Resultats de la cerca
Es mostren 8384 resultats
Consonni
Estructura de producció de projectes artístics.
Amb seu a Bilbao i dirigida per Frank Larcade, actua sobre els processos de creació i la implicació de l’artista amb la realitat, és a dir, relaciona l’obra amb el context Es decanta cap a una experimentació multidisciplinària de l’art, que convida els artistes a intervenir en l’esfera social, econòmica, política i mediàtica contemporània Des de l’any 1997, ha produït nombrosos projectes d’artistes i curadors internacionals, com Rainer Oldendorf, Jon Mikel Euba, Catsou Roberts, Matthieu Laureac i Asier Pérez González L’any 1999 produí el projecte d’oferta pública d’accions de la societat…
crisotricals
Botànica
Ordre de crisofícies d’estructura filamentosa.
La més freqüent, la Phaeothamnion confericolum , poc ramificada, viu epífita sobre algues d’aigua dolça
crisocapsals
Botànica
Ordre de crisofícies d’estructura palmel·loide.
L' Hydrurus foetidus, l’espècie més coneguda, forma colònies ramificades i gelatinoses, fètides, amb aspecte de petits fideus filamentosos, de color daurat brunenc, sobre les pedres dels rius de muntanya, durant la primavera i l’estiu
espat
Mineralogia i petrografia
Mineral d’estructura laminosa o foliada.
Són molt coneguts l' espat d’Islàndia , que és la varietat transparent de la calcita, l' espat fluor , que és la fluorita, i l' espat pesant , que és la baritina
xarxa telefònica

Estructura d’una xarxa bàsica per cable i satèl.lit, centrada en una àrea urbana i interconnectada amb diverses xarxes cel·lars
© Arxiu Fototeca.cat
Conjunt de totes les instal·lacions destinades a la prestació del servei telefònic; comprèn les línies d’abonat, les centrals de commutació i els circuits i enllaços d’interconnexió, com també els sistemes de transmissió.
Els elements bàsics de tota xarxa telefònica són els aparells d’abonat telèfons, els quals són connectats mitjançant circuits línies d’abonat als punts de commutació centralitzats centrals A causa de l’elevat nombre d’aquestes centrals, anomenades locals , no és econòmic de connectar-les entre elles directament, sinó que cal disposar de centrals d’ordre superior, dites primàries o de sector , la missió de les quals consisteix a interconnectar les centrals locals que en depenen i facilitar la unió amb centrals de categoria superior secundàries Al vèrtex d’aquesta xarxa hi ha les centrals…
atomisme lògic
Filosofia
Teoria de Bertrand Russell i de Ludwig Wittgenstein (en la seva primera època) segons la qual l’estructura del món és composta d’uns elements absolutament primers coneguts immediatament ( by acquaintance
), i que són el residu últim de l’anàlisi lògica.
A partir de les matemàtiques, Russell vol oferir un llenguatge perfecte i ideal, basat en la lògica formal, el qual reflecteix en les seves estructures la mateixa estructura del món real Dos principis regeixen l’anàlisi russelliana primer, la reducció de les proposicions complexes o moleculars a simples o atòmiques, les quals enuncien fets elementals i de les quals depèn la veritat o la falsedat d’aquelles segon, la reducció dels coneixements per descripció a objectes i fets primers que són els coneguts immediatament by acquaintance , i que en la metafísica de Russell i de…
mesomeria
Química
Propietat que tenen unes certes substàncies de no poder ésser representades per una única fórmula d’estructura de tipus convencional que sigui capaç de definir-ne les propietats d’una forma característica.
És anomenada també ressonància Hom defineix un compost que presenta mesomeria com un híbrid de ressonància o estat mesomèric d’una mateixa substància, la fórmula de la qual aleshores és representada mitjançant la de les diverses formes possibles separades amb el signe ↔ així per exemple, hom té Les formes mesòmeres, dites també formes límit o en ressonància , d’una mateixa substància difereixen per la distribució dels electrons d’enllaç, alguns dels quals es desplacen d’àtom efecte mesomèric, bé que els àtoms ocupen les mateixes posicions en totes dues formes Cal dir que l’estat real de la…
boca

Elements d’una boca humana: 1, llavi superior; 2, arcada dentària superior; 3, llavi inferior; 4, arcada dentària inferior; 5, llengua; 6, paladar dur; 7, os palatí; 8, mucosa el paladar; 9, glàndules palatines; 10, paladar tou; 11, múscul buccinador; 12, múscul palato-glos; 13, úvula; 14 pilars del vel del paladar; 15, istme de la gola; 16, amígdala palatina; 17 geniva
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Estructura en forma de cavitat, oberta immediatament després de l’orifici bucal i en connexió amb el tub digestiu —del qual és, de fet, la primera porció—, que posseeixen molts animals, especialment els superiors.
Primàriament és l’estructura per on són ingerits els aliments, i secundàriament, en els vertebrats, forma part de l’aparell respiratori i fonador en alguns casos collabora també en el sistema defensiu i ofensiu de l’animal Els invertebrats, sobretot els superiors, presenten una boca més o menys desenvolupada llevat d’aquells que han sofert modificacions atròfiques a causa del parasitisme, o d’aquells que es nodreixen per filtració o per osmosi, constituïda bàsicament per un aparell bucal En els vertebrats la morfologia de la boca varia segons els grups, però en general és…
boudin
Geologia
Estructura tectònica resultat del procés de boudinage
.
En les estructures de boudinage , s’entén per boudin cada un dels cossos o peces prismàtiques del rosari que les formen Les capes o venes que desenvolupen boudins són més competents que les roques que les envolten, raó per la qual mostren un comportament més fràgil i s’estiren, aprimen i trenquen, mentre que les roques encaixants flueixen de forma més homogènia al seu voltant
infraestructura
Economia
Base o estructura econòmica d’una societat.
La infraestructura és el fonament d’on cal partir per a explicar la superestructura en els aspectes juridicopolític i ideològic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina