Resultats de la cerca

Exercí la carrera judicial Fou un dels impulsors de la represa literària al País Valencià durant els anys quaranta El 1943 fundà amb Xavier Casp l’ Editorial Torre , de València, que ha donat a conèixer la major part dels escriptors valencians de postguerra El 1953 publicà la novella I la pau i la novella curta El salze a la sendera , ambdues amb components religiosos propers als de la novella catòlica, però sense entrar a fons en el tipus d’anàlisi psicològica que caracteritza aquest…

Vida i obra Publicà les seves primeres poesies a la revista El Vers Valencià de Josep M Bayarri, de qui fou deixeble El 1943 fundà i dirigí els quaderns clandestins Esclat el 1944 fundà, a València, juntament amb Miquel Adlert i Noguerol, l’ Editorial Torre , que tingué una importància cabdal en el redreçament de la llengua i la literatura catalanes de la postguerra al País Valencià entre d’altres publicà els primers llibres de Joan Fuster, Enric Valor, Vicent Andrés i Estellés i Maria Beneyto Com a poeta, evolucionà cap a una poesia de textura intellectualista, a la manera de Josep M López-…

Fundador del Teatre Líric Català 1901 i collaborador, en ple modernisme, de Joventut  i El Poble Català Deixeble d’Eudald Canibell a l’Institut Català de les Arts del Llibre, fou un dels primers a reprendre les edicions en català després de la guerra El 1944 fundà, amb el seu fill Jaume Aymà i Mayol , l’ editorial Aymà , i el 1947, el premi Joanot Martorell de novella, que després es convertí en el premi Sant Jordi 1960 La “Collecció Literària Aymà” 1947-51 fou una de les que més incidí en aquell moment en la recerca i recuperació d’un públic català culte

Com el seu antecessor, OpenOffice, el paquet disposa de processador de textos Writer, compatible amb Microsoft Word full de càlcul Calc, compatible amb Microsoft Excel editor de presentacions Impress, compatible amb Microsoft PowerPoint gestor de bases de dades Base, a l’estil Microsoft Access editor de gràfics vectorials Draw, i editor d’equacions Math Des dels seus inicis es troba disponible en llengua catalana, incloent la versió estàndard general, i la variant valenciana S’ofereix per a les plataformes GNU/Linux, Mac OS i Microsoft Windows

La seva obra narrativa conté un marcat to assagístic i una important base històrica i sociològica, com és el cas de Turistes, sirenes i gent del país 1966, una de les primeres anàlisis sobre el fenomen turístic que Francesc Roca situa, per la seva profunditat d’anàlisi, al costat d’ Els altres catalans , de F Candel, i de Nosaltres els valencians , de J Fuster Al final de la dècada del 1950 i el principi de la del 1960, formà part de l’equip redactor de l’enciclopèdia Espasa , que fou el nucli que introduí el pensament d’Antonio Gramsci a Catalunya La influència d’aquest intellectual i…

Estudià solfeig i harmonia amb Antoni Passarell i clarinet amb Rafel Berga Fou durant molts anys el primer clarinet de les principals orquestres de Barcelona, entre les quals la del Gran Teatre del Liceu Fou també gravador musical i, a partir del 1860, edità una gran quantitat de partitures de tots els gèneres, així com diversos tractats i mètodes de música Publicà la revista setmanal "La Gaceta Musical Barcelonesa" 1861-65

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on obtingué el títol de viola En fundar-se, el 1944, l’Orquestra Municipal de Barcelona, dirigida per E Toldrà, n’aconseguí la plaça de violista Posteriorment, i fins el 1980, fou violista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona sota la direcció d’A Ros Marbà La seva passió per la música vocal el dugué a participar com a cantant en nombroses formacions Fundà la Capella Clàssica Polifònica amb E Ribó, i, juntament amb Vicenç Mariano, Gaietà Renom i August Dalet, el grup de veus masculines Quartet Vocal Orpheus 1935 El 1946 promogué la creació…

Passà la infantesa a València, on els seus pares tenien un establiment de comerç Tornà a Catalunya el 1820, s’enrolà en la milícia nacional i treballà com a operari en una fàbrica de mitges fins el 1823, en què fou pres i processat com a presumpte autor d’un anònim El 1831 es veié obligat a traslladar-se a València, on estudià de mestre Exercí el magisteri a Xàtiva i Barcelona, i fundà diverses publicacions periòdiques, com El Barcelonés Publicà manuals per a l’ensenyament de la llengua castellana, la urbanitat, la geometria, la religió, la història i la geografia, i creà una editorial…

Posà la impremta familiar al servei de la cultura i de la ideologia republicanes Director dels diaris “El Menorquín” 1869-74, uHoyn 1874, “El Noticiero de Menorca” 1874 i, després del seu desterrament a Barcelona entre el 1874 i el 1881, d’ El Pueblo 1892-94 Impulsà també el periodisme literari amb publicacions com “El Glosador” 1882, en català, i “El Poeta” 1884-85, en castellà, entre d’altres Mantingué aquesta dualitat en la creació poètica, iniciada el 1864 amb Almanaque de las bellas , aplegà la producció castellana en dos volums, Albores de la vida 1866 i Flores y abrojos 1882, mentre…

S’inicià en la música a la Fundació Escolar de Sant Josep de Cluny de Caldes de Malavella, i complementà els seus estudis de manera autodidàctica Fou pianista de l’orquestra popular Jadris Es destacà com a compositor de ballables, gènere que abandonà els anys quaranta en entrar al gènere sardanístic Ajudat inicialment per Pere Mercader, anà esdevenint l’autor més programat en les ballades de sardanes El seu estil, senzill i fortament influït pels ballables, especialment el pasdoble, feu que el sardanisme popular de l’època de la dictadura el convertís en un ídol Mas i Ros fou l’autor…