Resultats de la cerca
Es mostren 1410 resultats
Govern conservador "regeneracionista" de Silvela-Polavieja a Espanya
A Espanya puja al poder el govern conservador "regeneracionista" de Silvela-Polavieja, amb el català Manuel Duran i Bas al ministeri de Gràcia i Justícia
aparell de goleta d’estais
Transports
Aparell de goleta que, en comptes de l’aurica i l’escandalosa del trinquet, duu una combinació d’estais, i, en comptes de l’aurica i l’escandalosa del major, una bermudiana.
Si es tracta d’un aparell de més de dos arbres, el que portarà vela bermudiana serà el de mitjana, tots els altres duran combinacions d’estais
Joan Lluís Oliver i Hernández
Cinematografia
Muntador.
Vida Durant la dècada del 1940 s’inicià com a ajudant de muntatge, principalment a la productora Emisora Films A partir del 1948 fou successivament contractat pels estudis de doblatge Fono Barcelona, per la productora Estela Films i la nova empresa d’Ignasi F Iquino, on debutà com a muntador en cap amb Camino cortado 1955 Després treballà amb Antonio Santillán Cuatro en la frontera , 1956-57 Antoni Momplet Julia y el celacanto , 1959 Josep Maria Forn Pena de muerte , 1961 i Los culpables , 1962 Francesc Rovira i Beleta Los atracadores , 1961 Armand Moreno Maria Rosa , 1964 i José Antonio…
Vida en sombras
Cinematografia
Pel·lícula del 1947-1948; ficció de 87 min., dirigida per Llorenç Llobet i Gràcia.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Castilla Films Madrid ARGUMENT LLlobet i Gràcia GUIÓ LLlobet i Gràcia, Victorio Aguado FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Matheu MUNTATGE Ramon Biadiu, Antonio del Amo MÚSICA Jesús García Leoz INTERPRETACIÓ Fernando Fernán Gómez Carlos Durán, nen Valero Carlos nen, María Dolores Pradera Ana, Antònia Llobet Ana nena, Isabel de Pomés Clara, Fernando Sancho el productor, Alfonso Estela Luis, Fèlix de Pomés Sr Durán, Graciela Crespo Sra Durán, PLazaga el mag, Mary Santpere la donzella, Marta Flores l’esposa, Miquel…
Josep Coll i Ligora
Música
Instrumentista de tenora.
Estudià amb J Duran de l’Armentera Del 1922 al 1927 actuà a la cobla la Principal de la Bisbal, i del 1929 al 1965, a la cobla Barcelona Publicà Mètode de tenora i tible 1950
Gemma Lloreta Gabarró
Bitlles
Jugadora de bitlles catalanes.
Ha competit pel CB Lloreta Kin 2005-10 i, des del 2010, pel CB Urbanització Mas Duran Fou campiona de Catalunya individual 2009 i subcampiona 2010 Jugà amb la selecció catalana a Anglesola 2010 i a Viladecans 2011
Grupo Comunista Revolucionario
Partit polític
Organització marxista leninista fundada a Catalunya el 1971 per exmembres del Front Obrer de Catalunya, també coneguda com Grupos Comunistas Revolucionarios.
Fou liderada per Antoni Castells Duran i Mercè Soler El 1976 participà en la Mesa para la Unificación de la Izquierda Revolucionaria El 1977 es dissolgué en el Movimiento de Liberación Comunista Edità Avante febrer 1971-setembre 1976
Jaume de Caselles
Música
Compositor català.
Vida Fou mestre de capella a Granollers abans de ser-ho de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona el 1715, en substitució de Lluís Serra Pel novembre del 1733 assolí la plaça de mestre de capella de la catedral de Toledo, càrrec que conservà fins a la seva jubilació per malaltia el 1762 La seva producció es conserva majoritàriament a l’arxiu musical de la seu de Toledo, per bé que també n’hi ha algunes obres a El Escorial, la Biblioteca de Catalunya i a Montserrat Compongué obra vocal religiosa en romanç, en què cal destacar nombrosos villancets, alguns d’ells a vuit veus amb violins…
hialuronidasa
Bioquímica
Enzim de la classe de les hidrolases que augmenta la permeabilitat dels teixits per l’acció lítica que exerceix sobre l’àcid hialurònic del teixit conjuntiu.
Certs bacteris grampositius patògens, com alguns clostridis i diferents estafilococs, produeixen una hialuronidasa extracellular que sembla contribuir a la infecció a causa de la capacitat histolítica que presenten envers els teixits de l’hoste Inicialment fou coneguda per factor dispersant de Duran-Reynals
Escola Popular de Guerra de Catalunya
Institució creada per decret del departament de defensa de la Generalitat de Catalunya del dia 26 d’octubre de 1936, per a formar instructors de guerra.
Ensenyava tàctica, armament, topografia, tir, etc Els primers professors honoraris foren Joan Garcia i Oliver i Abad de Santillán, delegats de la CNT, Rossend Cabré i J Duran i Rosell, delegats del PSUC, i Emili Escobar, comandant de la Guàrdia Nacional Republicana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina