Resultats de la cerca
Es mostren 692 resultats
El Día
Periodisme
Diari en castellà propietat del financer Joan March i Ordinas, aparegut a Palma (Mallorca) del 31 de maig de 1921 fins al juliol del 1939.
Dirigit successivament per Joan Estelrich, que en fou fundador, Joaquim Domènech i Nicolau Brondo, la seva línia liberal s’oposà sovint a la Dictadura i a la premsa conservadora local, amb la qual polemitzà Defensà un regionalisme moderat, que anà minvant amb la Segona República Hi collaboraren, entre altres, Josep Pla, Gabriel Alomar, Miquel Ferrà, Llorenç Villalonga i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, sovint en català Parallelament, els seus principals redactors —Joan Alomar, Miquel AColomar, Ernest MDethorey— i Jacob Sureda hi propugnaren un art i una literatura d’avantguarda Significà una…
Josep Font i Gumà
Arquitectura
Museologia
Arquitecte i col·leccionista, titulat el 1885.
És autor de la font de la plaça de Soler i Gustems de Vilanova i la Geltrú 1893, de l’hospital de Sitges, de la casa Puig i Colom de Barcelona 1913-14 i de la fàbrica Pirelli de Vilanova El 1904 féu la reforma de l’Ateneu Barcelonès Amic de Domènech i Montaner i d’Antoni Maria Gallissà, féu amb ells nombroses sortides arqueològiques, en les quals sovint aconseguia peces per a la seva notable collecció de ceràmica catalana dels s XIV al XVI, que el 1919 oferí a la diputació de Barcelona en canvi de la restauració del castell de la Geltrú Esdevingué acadèmic de Sant Jordi el 1922 Publicà l’…
La historiografia de l'art
Si en el vast camp de l’artigrafia és ben exacte referir-se a l’existència d’una crítica d’art modernista, com s’ha vist en un capítol d’un altre volum d’aquesta mateixa obra, parlar en canvi d’una historiografia artística modernista només pot ser veritat en part Segurament tractar de l’art del moment té un component molt més procliu a la militància modernista que estudiar l’art del passat Amb tot, el cert és, però, que sí que en aquell període hi ha personalitats que van conrear la història de l’art que indiscutiblement participaven de les inquietuds del Modernisme En aquest capítol però…
Eduard López-Chavarri i Andújar
Música
Pedagog, crític musical i compositor valencià.
Fill del compositor Eduard López-Chávarri i la soprano Carmen Andújar Sotos , es formà musicalment al Conservatori de València, i amplià estudis de piano amb L Querol Parallelament estudià periodisme a l’Escola Oficial de Madrid Des de la dècada dels anys seixanta es dedicà a la crítica i la docència, els dos pilars de la seva carrera Després de passar per alguns instituts de batxillerat, ensenyà a l’Institut Musical Giner de València, i fou professor d’estètica i història de la música al conservatori de la capital valenciana Com a crític, escriví en Las Provincias , Ritmo , Música , Scherzo…
Estadi Olímpic de Montjuïc

Vista de l’Estadi Olímpic de Montjuïc (Barcelona), en primer terme
© C.I.C. - Moià
Esport general
Estadi esportiu de Barcelona.
Fou construït arran de l’Exposició Internacional del 1929 de Barcelona per l’arquitecte Pere Domènech i Roura Entre els anys 1986 i 1989 els arquitectes V Gregotti, F Correa, A Milà, J Margarit i C Buxadé el reformaren i només en conservaren la façana Pel que fa a les reformes, hom enfonsà el nivell de les pistes per tal d’augmentar la capacitat d’espectadors i substituí les graderies per una estructura de formigó, coronada per una gran marquesina metàllicaEl 1997 fou utilitzat provisionalment com a camp oficial del RC Espanyol de Barcelona després de l’enderrocament i la venda de l’estadi de…
Francesc Manuel Pau

Francesc Manuel Pau
© Fototeca.cat
Economia
Literatura catalana
Escriptor i financer.
Professionalment, treballà a Barcelona, a París 1887 i a Madrid 1895, i el 1888 emprengué la construcció del famós Hotel Internacional, avui desaparegut, que encarregà a Domènech i Montaner Collaborà a La Renaixença , La Gramalla , La Rondalla i La Bandera Catalana , especialment amb quadrets de costums, recollits després en part a Lectura Popular amb el títol Del Natural 1916 Membre de La Jove Catalunya sobre la qual escriví a “La Rondalla”, el 1874 fundà el setmanari humorista carlí La Cucurulla Roja , on publicà una sèrie de retrats de carlistes cèlebres participà també en la creació de l’…
,
Grup Independent de la Roca-Partit Polític
Partit polític
Partit local de la Roca del Vallès inscrit al març de 1999 i dirigit per Josep Donna i Jaume Domènech.
En les eleccions municipals de 1995 obtingué 494 vots 13,4% i 2 regidors Amb el Partit dels Socialistes de Catalunya obtingué la majoria absoluta en les eleccions municipals de 1999 2061 vots 54,2% i 8 regidors Participa en la federació Progrés Municipal de Catalunya
la ‘‘Manzana’’ de la Discòrdia

La “Manzana” de la Discòrdia, a Barcelona
© Fototeca.cat
Nom amb què és coneguda popularment una illa de cases amb façanes al passeig de Gràcia de Barcelona, entre els carrers d’Aragó i del Consell de Cent i la Rambla de Catalunya.
Inclou obres importants dels tres principals arquitectes del Modernisme la policromada casa Batlló 1905-06, d’Antoni Gaudí —reforma total d’un edifici convencional preexistent—, la casa Amatller 1898-1900, goticogermanitzant, de Josep Puig i Cadafalch, i la casa Lleó Morera 1905, de l’etapa floral , de Lluís Domènech i Montaner —mutilada en la planta baixa i el coronament— al costat d’aquestes obres hi ha també una obra menor d’un altre arquitecte notable la casa Mulleras ~1906, d’Enric Sagnier Per tal de no destorbar el conjunt veí, més baix, de la casa Amatller, Gaudí ideà un entrant a la…
Club d’Escacs Barcelona-Vulcà
Escacs
Club d’escacs de Barcelona.
Fundat el 1999, nasqué de la fusió del Club d’Escacs Barcelona i del Club d’Escacs Vulcà El nou club guanyà tres Campionats de Catalunya 1999, 2000, 2002, una Copa Catalana d’escacs actius 1999 i un Campionat de Catalunya de partides ràpides 2000 Sumant el palmarès dels dos clubs predecessors, és el club amb més títols d’Espanya 12 i de Catalunya 23 Els jugadors més destacats del nou club, que formaren part d’un o altre club anteriorment, foren Rafael Domènech, Antonio Medina, Arturo Pomar, Ángel Martín i el president d’honor, Josep Paluzie També en destacà la secció de go, joc d’estratègia d…
L’Església i el món associatiu a Mallorca
P J Campins, sd BM / JG Durant el primer trentenni del segle, l’Església de Mallorca va tenir tres bisbes els mallorquins Pere Joan Campins i Barceló del 1898 al 1915 i Gabriel Llompart i Jaume del 1925 al 1928, i el valencià Rigobert Domènech i Valls del 1916 al 1924 El primer, Pere Joan Campins, fou l’autèntic impulsor d’una Església mallorquina, basada en els pressupòsits regionalistes d’Antoni Maria Alcover, vicari general de la diòcesi Destacà com a promotor de la litúrgia, el catecisme, la premsa catòlica i l’associació de seglars, partint d’un arrelament en la realitat mallorquina i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina