Resultats de la cerca

En fer voltar la clavilla la corda es cabdella o s’afluixa tot variant la tensió i, en conseqüència, la nota que produeix Les clavilles poden ser de fusta, com en els instruments d’arquet, o metàlliques, com en els instruments de teclat, els saltiris o les arpes Les de fusta es fan voltar directament amb els dits, mentre que les metàlliques solen necessitar l’ajut d’una clau d’afinació Hi ha clavilles que tenen un mecanisme de vis sens fi, com en les guitarres

Les extremitats són fortes i acabades en dits palmats a la base i protegits per ungles Poden fer 70 cm de longitud total Presenten l’ull pineal, que en els individus joves encara té connexions nervioses amb el cervell És ovípar i cova els ous gairebé durant un any S'alimenta de cucs, cargols, amfibis i també d’ous i polls d’ocells Té un metabolisme molt baix i presenta letargia hivernal durant tres mesos Actualment només habita a les illes de Nova Zelanda

És un sòlid cristallí, soluble en aigua i alcohol i insoluble en èter, que es fon a 96°C Hom l’obté per tractament amb cianat i carbonat sòdics del sulfat d’hidrazina o, electrolíticament, per reducció de la nitrourea Forma un hidroclorur que es fon amb descomposició a 176°C i que constitueix la forma comercial d’aquest compost La semicarbazida reacciona amb els aldehids i les cetones formant uns derivats dits semicarbazones , els quals són emprats per a la identificació dels composts carbonílics de partida

Tenen quatre dits a les extremitats anteriors i tres a les posteriors, tots ells proveïts d’ungles El pelatge és de coloració variable, llarg i aspre Són de costums gregaris, i viuen en caus i en ambients diversos El gènere comprèn unes 20 espècies, pròpies de l’Amèrica del Sud, algunes de les quals han estat domesticades des de l’antigor pels indígenes per aprofitar-ne la carn El cavia porcellus és l’espècie que ha donat origen a les races emprades com a animals d’experimentació

Els ulls són molt petits, les orelles grosses, i les extremitats tenen cinc dits La cua, bastant semblant a la de les rates, és grossa, té fins a 25 cm de llargada i és proveïda d’escates Inclou dues espècies nocturnes i de règim insectívor, bé que també mengen arrels i fruita Totes dues espècies són en perill d’extinció per l’arribada d’animals domèstics gossos, gats i, sobretot, de les mangostes, introduïdes per combatre les serps, que es convertiren en terribles depredadors d’aquests animals

La mecànica dels medis continus parteix, doncs, de l’esquema ideal que considera que els cossos tenen una natura contínua Hom acostuma a estudiar els medis o els sistemes continus a partir de generalitzacions dels procediments emprats en la mecànica analítica, cosa que ha permès, com és el cas de la hidrodinàmica, d’investigar les propietats quàntiques dels dits medis És, però, en la descripció dels medis continus no materials, anomenats també camps , que les teories dels medis continus troben l’aplicació més remarcable camp

Presenta els caràcters físics dels etiòpids Habita la part central i septentrional de l’altiplà, principalment les províncies de Shewa, Gojam i Begemdir És un poble d’agricultors mill, blat i llegums d’arada amb rella de ferro i de ramaders de bestiar gros i petit Parlen una llengua semítica, l’amhàric Els amhares pròpiament dits són uns 7 000 000 d’habitants Són cristians monofisites Hom dóna també el nom d’amhares al conjunt format pels amhares, els tigres, els tigrinyes i els hararis

D’origen pirinenc, català o aragonès, sembla emparentat amb els comtes d’Aragó, Pallars-Ribagorça i Urgell-Cerdanya Asnar I d'Aragó Antic conseller de Lluís el Piadós i de Carles el Calb, que el posà de bisbe de Troyes, és autor dels Annals reials dits de Saint-Bertin , on explica diversos fets ocorreguts als comtats septimanis i catalans d’ambdues bandes dels Pirineus, notícies que segurament conegué en part a través d’Aleran, comte de Troyes, i també de Narbona, Barcelona, Rosselló i Empúries 848-852

Diferents adaptacions del peu dels artiodàctils al medi muntanyenc En el cas de la cabra A, A’ , el peu s’adapta al medi rocós presenta soles toves i elàstiques, que permeten una gran adherència, i amb els voltants durs per apuntalar el peu a les anfractuositats de la roca 1 no té membrana interdigital, la qual cosa li permet d’obrir independentment els dos dits i que actuïn com de pinça i presenta unglots rudimentaris en els dits segon i cinquè, que poden fer de taló de fre accessori en el descens 2 En el cas de l’isard B , el peu té un septe o membrana entre els…

En els ocells, l’ala és l’extremitat anterior adaptada al vol És constituïda per dues parts essencials l' armadura o esquelet , que li dona consistència i li transmet l’energia necessària per a efectuar el vol, i el revestiment o plomatge , que li confereix l’adequada superfície i resistència a l’aire La part esquelètica de les ales és constituïda per la cintura escapular, l’húmer, el cúbit i el radi, el carp, el metacarp —força allargat— i els dits —en nombre de tres i molt atrofiats— La cintura escapular és potent i és sòlidament implantada per tal de poder coadjuvar amb els…