Resultats de la cerca

Estudià medicina a Montpeller, on es doctorà 1853, i estudià grec, llatí, hebreu i sànscrit S'establí a París, on es doctorà en lletres Collaborà a “La Revue des Deux Mondes”, “Le Temps” i “L’Illustration Française” i publicà De medicinae ortu apud Graecos 1855, De la prostitution en Espagne 1858, Le voyage au Parnasse de Michel de Cervantès 1864, La médecine à travers les siècles 1865, altres assaigs, i el reportatge Un mois à Minorque 1868 En collaboració amb J Wierzeyski publicà Grammaire de la langue latine 1876, que introduí a França els darrers progressos de la filologia històrica i…

Format a Sant Carles, d’on fou acadèmic el 1856 Conreà temes bíblics, paisatges i pintura de flors El 1860 rebutjà una càtedra d’història a Sevilla perquè no volgué deixar València Reuní una notable biblioteca i una rica collecció d’obres d’art i peces arqueològiques Fou president de la secció de Ciències Històriques de Lo Rat-Penat Publicà diversos treballs arqueològics

Format a l’Academia de San Fernando, fou deixeble d’Antoni Gómez i Cros Conreà la pintura d’història n'hi ha mostres al Museo de Arte Contemporáneo de Madrid Establert a Valladolid, fou professor de dibuix a l’Escuela de Bellas Artes 1863, que més tard dirigí Publicà alguns treballs historicoartístics

Fill de l’oïdor de l’audiència de Catalunya Miquel Joan de Magarola i de Clariana Fou catedràtic de filosofia a Cervera El 1793 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou secretari Dels seus escrits, només en restà un dietari 1808-14, que usà Ramon Ferrer en la redacció de la seva Barcelona cautiva

Participà en la guerra de Successió a favor de Felip d’Anjou Escriví obres sobre arqueologia, teologia, economia, història i literatura, no gaire profundes però ben documentades en destaca Verona illustrata 1732 Fou un dels fundadors del “Giornale dei Letterati” i de les “Osservazioni Letterarie” 1737-40 i el recopilador de Teatro italiano 1723, on aplegà 12 tragèdies d’èpoques anteriors Escriví la tragèdia Merope 1713, imitada per Voltaire i Alfieri, entre altres

D’infant residí a Barcelona, i després passà a Mallorca i a Itàlia, on es doctorà en lleis Hi establí contactes amb els erudits i els salons de lletraferits de l’època A la darreria de la seva vida fou secretari d’ambaixada a París Escriví poemes en italià i castellà, un tractat d’ètica Dei principii della morale , el discurs acadèmic Rendimento di grazie a Nostro Signor Gesù Cristo i la seva obra més important, la Poética o reglas de la poesía en general y de sus principales especies 1737 L’obra recull els resultats de la seva tasca anterior, ja publicats parcialment a Itàlia el 1728…

Doctor en història i llicenciat en dret, collaborà a El Pueblo Dirigí després El Noticiero Sevillano , i fou redactor 1902-07 d' El Liberal de Madrid Fou gerent de l’Editorial Española y Americana i director de l’Editorial Prometeo de VBlasco i Ibáñez, amb la filla del qual, Llibertat, es casà el 1911 Fou professor a la Universitat de València, i entre les seves obres cal destacar La Escuela Valenciana de Arquitectos 1932 —discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Sant Carles—, Sublevación del infante don Jaime de Aragón, seguida de la de su hijo del mismo nombre 1462-1477, San Juan del Hospital de…

Fou examinador sinodal de la diòcesi mallorquina i professor d’hebreu i de retòrica Alguns dels seus sermons, força eloqüents, foren impresos també publicà el tractat De re grammatica hebreorum 1627

Fou catedràtic de filosofia a Cervera i de Sagrada Escriptura a Barcelona, i fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica de Barcelona 1815 Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la de Ciències Naturals de Barcelona Bon coneixedor de la Sagrada Escriptura, la física i la cosmografia, publicà articles en El Europeo i la Memoria acerca de la conformidad del sistema copérnico con la Sagrada Escritura 1821, i escriví el tractat Tablas de pesos, monedas y medidas de Castilla, Cataluña y de los romanos, griegos y hebreos , que restà incomplet

Net de Charles-Pierre de Lamer Fou prefecte dels departaments de l’Alt Loira i dels Alts Pirineus 1881-84 Fou un dels fundadors de l’Association Polytechnique des Pyrénées Orientales, en la qual feu importants conferències de tema històric i literari