Resultats de la cerca
Es mostren 935 resultats
monestir de Sant Tomàs de Fluvià
Priorat
Petit priorat benedictí d’història desconeguda per confusió amb el veí de Sant Miquel de Fluvià, al poble de Sant Tomàs de Fluvià (Alt Empordà).
El creà el monestir de Sant Víctor de Marsella sobre unes terres donades amb aquest fi per Guillem de Fenolleres, vers el 1070, després de discutir-les al veí priorat de Sant Miquel de Fluvià En consta l’existència entre el 1098 i el 1380, amb un prior i dos monjos, dependents de l’abat de Sant Víctor El 1406 encara es considerava de Sant Víctor, i tenia només un prior i un sacerdot que exercia la cura d’ànimes Desaparegué dins aquest segle En resta l’església romànica de Sant Tomàs, de tres naus i volta de canó, amb funcions de parroquial del poble El 1983 hom descobrí, a l’absis, unes…
Ya‘aqob ibn Sabarra
Judaisme
Traductor, i probablement metge, jueu, que en època desconeguda traduí de l’àrab a l’hebreu els aforismes d’Hipòcrates amb el comentari de Galè.
Solari
Arquitectura
Família d’arquitectes i escultors italians del s XV, l’activitat dels quals, circumscrita pràcticament a la Llombardia, resta encara avui desconeguda en gran part.
Giovanni Solari ~1410 — ~1480 treballà a la cartoixa de Pavia Guiniforte Solari Milà 1429 — 1481, considerat fill seu, i collaborador a la cartoixa de Pavia, treballà a la catedral de Milà des del 1459 i, també a Milà, el 1465 substituí Il Filarete com a arquitecte de l’Hospedale Maggiore, i féu la part no bramantesca de Santa Maria delle Grazie Pietro Antonio Solari Milà segona meitat del s XV — Moscou 1493 substituí Guiniforte, probablement el seu pare, a la catedral de Milà 1476 i a l’Hospedale Maggiore 1481 Com a escultor féu l’estàtua sepulcral del bisbe Marco de Capitani 1484 El 1490…
càlcul de variacions
Matemàtiques
Estudi de la teoria dels extrems d’integrals definides tals, que llur integrant és una funció coneguda d’una o més variables independents, d’una o més variables dependents i de les seves derivades.
El problema consisteix a determinar les variables dependents, de manera que la integral sigui màxima o mínima En el cas més simple, la integral és de la forma on cal determinar la funció y x de manera que I sigui màxima o mínima També poden ésser considerades integrals de la forma on y 1 , , y n són funcions de x desconegudes o bé integrals múltiples tals com on z = z x,y és desconeguda com també poden ser-ho com integrals múltiples d’ordre superior o de diverses variables dependents L’integrant pot ésser també una funció en la qual intervinguin derivades parcials d’ordre…
Pere Màrtir Coll i Alsina
Historiografia catalana
Literatura catalana
Dietarista i comerciant.
Pertanyent a una família que havia estat collectora dels delmes i tasques de la noble casa de Llupià durant diverses generacions, aprofità l’embranzida econòmica calellenca de la segona meitat del s XVIII per a dedicar-se al comerç i a la indústria El 1779 era propietari d’una fàbrica de cordons de seda i en els anys següents tingué diversos tractes com a subministrador de l’exèrcit de la monarquia borbònica Escriví un diari o llibre de memòries que es conserva dins el fons Albert Giol i Galceran de l’Arxiu Històric Municipal de Calella Les primeres notes de l’obra intenten reconstruir els…
,
arbitrarietat del signe
Lingüística i sociolingüística
Qualitat d’arbitrari del signe lingüístic.
Aquest concepte, formulat en l’obra de Ferdinand de Saussure i molt repetit després, és obscur És usual d’exemplificar-lo dient que no hi ha cap raó, ni natural ni convinguda, perquè l’animal que els anglesos anomenen ox sigui anomenat bou pels catalans Això és tan cert com trivial, però és del tot extern a les idees de Saussure Aquest definia un signe com la unió d’un significat un “concepte” amb un significant una “imatge fònica”, o sigui, també un concepte Segons els seus alumnes, sembla que Saussure deia que “el lligam que uneix el significant al significat és arbitrari”…
mitjana

Mitjanes dels nombres a i b: harmònica, geomètrica, aritmètica i quadràtica
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donats n valors o observacions x1, x2, ..., xn, valor x definit com la suma de tots ells dividida per llur nombre, és a dir, .
La mitjana x així definida és anomenada també mitjana aritmètica i valor mitjà Si les observacions constitueixen el conjunt de la població, x serà la mitjana de la població , mentre que si les observacions són d’una mostra aleatòria de la població mostreig, x és la mitjana de la mostra A la pràctica, la mitjana de la població és normalment desconeguda, i hom utilitza com a estimació la mitjana d’una mostra Quan les observacions poden ésser agrupades en k classes, amb efectius respectius n 1 , n 2 , , n k i freqüències respectives f 1 , f 2 , , f k , la fórmula per al càlcul de…
Castell d’Aguilar (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
El lloc d’Aguilar —situat aproximadament a la partida de Sant Martí, on hi ha les restes d’una església sota idèntica advocació— es documenta a partir del 1053, quan Arnau Mir de Tost donà, entre altres béns, la quadra d’Aguilar amb la seva torre i els delmes que en sortissin a Sant Miquel de Montmagastre com a dotació de la canònica No se’n té cap més notícia fins el 1378, quan el rei Pere III rebé l’homenatge de Ponç de Concabella pels feus del castell i lloc de Mont-roig, del castell i lloc d’Aguilar i del castell de Queralt Sembla que la quadra d’Aguilar per alguna raó desconeguda passà…
Nicolás Antonio
Arxivística i biblioteconomia
Bibliògraf castellà.
Estudià gramàtica, teologia i filosofia a Sevilla, i entre el 1636 i el 1639 es graduà en drets civil i canònic a Salamanca L’any 1659 aparegué a Anvers la seva primera obra, de caràcter jurídic De exilio Sive exilii poena antiqua et nova, exulumque conditione et iuribus i aquest mateix any, Felip IV el nomenà agent a Roma dels regnes peninsulars, del de les Dues Sicílies i del ducat de Milà, i després apoderat de la Inquisició d’Espanya A Roma reuní una biblioteca particular d’uns 30 000 volums i acabà la seva obra magna Bibliotheca Hispana Nova 1672 i la Bibliotheca Hispana Vetus 1696, en…
Fons d’art romànic del Museu Municipal d’Alcover
Art romànic
El museu El Museu Municipal d’Alcover va ser creat el 1970 i té la seu actual a Ca Batistó, en un edifici que manté encara elements arquitectònics medievals com els arcs gòtics de la planta baixa El seu fons comprèn mostres de paleontologia, arqueologia, numismàtica, armes, arts decoratives i etnologia local Pel que pertoca al període medieval cal destacar dues peces escultòriques de factura romànica MaCC Mènsula Mènsula a dalt amb un cap d’animal, i capitell a baix amb una senzilla decoració incisa procedent de la casa Cesari d’Alcover ECSA - I Companys Procedència desconeguda…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina