Resultats de la cerca

Feu els primers estudis musicals a València amb Joaquim Moanzonís i anà després a París, Viena i Budapest on estudià amb Jenö Hubay, per tal d’ampliar-los amb una beca de la Diputació Provincial de Còrdova Fou membre de l’Orquestra Municipal de València d’ençà de la seva fundació 1943 fins al 1958, any que s’incorporà a l’Orquestra Simfònica de Madrid com a concertino Mantingué el càrrec fins a la seva jubilació El 1974 fou nomenat catedràtic de música de cambra del Conservatori de València

Es llicencià en lletres clàssiques a la Universitat de Pisa 1957, on estudià filologia comparativa amb TBolelli És catedràtic d’italià a Reading, Anglaterra, del 1975 ençà S'identifica especialment amb l’estructuralisme europeu, en la tradició que va de Saussure a AMartinet És autor de La linguistica strutturale 1966, The Italian Language Today amb ALLepschy, 1977, Saggi di linguistica italiana 1978, Intorno a Saussure 1979, Nuovi saggi di linguistica italiana 1989, Sulla linguistica moderna 1989 i La linguistica del Novecento 1992 També edità A History of Linguistics 1994-98

La capella de Santa Margarida forma part de les dependències del mas Favà o de Favà, situat als vessants de la serra de Prada de la vall de Cabó És l’únic vestigi que queda de l’antic poble de Favà, a més de la capella de Sant Bartomeu, documentat d’ençà del 867 L’actual capella, d’origen incert però d’època moderna, no és documentada Per la seva part el mas, esmentat en el cens del 1860, presenta unes estructures en els seus fonaments que podrien indicar un origen medieval

Després d’uns quants anys de la mort del concessionari, el seu pare, el rei Joan II de Catalunya-Aragó, el donà 1464 a la filla Elionor, muller del comte Gastó IV de Foix, que després 1470 fou reina de Navarra Durant molt poc temps el portà el fill hereu d’Elionor, Gastó de Navarra mort el 1470, pare del rei Francesc I Restaurada la monarquia a l’Estat espanyol, aquest títol nobiliari en desús d’ençà de la incorporació de Navarra a Castella l’any 1515 fou restablert per la Constitució del 1978

Es destacà com a violinista i director d’orquestra i d’òpera a Viena, en 1812-16, i a Frankfurt, en 1817-20 Recomanat per Weber, fou kapellmeister de la cort de Kassel d’ençà del 1822 Actuà com a director d’orquestra a Europa, i fou probablement el primer que emprà una batuta Com a compositor deixà deu simfonies, una quinzena de concerts de violí, música de cambra quartets, un conegut octet, un nonet i oratoris i òperes, com Faust 1816, molt temps cèlebre, i Jessonda 1823, la més coneguda Deixà una interessant autobiografia

És famós per la seva facilitat a fer pintures a l’estil d’altres grans pintors contemporanis com ara Picasso, Matisse, Modigliani, Dérain, etc, molts dels quals havia conegut personalment a París Ha estat considerat per això com un dels més hàbils falsificadors actuals per bé que ell negà sempre que ho fos Residí a Eivissa d’ençà del 1960 Perseguit per la justícia francesa, se suïcidà quan era a punt d’ésser lliurat a les autoritats franceses Fou protagonista de diverses novelles i d’una pellícula d’Orson Welles Fake/Question Mark, 1973

Fill i net dels arquitectes  Pere Domènech i Roura i  Lluís Domènech i Montaner , respectivament, es doctorà en arquitectura Fou arquitecte municipal de Lleida 1950 Interessat des de petit per la natura, s’especialitzà en l’estudi dels lepidòpters diürns, dels quals reuní una collecció d’uns 15000 exemplars que donà al Museu de Zoologia de Barcelona 1987 També donà al museu una collecció de 376 ocells dissecats Presidí la Societat Catalana de Lepidopterologia d’ençà de la seva fundació 1978-87 Publicà en revistes especialitzades nombrosos articles sobre els lepidòpters ropalòcers

D’ençà de Tomàs d’Aquino hom en distingeix cinc la primera via , que argumenta a partir del moviment del món per tal d’arribar al Motor immòbil la segona via , que parteix de l’anàlisi de la causa eficient la tercera via , que parteix de la contingència del món creat la quarta via , que parteix de la consideració dels graus de l’ésser analogia per a deduir-ne l’existència de l’absolut i la cinquena via , que parteix de la consideració de la finalitat en el món i en dedueix l’existència d’una intel*ligència absoluta

Anà a París, on es féu famós arran del cartell Gismonda 1894, per a Sarah Bernhardt de llavors ençà fou el cartellista de l’actriu Lorenzaccio i La dame aux Camélies , ambdós del 1896 Medea , 1898 Hamlet, 1899 Fou un dels cartellistes més importants del Modernisme el tema dels seus cartells fou sempre la figura femenina, que, partint d’una fotografia, idealitzava Són famosos els que féu per a les Cigarretes Job 1896 i 1898 Illustrà la revista La Plume De retorn al seu país 1910, pintà una sèrie de vint teles sobre l' Epopeia eslava castell Moravský Krumlov, Praga

Es llicencià en dret el 1976 i en ciències de la informació el 1981 D’ençà del 1972 es dedica al periodisme Començà collaborant en el diari Última Hora , del qual passà a ser redactor, escrivint sobretot en les seccions d’informació municipal i d’ensenyament Poc temps després ascendí a redactor en cap i, més endavant, a director adjunt L’any 1984 en fou nomenat director Sota la seva direcció, el diari ha creat diversos suplements, entre els quals el del cap de setmana, Brisas , i ha ofert als seus lectors nombroses iniciatives editorials en forma de fascicles, jocs diversos, etc