Resultats de la cerca

Malauradament no podem aportar noves dades sobre la vila d’Arestui que les conegudes sobre el seu castell, documentat des de l’any 1296 L’església de Sant Martí d’Arestui, tradicionalment sufragània de Baiasca, devia mantenir encara el seu edifici primitiu l’any 1758, quan el visitador el descriu sense sagristia i amb un campanar “ a lo antiguo ”, fent referència al seu campanar d’espadanya

Documentat a la segona meitat del segle XI, formà part dels dominis dels Vallferrera Abans del 1086, n’era el senyor Ficapal de Vallferrera, el qual establí un conveni amb els seus germans Tedball i Guillem Vers el 1097, el castell passà a mans de Tedball Guitard de Vallferrera, qui l’infeudà al seu nebot, fill de Ficapal, el qual havia hagut d’abandonar el comtat

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Palou No degué passar de capella rural El lloc és documentat des del 978 i l’església apareix esmentada el 1285 Es devia aixecar en l’actual puig de Sant Daniel, tocant a la riera Fonollosa, però no és palesa cap resta que permeti de distingir cap part de l’edifici

Mas amb torre de defensa que era situat a la vora del riu Anoia, prop de la sortida del terme d’Igualada aigua avall, on és documentat ja al segle XII Evolucionat en el seu aspecte agrari més que no pas en el defensiu, tot i que el 1187 es documenta com turrem de Venrello , des del 1188 és esmentat sempre com mansum de Venrello

El lloc de Bonastre és documentat des de l’any 1011 De l’església de Santa Magdalena de Bonastre Alastre no se’n fa esment, però, fins a l’any 1270, que apareix en el testament de Ramon de Noguera d’Albinyana És probable que fos sufragània de Sant Bartomeu de Puigtinyós, esmentada l’any 1214 L’església actual és una construcció d’època barroca

És difícil saber en l’estat actual, si el mas de Puig-soutré, a l’est de Castellrosselló, conserva alguns vestigis del que fou un castell d’origen romànic Des del segle XIII aquesta fortalesa era en mans d’una família dita de Puig-oltrer B de Podio Oltrer , 1203, un membre de la qual encara és documentat al segle XV G de Podio Oltrerio , 1402

Apareix documentat per primera vegada el 1485 com a cantor de la capella musical de Ferran el Catòlic, on estigué actiu almenys fins el 1498 El 1504 escriví una cançó de caràcter patriòtic per celebrar la victòria sobre els francesos en la batalla de Gaeta Altres obres profanes seves es troben recollides al Cancionero Musical de Palacio A Tarassona se’n conserva una missa a tres veus

Documentat, des del 1467, a Brixen, on fixà el seu taller És autor de nombrosos retaules, la majoria dels quals són a les esglesioles del Tirol Coronació de la Mare de Déu 1471, Gries, Sant Wolfgang 1471-81, Salzkammergut Els més monumentals són dispersos per diferents museus, com Els pares de l’Església ~1483, Alte Pinakothek, Munic i el Retaule dels franciscans de Salzburg 1484, Gemäldegalerie, Viena

Segons una llegenda, Nut el cel fou separada del seu marit Geb la terra pel pare d’ambdós, Šu el buit i l’aire Hom la representava com una dona nua, corbada en forma de volta celeste sobre la terra, o com una vaca sostinguda per Šu i per altres déus Bé que documentat des del Regne Antic, el seu culte no gaudí de gaire difusió

Documentat entre el 1426 i el 1452 Possible deixeble de Guillem Sagrera Estigué al servei d’Alfons IV i de Joan II És autor a València de les obres d’ampliació de les naus de la seu des del 1426 fins després del 1440 i de la capella dels Reis del Convent de Sant Domènec 1437-52, on construí la complexa volta de nervadura sense nervis