Resultats de la cerca

Féu estudis de dret i participà en la política del dictador Rosas, contra el qual després lluità Més tard actuà de conseller del president, el general Urquiza, i, en ésser aquest derrotat per l’exèrcit de Mitre, s’exilià a París, on romangué fins a la seva mort A més de les Bases , escriví articles de costums que signà amb el pseudònim de Figarillo , la novella allegòrica Peregrinación de Luz del Día 1871, peces de teatre, etc La seva obra fou recollida en 24 volums 1886-95

Ordenat sacerdot el 1599, dedicà la seva acció a la controvèrsia amb els protestants i a la promoció de la reforma en els ordes religiosos El 1605 fundà l’Oratori francès, fet que el posà en conflicte amb els jesuïtes i la universitat El 1629 caigué en desgràcia per la seva política hispanòfila i antianglesa Escriví Les grandeurs de Jésus-Christ 1623, entre altres obres

Primer marquès de Valdegamas, era descendent d’Hernán Cortés Recomanat a Madrid pel poeta Quintana, es donà a conèixer políticament el 1832 amb una Memoria sobre la situación actual de la monarquía , en la qual propugnava un institucionalisme moderat en l’estil de la carta atorgada francesa, i que per la seva oportunitat li valgué un càrrec al ministeri de gràcia i justícia Més lligat a la corona que al liberalisme, s’oposà a les idees progressistes, en especial després del motí de la Granja i de la promulgació de la Constitució del 1837, i per combatre-les fundà el periòdic El Porvenir amb…

Era mallorquí, i des dels volts del 1295 residia a Roma a la cort papal El papa Climent V el nomenà vicecanceller de l’Església 1307 abans de fixar la seva seu a Avinyó 1309 Entre el 1306 i el 1307 fou bisbe de Palència amb dispensa de residir-hi a causa del seu càrrec, car continuava vivint a Roma

A la cancelleria catalana, la comprovació tenia dues finalitats la depuració de l’estil, tasca que acomplia el protonotari, i la supervisió del text sota l’aspecte diplomàtic, missió que pertanyia al canceller, al vicecanceller o als consellers La comprovació a les minutes era indicada amb la fórmula '' visa per '

Militar i diplomàtic, la seva poesia és d’inspiració romàntica cal destacar-ne Das Kreuz von Hellas ‘La creu d’Hèllade’, 1828, Totenkränze ‘Corones de morts’, 1828 i Waldfräulein ‘La noia del bosc’, 1843 Més important és, però, la traducció 1836 del Childe Harold de Byron Conreà també el teatre

Té tasques complementàries de tipus pastoral i altres de caràcter delegat, per la qual cosa normalment és bisbe En les anomenades nunciatures de primera Alemanya, Brasil, Espanya, França, Itàlia, Polònia i Portugal, llurs titulars eren generalment nomenats cardenals en cessar en el càrrec En certs estats ocupen tradicionalment el deganat del cos diplomàtic

Pertangué al grup poètic Viernes La seva poesia és impregnada de criollisme Publicà Virajes 1932 i Las torres desprevenidas 1940 —escrita a Washington, on exercí un càrrec diplomàtic—, sobre l’angoixa i les frustracions de la humanitat en guerra Conreà la poesia infantil, amb un accent íntim i ple de nativisme estilitzat

De família noble, fou militar i diplomàtic La seva poesia, liberal i renovadora, seguí la tradició anacreòntica del s XVIII Moi penaty ‘Els meus penats’, 1814, Vakkhanka ‘La bacant’, 1817 Conreà també l’elegia històrica — Perekhod čerez Rejn ‘El pas del Rin’, 1814 — i evolucionà cap a una poesia profundament malenconiosa Taurida 1817

Doctorat en dret a París, exercí de professor a les universitats de Iaşi i de Bucarest Diputat el 1913, tingué càrrecs polítics, però destacà sobretot com a diplomàtic i representà el seu país davant l’assemblea de la Societat de Nacions, de la qual fou president 1930-31 Fou un ferm defensor de la pau