Situació
Turó de Tartareu amb el conjunt format per les restes del castell al cim i l’església de Sant Miquel a mig vessant.
ECSA - J. Giralt
El castell de Tartareu domina el turó als peus del qual s’aixeca l’actual nucli urbà de Tartareu.
Mapa: 32-13(327). Situació: 31TCG110438.
S’arriba a Tartareu per la carretera L-904 de Balaguer a Tremp; a l’alçada de Vilamajor hom troba la cruïlla que porta a Tartareu. Per a arribar al castell cal pujar per qualsevol dels carrers amb força pendent que porten fins a l’església parroquial, des de la qual surt un camí de cabres, ben marcat, que enfilant el vessant meridional del turó mena fins al conjunt que formen el castell i l’església de Sant Miquel de Tartareu, antiga parroquial. (CAT-CCA-JGB)
Història
El castell de Tartareu degué formar part de la línia de husün que constituïen la frontera de la zona nord del districte de Lleida en època islàmica. No coneixem cap notícia directa de fonts musulmanes. La primera referència és de l’any 1083, quan el comte Ermengol IV d’Urgell i la seva esposa Adelaida donaren a la canònica de Santa Maria de Solsona l’església del castell de Tartareu; cal pensar, doncs, que l’esmentat castell degué ser conquerit aquell mateix any o poc temps abans. Pocs anys després, el 29 d’agost de 1087, el mateix comte feu donació del propi castell a la canònica de Santa Maria de la Seu. El 1126 Ermengol VI cedí a Santa Maria de la Seu el cens que rebia d’un home a Tartareu, entre altres llocs. El castell de Tartareu continuà essent un domini dels comtes d’Urgell, com es pot veure en el testament d’Ermengol VII del 1167, en el qual deixa el castell de Tartareu al seu fill Ermengol.
Durant el segle XIII aquest castell i la vila annexa tingueren amb d’altres castells un important paper en la turbulenta vida política del comtat. Els castells i les viles passaren de mà en mà a causa de les donacions i permutes que comportaren les decisions polítiques. Així, el castell de Tartareu, juntament amb la resta del comtat d’Urgell, apareix l’11 de desembre de l’any 1278 en un pacte entre el rei Pere II i el comte Roger Bernat de Foix, tutor d’Àlvar, vescomte d’Àger, i d’Ermengol, comte d’Urgell, en la seva minoria d’edat; el 15 de juliol de 1280, després de violentes lluites intestines, el comte rei demanà al comte d’Urgell les potestats dels mateixos castells i viles. L’any 1314, el castell de Tartareu apareix com a pertanyent al vescomtat d’Àger.
El 1414, havent derrotat el comte d’Urgell Jaume II, el rei Ferran d’Antequera va suprimir el comtat d’Urgell i el castell de Tartareu fou venut a Alfons de Pròixida pel preu de 2.000 florins d’or d’Aragó. Més tard el domini del terme va passar a les mans del monestir de Bellpuig de les Avellanes. (CAT-CCA-JGB)
Castell
Planta del conjunt amb indicació dels diversos recintes del castell I la situació de les dues esglésies romàniques.
C. Alòs i J. Giralt
El castell de Tartareu ocupa la part més alta del turó que domina el nucli urbà nascut als seus peus. Controla el pas del riu Farfanya per un ramal de la hipotètica via romana i medieval que unia Balaguer amb Àger passant per Os de Balaguer, i també el branc que anava en direcció oest cap a la Noguera Ribagorçana pel pas del Diable fins a Tragó de Noguera.
El castell està perfectament adaptat a les característiques topogràfiques del terreny, amb un fort espadat al nord-est i el nord-oest, mentre que al vessant sud el pendent no és gaire pronunciat. Les restes visibles del castell, malgrat que estan força alterades tant per l’erosió natural com pel saqueig humà, sembla que indiquen una ocupació llarga i continuada, que es desenvolupà en tres recintes o nivells d’hàbitat. De tota manera, sense una intervenció arqueològica que ho corrobori, aquestes apreciacions caldrà que siguin preses amb la consideració adient. Sembla que els dos nivells superiors formen el conjunt inicial amb una estructura de planta circular que s’adossa a un grup de grans roques, envoltada per una muralla que forma un clos tancat de planta rectangular lleugerament irregular i que té aproximadament 14 × 8 m. El tercer nivell presenta un clos murat irregular i a l’angle sud-est es conserven dues cisternes de recollida d’aigua, d’aproximadament 2, 5 × 1 m, amb arrebossat interior de morter de guix i calç.
Totes les restes de muralla estan construïdes a base de maçoneria irregular de pedra calcària amb juntes de morter de guix i calç.
Es fa difícil precisar les etapes constructives del castell de Tartareu, però sembla que els dos nivells superiors es poden considerar una obra d’època andalusina, potser de mitjan segle X, moment en què es consolida tota la frontera del districte de Lleida. Posteriorment, amb la conquesta feudal (pels volts del 1083), es degué ampliar amb el tercer recinte, reutilitzant també els nivells superiors. (CAT-CCA-JGB)
Orfebreria
Penjoll de bronze, amb la representació d’una cabra, heràldica dels Cabrera, vescomtes d’Àger.
ECSA - F. Fité
Entre les runes del castell va aparèixer una peça de bronze amb la representació d’una cabra, heràldica pròpia dels Cabrera, vescomtes d’Àger, ornamentada amb esmalts, conservats en part, que situen la peça dins el segle XIII. Cal suposar que formà part d’una arqueta o algun altre complement ornat amb aquesta heràldica. (FFLI)
Bibliografia
- Sanahuja, 1965, pàgs. 121, 124, 244-245 i 247
- Villanueva, 1976, pàg. 327
- Corredera, 1978, pàg. 108
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 276-279
- Fité, 1985, pàgs. 231 i 249