Resultats de la cerca

Darrer net de Harald I, passà la seva joventut a Rússia i posteriorment a Anglaterra, on es convertí al cristianisme El 995 s’imposà com a rei de Noruega i es dedicà a convertir els seus súbdits i els irlandesos, utilitzant per a aquest fi clergat alemany i anglès Fou un guerrer famós i les seves gestes foren cantades a les sagues Després de la seva mort hi hagué un període d’anarquia

Estudià amb David Grane, Leo Strauss i Alexandre Kojève Fou professor a les universitats de Cornell, Yale, Toronto i Chicago Defensà la idea de fonamentar l’educació en la lectura dels “grans textos” i es féu famós amb la seva crítica conservadora del sistema d’ensenyament superior americà, exposat a The Closing of American Mind 1987 Dugué a terme importants traduccions de Plató i Rousseau La seva vida fou novellada per Saul Bellow a Ravelstein

Des del 1897 dirigí el laboratori de fonètica experimental del Collège de France, on fou creada una càtedra per a ell adaptà a la investigació de les articulacions fonètiques diversos aparells, com el quimògraf, usats en les ciències físiques, i publicà el resultat de les seves experiències en el famós llibre Principes de phonétique expérimentale 1897-1908 Fundà la Revue des patois gallo-romans 1887 Entre els seus deixebles catalans figura P Barnils

És famós per les seves Catequesis Aquestes 24 es presenten en un doble recull 19 homilies quaresmals destinades als candidats al baptisme, en les quals és comentat el símbol de fe, i 5 homilies, anomenades mistagògiques , destinades als nou batejats, amb les quals els eren explicats els ritus baptismals i eucarístics Aquestes darreres, sovint atribuïdes al seu successor Joan, són importants per a la història de la litúrgia Festa 18 de març

Representà i readaptà Shakespeare al famós Drury Lane de Londres i escriví diverses comèdies Love's Last Shift ‘El darrer truc de l’amor’, 1696, The Careless Husband ‘El marit descurós’, 1705, etc Poeta mediocre, bé que rebé grans honors, fou satiritzat per Pope en la Dunciad És autor de la notable obra autobiogràfica The Apology for the Life of Colley Cibber , Comedian ‘Apologia de la vida de Colley Cibber, comediant’, 1740

Fou designat per Lluís XIV confessor de Felip V Participà en les intrigues que provocaren la caiguda de la princesa Orsini 1704 Fou substituït pel pare Robinet però, en morir aquest, tornà al càrrec de confessor 1716 Famós per les seves intrigues, fou definitivament retirat l’any 1723, perquè, segons que sembla, comunicà a Felip d’Orleans, regent de França, el propòsit de Felip V d’Espanya d’abdicar en el seu fill Lluís

Vida i obra Militar i alcaid del castell de Bellver de Cerdanya Un sonet liminar seu figura en el llibre de Lluís de Peguera, Pràctica, forma i estil de celebrar Corts generals en Catalunya Barcelona 1632 Poeta famós a l’època, en conservem una dotzena de composicions inèdites en català, generalmentde caràcter satíric, en diversos manuscrits Vicent Garcia li dedicà un sonet humorístic Bibliografia Rossich, A i Valsalobre, P 2006, p 140-151 Vegeu bibliografia

Fou militar Publicà un almanac, Las resultas de un acaso y olla podrida de labrador Pronóstico para el año 1741 Manresa 1740, on apareix un personatge —un traginer— parlant en català També edità una Comèdia del famós i divertit Carnestoltes , en un acte, una espècie de paròdia d’un acte sacramental i en la qual el Carnestoltes, després de proclamar les delícies de la disbauxa, acaba morint a mans de la Quaresma

Port petit, situat a la part SW de l’illa, és un centre comercial important de fusta, vi i olives Hi ha indústria sedera A uns 15 km hi ha l’antiga ciutat homònima, nucli de població micènica i centre del culte a Afrodita, la qual, segons la llegenda, havia nascut a les seves riberes Santuari famós, tingué un temple, al voltant del qual han estat descobertes valuoses restes arqueològiques En època cristiana fou erigida en seu episcopal

Exercí la medicina a Darmstadt, on tornà després d’exercir la docència a Tübingen, a causa de l’oposició que suscità la publicació de Kraft und Stoff ‘Força i matèria’, 1855 Aquest llibre, que aviat esdevingué famós, fou considerat l’exponent característic del monisme materialista que l’autor propugnava a través d’aquesta i de la resta de la seva obra, més de divulgació que no pas científica Natur und Geist ‘Natura i esperit’, 1876, Darwinismus und Sozialismus 1894