Resultats de la cerca
Es mostren 1164 resultats
Felip Bertran
Cristianisme
Bisbe de Salamanca (1763-83) i inquisidor general (1774-83).
Format a València dins el corrent escolàstic, el protegí el marquès de Dosaigües fou rector de Bétera i de Massamagrell i canonge de València Amic de Gregori Maians i de Josep Climent, formà part del grup illustrat i regalista valencià Fou favorable a l’expulsió dels jesuïtes 1767 Amb Pérez i Baier i a través del secretari de justícia Manuel de Roda, reformà els collegis majors universitaris 1770 Malgrat la fama de tolerant, no pogué evitar la condemna contra Pablo de Olavide 1778, però li facilità la fugida 1780 Fou un orador remarcable
Tulio Halperin Donghi
Historiografia catalana
Historiador argentí.
Vida i obra És un dels analistes del passat argentí i de l’Amèrica Llatina més destacats Ha dedicat la majoria dels seus treballs a la història argentina del s xix, i les seves anàlisis incorporen punts de vista tan diversos com la historiografia, la història rural, la història econòmica i la història del pensament Cursà estudis de química i posteriorment abandonà aquesta disciplina i ingressà a la Facultat de Dret i Ciències Socials 1950 i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires 1952-54 El 1952 es graduà en dret poc temps després, el 1954, inicià la docència…
Partido Comunista de los Pueblos de España
Partit polític
Partit fundat a Madrid al gener de 1984 per la unió del Partido Comunista de España Unificado, el Partit dels Comunistes de Catalunya, el Partido Comunista de Unificación i el Movimiento de Recuperación y Unidad Comunista.
El 1986 participà en la Plataforma Cívica per la sortida de l’OTAN i s’incorporà a Izquierda Unida IV El 1988 es produí una crisi interna arran de l’apropament del seu president, Ignacio Gallego, al PCE Juan Ramos, secretari general, aconseguí l’expulsió de Gallego, que, amb els seus seguidors, ingressà al PCE La resta del partit abandonà IU En les eleccions europees de 1994 obtingué 6671 vots i en les de 1999, 6154 vots El 1994, amb seu a Lleida, es legalitzà el Partido Comunista del Pueblo de Cataluña Edita Nuevo Rumbo i Propuesta Comunista
Manifestació a Barcelona contra l’especulació immobiliària
Unes tres mil persones, convocades per la plataforma Barcelona No Està en Venda, que agrupa entitats veïnals i sindicals, es manifesten en una marxa des de la plaça de la Universitat fins a les Drassanes en contra de l’augment del lloguer Segons els manifestants, la causa és l’especulació immobiliària que encareix els preus i afavoreix l’expulsió dels llogaters dels immobles També denuncien que fons d’inversió compren edificis sencers i en fan fora els veïns per apujar-ne els preus En dos anys, segons la plataforma, el lloguer mitjà s’ha apujat un 17%
Detingut per crims de guerra el cap de l’exèrcit serbobosnià
El general Momir Tali, actual cap de l’exèrcit de la República Sèrbia de Bòsnia, és arrestat a Viena i traslladat a la Haia per a ser jutjat per crims de guerra Tali, que el 1992 comandava les tropes serbobosnianes a la Krajina sota les ordres de Ratko Mladi, és acusat d’haver participat en l’expulsió de 100000 croats i musulmans de la regió de Prijedor L’arrest es fa a l’Acadèmia de Defensa Nacional de Viena, on Tali, que no sabia que era a les llistes de criminals de guerra, tenia previst assistir a una conferència de l’OSCE
Manifestació contra els immigrants magribins a Terrassa
Un miler de persones es manifesta al barri de Ca n’Anglada de Terrassa per demanar l’expulsió dels immigrants magribins, que constitueixen un 10% de la població del barri L’origen de la protesta són els incidents del cap de setmana passat, durant la festa major, en què hi va haver dues baralles multitudinàries amb membres de la comunitat magribina Divendres es fa una contramanifestació convocada per nombroses entitats de la ciutat per a demanar la fi de les manifestacions de xenofòbia Els dies següents són arrestades 13 persones per la seva participació en els incidents
Zentrum
Història
Partit catòlic alemany fundat per Ludwig Windhorst per a defensar els drets dels catòlics dins el nou imperi alemany (1871).
S'oposà a la política de la Kulturkampf, bé que després del 1880 s’alià amb Bismarck contra els socialistes Entre el 1894 i el 1906 s’alineà amb els conservadors per sostenir Bülow i Hohenlohe, la qual cosa féu que els catòlics adquirissin nombrosos avantatges El 1921 el cap del partit, Matthias Erzberger, fou assassinat en demanar pau sense annexions Sota la República de Weimar fou el partit clau, i governà amb els socialdemòcrates Sostingué Hitler en les eleccions del 5 de març de 1933 i afavorí l’expulsió dels diputats comunistes, però fou dissolt el 5 de juliol del mateix any
Benigembla

Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la vall de Pop, a la conca alta del riu de Gorgos (o riu de Benigembla
), que travessa el terme en direcció oest-est encaixat entre la serra de Laguar i les muntanyes de coll de Rates.
Hom conrea el 30% del terme, amb un predomini del secà cereals, seguit d’oliveres, vinya per a panses, ametllers i garrofers El conreu és directe La població minvà gradualment fins als anys noranta El poble 334 h agl 2006 314 m alt és a la dreta del riu de Gorgos Pertangué al comte de Parcent Lloc de moriscs, es rebellà, com altres pobles veïns de la Marina, contra l’expulsió del 1609 L’església parroquial Sant Josep neoclàssica el 1536 fou agregada a la de Parcent Incou el despoblat de Vernissa i les restes del castell de Pop
Abba Mari ben Mošé ben Yosef
Judaisme
Rabí, conegut també per N’Astruc de Lunèl.
De 1303 a 1306 visqué a Montpeller i prengué activa part en la controvèrsia promoguda pel grup de rabins antiracionalistes —entre ells Šělomó ben Adreṭ de Barcelona i Cresques Vidal de Perpinyà— que refusaren els nous corrents filosòfics de Maimònides, a qui consideraren heretge i, àdhuc, excomunicaren En la seva obra Ofrena del cel recull la documentació d’aquesta polèmica L’expulsió dels jueus del regne de França apaivagà les baralles, encara que la tendència filosòfica s’imposà en el judaisme Abba Mari es refugià a Perpinyà 1306 Més tard visqué a Barcelona, on escriví una elegia a Šělomó…
Ettore Pignatelli e Colonna
Història
Noble.
Quart duc de Monteleone 1613-22, gran d’Espanya i comte de Borrello i de Carònia Era fill de Camillo Pignatelli e Cardona Es casà amb Caterina Caracciolo, comtessa de Sant'Angelo Fou lloctinent de Catalunya 1603-10 Procurà reduir el bandolerisme es queixà a Felip III de la manca de mitjans econòmics per a fer-ho i féu executar alguns bandolers, com Bartomeu Ribes 1603, però no assolí de prendre Perot Rocaguinarda, actiu precisament aquells anys El 1610 inicià l’expulsió dels moriscs del Principat, que el seu successor, Pedro Manrique, deixà en bona part sense efecte
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina