senyor del castell de Sorerols, Rotllan o Rutiland de Malla, que morí vers l’any 1190, ja que el 1206 un fill seu, Berenguer de Malla, diu que posseïa el castell de Sorerols per deixa del seu pare difunt. Un fill de Berenguer de Malla, també cognominat Berenguer, posseí al castell fins el 1250.
Vers l’any 1248 s’havia introduït en el terme del castell la família Sant Vicenç, derivada o emparentada amb els Malla (els Malla i els Sant Vicenç ambdós eren castlans del castell de Malla). No sabem com, però els Sant Vicenç degueren substituir els Malla en el domini del castell de Sorerols. Aquest, l’any 1379, passà al domini de la família castlana dels Rovira, originaris de Sant Joan de Fàbregues, per la compra que feren del castell a Bernat de Sant Vicenç. Els Rovira es mantingueren en el domini del castell fins al final del segle XV. Aleshores passà per venda o successió a Antic de Cabrera, que el tenia el 1527. L’any 1587 Frederic de Cardona va vendre el castell i el terme de Sorerols a Antoni Vila, baró de Savassona. No sabem si els drets d’aquest Cardona precedien de l’antic domini vescomtal o pervenien per part dels Cabrera. A partir del moment que el castell es vinculà a la baronia de Savassona ja no sofrí cap més canvi de domini.
De l’edifici només sabem que era lloc de residència dels Malla, encara que fos temporal, i la permanent dels Rovira com a castlans primer i com a senyors després, la qual cosa, acompanyada de les restes encara visibles, fa creure que el castell era un conjunt d’edificacions més àmplies que una simple torre de defensa. (APF-ABC)
Castell
Vista de conjunt del turó en el qual hi havia emplaçat el castell de Sorerols, del qual són encara visibles algunes ruïnes.
M. Anglada
Pel que avui ens ha pervingut del castell de Sorerols, ben poca cosa podem deduir ni de la seva forma, ni tan sols de la seva planta. Podem veure un conjunt de murs atalussats, circulars en planta, fets amb un aparell de carreuons tallats amb escoda i martell, bé que sense polir, disposats més o menys ordenadament, sense, però, formar unes filades uniformes, i travats amb un morter de calç. Hi ha molts carreus escampats pel voltant. Sense una campanya arqueològica no és pas possible de poder endevinar cap dels trets essencials que devia tenir aquesta construcció fortificada. (MAB)
Bibliografia
- Antoni Pladevall: Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera, “Ausa”, vol. VII (1972-74), pàgs. 336-337.
- A.P. I P.C.: Castell de Sorerols, Els castells catalans, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1973, pàgs. 988-992. (DAG)