Resultats de la cerca
Es mostren 904 resultats
Ramon Llorens Pujadas
Futbol
Porter de futbol i entrenador.
Desenvolupà tota la carrera esportiva al FC Barcelona Ingressà a l’equip amateur a 14 anys i formà part del primer equip blaugrana 1925-36 com a suplent de Platko, primer, i de Nogués, després Disputà 98 partits, i guanyà la Copa 1928, la Lliga 1929 i vuit Campionats de Catalunya El 1933 el club li donà la baixa, però demanà de continuar sense cobrar i seguí fins el 1936 Defensà la porteria de la selecció catalana en cinc ocasions En retirar-se, quedà vinculat al quadre tècnic de l’entitat, on assolí un gran prestigi com a forjador de talents Combinà la tasca de tècnic dels juvenils amb la de…
Vanuatu 2010
Estat
Vanuatu va erigir-se com un dels països del Pacífic més crítics amb el Govern colpista de Fiji El seu primer ministre, Edward Natapei, va encapçalar l’oposició a celebrar la trobada de líders de la comunitat menalèsia a Vanuatu, fet que li va portar problemes interns, ja que, al juliol, l’oposició li va exigir la dimissió esgrimint que la no-celebració de la cimera havia estat un fracàs de la seva gestió Per contra, el Parlament del país va donar suport a Papua Nova Guinea en les seves reclamacions de sobirania sobre els territoris indonesis de Papua i Papua…
Enrique Piñeyro de Queralt
Esport general
Dirigent esportiu.
Al març del 1940 fou nomenat president del Futbol Club Barcelona per decisió del règim franquista sense haver tingut cap relació amb el club Malgrat tot, s’envoltà de directius barcelonistes de tota la vida Sota el seu mandat, el club guanyà la Copa 1942, i al cap d’uns quants dies eludí el descens, en la promoció Tot i presentar la dimissió al juliol d’aquell any, aquesta no fou acceptada per les autoritats estatals i un mes després tornà a la presidència fins a l’agost del 1943, quan tornà a dimitir després de l’11-1 encaixat al camp del Madrid Durant la seva etapa s’ampliaren les graderies…
Antoni Julià de Capmany
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou vocal del FC Barcelona 1952-57, vicepresident 1957-61 i, a causa de la dimissió de Miró-Sans, assumí la presidència interina encapçalant una junta gestora, de l’1 de març al 7 de juliol de 1961, quan l’assemblea de compromissaris escollí Enric Llaudet com a president Durant el seu mandat, el primer equip de futbol disputà per primer cop la final de la Copa d’Europa, a Berna, i traspassà Luis Suárez a l’Inter de Milà També presidí la Federació Catalana de Futbol 1961-64 Sota el seu mandat s’organitzà, conjuntament amb la federació espanyola, un Espanya-França amistós que se celebrà al Camp…
Dimiteix el fiscal general anticorrupció per la propietat d’una societat en un paradís fiscal
El fiscal general anticorrupció, Manuel Moix, dimiteix després de fer-se públic que és propietari del 25% d’una societat deslocalitzada a Panamà El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, que el va designar en el càrrec, accepta la dimissió de Moix, tot i defensar que no ha comès cap illegalitat Moix també està acusat per l’anomenat "cas Lezo", que vinculava l’expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González amb una operació de blanqueig de capitals a l’empresa pública Canal de Isabel II, per obstaculitzar la investigació del cas D’altra banda, Moix va intentar rellevar, sense èxit…
Acord de pau entre Armènia i l’Azerbaidjan per l’Alt Karabakh
Armènia i l’Azerbaidjan posen fi a la guerra a l’Alt Karabakh iniciada el 27 de setembre amb un acord de pau supervisat per Rússia L’acord preveu que l’Azerbaidjan conservi les zones de l’enclavament de població armènia que ha ocupat militarment durant el conflicte, en el qual ha rebut un suport decisiu de Turquia, i també la desmilitarització de zones adjacents Rússia i Turquia acorden desplegar forces de pacificació a les zones frontereres L’acord és rebut a Armènia amb crides a la dimissió del primer ministre davant el que es considera una capitulació A Bakú una desfilada militar celebra…
Destitució del cap de la Guàrdia Civil
El ministre de l’Interior espanyol Fernando Grande-Marlaska destitueix el coronel Diego Pérez de los Cobos com a màxim responsable de la Guàrdia Civil per “pèrdua de confiança” L’endemà presenta la dimissió el segon comandament, i el ministre anuncia un augment de sou als agents del cos El 27 de maig destitueix el tercer comandament El 6 de juny el ministeri reconeix que la destitució va estar motivada per l’informe de la Guàrdia Civil sobre la manifestació del 8 de març, segons el qual l’autorització d'aquesta per part del govern podria ser constitutiva de delicte…
Antonio Gutiérrez Vegara
Política
Sindicalista.
El 1966 s’afilià al PCE Treballà en grans empreses de diversos rams de la indústria Afiliat a Comissions Obreres, el 1976 n'esdevingué membre del comitè de coordinació general, i el 1978 membre del secretariat El 1987 substituí Marcelino Camacho a la secretaria general de l’organització A mitjan anys noranta protagonitzà una dura pugna amb el sector més ortodox del sindicat, liderat pel mateix Camacho, que culminà amb la dimissió d’aquest de la presidència De la crisi en sortí reforçat Gutiérrez, més inclinat a la negociació que no pas a l’enfrontament amb el govern i la patronal, amb els…
Segismundo Moret y Prendergast
Història
Política
Polític.
Elegit diputat, collaborà en la redacció de la Constitució del 1869 Participà en el gabinet presidit per Prim 1870 i en el primer govern d’Amadeu I 1871 El 1882 ingressà a Izquierda Dinástica, i el 1883 fou nomenat ministre de la governació Des del 1885 formà part del Partido Liberal, on collaborà amb Sagasta del 1886 al 1902 fou sis vegades ministre En morir aquest 1903, no aconseguí la direcció del partit Després de la dimissió d' EMontero Ríos , a causa de l’incident del Cu-cut , ocupà la presidència del govern 1905-06 i féu aprovar la llei de Jurisdiccions per satisfer els militars…
Consell Suprem de Regència
Història
Òrgan suprem de govern, nomenat per la Junta Suprema Central durant la guerra contra Napoleó, i de la qual fou successor.
Tenia la missió de dirigir, en nom de Ferran VII, la resistència contra els francesos i de reunir unes corts per reorganitzar el país El decret del 29 de gener de 1810 establí una regència de cinc persones La primera regència era formada per Pedro de Quevedo, bisbe d’Ourense, el general Francisco Javier Castaños, Francisco de Saavedra, Antonio Escaño, general de la marina, i el mexicà Miguel de Lardizábal, i presentà la dimissió en reunir-se les corts el 24 de setembre de 1810 el mes d’octubre es reduí a tres persones el general Joaquín Blake i dos marins, Gabriel Síscar i Pedro Agar Poc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina