Resultats de la cerca

Sembla que vers el 1150 ingressà al primer monestir premonstratenc de Vallclara Priorat Extingit aquest monestir 1158, anà al Montmalet Vilanova de les Avellanes, on, amb la protecció del comte Ermengol VII d’Urgell, fundà 1166 un monestir, que a la seva mort es refongué amb el veí de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes Fou venerat com a beat a l’església de Bellpuig, fins el 1835, i a la capella-cova de Montmalet, on hom creu que visqué

El 1319 fou conquerida per Alfons Frederic d’Aragó, primer comte de Salona, i vinculada als seus dominis, en el ducat d’Atenes El 1356 se n'apoderà Ermengol de Novelles, que intentà una rebellió que frustrà Jaume Frederic d'Aragó El seu fill Lluís Frederic d'Aragó l’heretà juntament amb les seves altres possessions, perdudes el 1388 per la seva vídua, Helena Cantacuzè L’historiador grec GKolias localitzà 1933 l’emplaçament de la fortalesa, a mig camí entre Gràvia i l’Esperqueu

Existia ja el 1003, i l’antiga església romànica fou transformada al llarg del segle XVII Guarda un antic sarcòfag esculpit segle XIV La quadra civil tenia des del segle XV els masos de Montalegre o Bosc, Miquel, Sauleda, Franc, Ermengol i Galí Aquest darrer donà el nom modern a l’església La quadra de Sant Joan formà part de les Quadres Unides amb Folgueroles, Riudeperes, Golomers i Torrellebreta fins el 1770, que s’uní al municipi de Sentfores, i el 1931 passà, amb Sentfores, a Vic

Filla dels comtes Bernat i Amèlia de la Marca i germana d’Almodis, comtessa de Barcelona Féu compromís de casar-se amb Guillem II de Besalú 1054, però el matrimoni no se celebrà, i el 1058 ho féu amb el comte Artau I de Pallars Sobirà mort el 1081, de qui fou la segona muller Hom creu possible que vers el 1065 es divorciés d’Artau I i es casés amb el comte Ermengol IV d’Urgell mort el 1092, de qui també es divorcià

Es dividí les possessions del pare amb el seu germà Ermengol, que posseí el comtat de Roergue En indivís tingueren l’Albigès i el Carcí i el marquesat de la Gòtia El seu pare l’havia associat al govern amb el títol de comte Lluità contra els normands al costat de Guillem II, comte d’Alvèrnia, en una gran batalla, i potser morí en aquesta acció o molt poc després Es casà amb Guinidilda, de qui tingué el seu fill i successor Ramon III-Ponç I

Situat a una alçada vorejant els 2 000 m, i a prop de la fortificació fronterera pallaresa de Muntaner, el lloc de Rocamora fou una possessió d’Arnau Mir de Tost, que el rebé en feu del bisbe d’Urgell, segons consta en una relació datada el 1046 Formà part del grup de fortificacions del vescomtat de Castellbò que Ermengol VIII cedí el 1159 al bisbe Bernat Sanç arran de les disputes amb Arnau de Castellbò Més tard el lloc fou unit a la batllia de Guils

Situació Turó de Tartareu amb el conjunt format per les restes del castell al cim i l’església de Sant Miquel a mig vessant ECSA - J Giralt El castell de Tartareu domina el turó als peus del qual s’aixeca l’actual nucli urbà de Tartareu Mapa 32-13327 Situació 31TCG110438 S’arriba a Tartareu per la carretera L-904 de Balaguer a Tremp a l’alçada de Vilamajor hom troba la cruïlla que porta a Tartareu Per a arribar al castell cal pujar per qualsevol dels carrers amb força pendent que porten fins a l’església parroquial, des de la qual surt un camí de cabres, ben marcat, que enfilant el vessant…

El seu net anà a les croades a Terra Santa i prengué el nom de Jordà, i per això la baronia adoptà aquesta denominació La quadrineta d’aquest, Faidida de l’Illa-Jordà, fou muller del comte Ermengol X d’Urgell i tia de Mata de l’Illa-Jordà, besàvia del comte Jaume II d’Urgell Sobre la baronia fou erigit pel rei de França el comtat de l’Illa-Jordà a favor de Bertran I de l’Illa-Jordà, a la mort del nebot del qual passà a la corona

El castell d’ Orsera fou infeudat l’any 1107 a Galceran de Pinós per Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, i restà en poder de la casa dels Pinós fins el 1371, que degué ésser venut per Pere Galceran de Pinós al capítol d’Urgell juntament amb altres castells i llocs de la vall de Lavansa En el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, la parròquia d’Osas formava part del deganat d’Urgellet L’actual església d’Ossera és annexa a la parroquial d’Adraén

En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell ja s’esmenta, com a parròquia de la vall de Siarb, Serbaos , segurament una referència a aquesta església És en un document del 1010, en la confirmarció feta pel bisbe Ermengol a favor de la canònica d’Urgell de les parròquies i esglésies de la vall de Siarb, on s’especifica l’advocació d’aquesta l’església, Sant Cugat de Servobavoso , de la qual no tenim més notícies, ni documentals ni arqueològiques, que permetin d’establir el lloc on va ser construïda