Resultats de la cerca
Es mostren 1125 resultats
Bartomeu Tormo
Literatura catalana
Escriptor.
Eclesiàstic, fou canonge de la seu de València Germà del bisbe d’Oriola Josep Tormo Deixà inèdits diversos colloquis Colloqui entre dos persones dites Pasqual i Bernardino , per exemple, una breu peça còmica teatral perduda La fira d’Albaida i la crònica en vers d’una festa local Relació de les festes que ha fet la vila de Bunyol A imitació de Lope de Vega, escriví, en català, La gatomàquia valenciana , composició en versos apariats de 6 i 10 síllabes, on critica els costums del seu temps fou publicada dins la “Biblioteca Llemosina” el 1880 Bibliografia Casanova, E 1986 “La…
,
Marià Ferrandis i Agulló
Literatura catalana
Periodista, comediògraf, narrador i poeta.
Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista 1908, en la qual ocupà diversos càrrecs El 1915 figurà entre els iniciadors de la Joventut Nacionalista Republicana Collaborà, en català, als diaris “Las Provincias” i “La Correspondencia de Valencia”, i fou director del setmanari “Pàtria Nova” 1915 Utilitzà sovint, en collaboracions de premsa, el pseudònim de Marian Cultivà la poesia i la narrativa breu, però fou especialment conegut com a autor teatral Escriví diversos sainets de costums, entre els quals destaquen El Memo , una peça bilingüe i en vers premiada als Jocs Florals del 1896, El…
Setmana de l’Aire
Esports aeris
Festival d’esports aeris d’Igualada.
La primera edició tingué lloc l’any 2000 en incloure’s en un mateix esdeveniment el Festival d’Aeronàutica Aerosport, creat el 1993, i l’European Balloon Festival, creat el 1997 S’hi realitzen exhibicions d’avionetes, vols d’helicòpters, ultralleugers i vols a vela, salts en paracaigudes, simulacions de vol i tot tipus d’activitats relacionades amb l’aviació, així com una trobada de globus aerostàtics en l’àmbit internacional El 2008 Aerosport deixà d’incloure’s en la Setmana de l’Aire, però les seves activitats lúdiques es continuen organitzant És patrocinada per l’Ajuntament d’Igualada, la…
Igualada Club de Futbol Americà
Futbol americà
Club de futbol americà d’Igualada.
Fundat a Capellades l’any 2005 amb el nom de Club Esportiu Anoia Warriors, originalment entrenava al camp de futbol municipal, però al cap de poc decidiren passar al camp municipal del Xipreret d’Igualada Debutà a la Lliga catalana l’any 2006 amb un equip sènior i un altre de cadet L’any següent es canvià la junta directiva, es fitxà un nou entrenador, s’organitzà un equip juvenil i el club passà a anomenar-se Igualada Club de Futbol Americà El 2008 jugà a segona divisió de la Lliga espanyola de futbol americà LNFA 2 amb el nom Igualada CFA L’any següent l’equip sènior desaparegué, però les…
aeròdrom d’Igualada-Òdena General Vives
Aeròdrom situat en terrenys dels ajuntaments d’Igualada i Òdena (Anoia).
Situat a 2 km d’Igualada, és un aeròdrom especialitzat en vol sense motor i en globus aerostàtics Propietat de l’Ajuntament d’Igualada, disposa d’una pista asfaltada de 883 × 18 m i una altra pista parallela d’herba utilitzada per ultralleugers Té un club social, una escola d’aviació esportiva i escola de vol a vela, oficines, 2200 m 2 d’hangars, torre de control, aparcament per a vehicles i zona de combustible El 2002 s’hi organitzà el Campionat d’Espanya de vol acrobàtic Des del 1993 organitza el certamen Aerosport, fira aeronàutica esportiva que s’inclogué durant un temps dins…
,
Étienne de Ponte d’Albaret
Història
Intendent (1698-1709) i primer president del Consell Sobirà del Rosselló (1698-1718).
Anteriorment havia exercit altres càrrecs polítics a Pinerolo, plaça francesa del Piemont, i a Rouen Normandia Establí el 1708 una fira bisetmanal a Bellaguarda, Montlluís i al fort dels Banys per al proveïment dels soldats d’aquestes guarnicions És autor d’una Mémoire de la Généralité de Perpignan ou province de Roussillon 1710 Durant la seva intendència fou introduït l’ús de la llengua francesa en els actes públics El seu fill Antoine-Marie de Ponte d’Albaret Pinerolo 1691 — Perpinyà 1750 fou cavaller del rei de França i exercí igualment el càrrec de primer president, per…
Ponç

Representació de sant Ponç
Cristianisme
Màrtir romà.
Durant la persecució de Valerià es refugià a la seu episcopal de Cimiez actual barri de Niça, on patí martiri Segons la passió llegendària del segle VI, hauria estat batejat pel papa Poncià Força venerat als Països Catalans, hi té moltes capelles i ermites entre les més famoses, l’antic monestir de Sant Ponç de Corbera La seva diada era celebrada amb moltes festes populars a Barcelona se celebrava una fira de flors al carrer de Carders i una d’herbes al de l’Hospital, que encara perdura També era celebrada a Sant Feliu de Guíxols, Sant Julià de Vilatorta, a l’església de Sant…
Xavier Folch i Recasens
Disseny i arts gràfiques
Edició
Política
Editor i polític.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, inicià el 1968 la seva trajectòria com a editor a Edicions Ariel , i el 1976 fou cofundador de l’editorial Crítica, especialitzada en ciències socials L’any 1983 fundà Empúries , que l’any 1996 fou integrada, mantenint el segell, al Grup 62 , del qual l’any següent fou nomenat director literari i, de 2007 a 2013, membre del consell editorial Militant del PSUC , fou un actiu militant antifranquista, sobretot en el camp cultural Diputat al Parlament de Catalunya en la primera legislatura 1980-84, aquest any abandonà el partit…
Antonio Fernández Alba
Arquitectura
Arquitecte castellà.
És un dels representants més importants de l’arquitectura castellana de la postguerra, situat en la tradició de FLloyd Wright i Alvar Aalto Formà part del grup El Paso Les seves obres més importants són la fira de mostres de Gijón, el conjunt turístic i poliesportiu de Valcarlos Navarra, la Biblioteca de Cultura Hispànica de la Ciutat Universitària de Madrid, el collegi major universitari i dos convents a Salamanca, la casa de cultura de Vitòria i el centre de dades de l’Instituto Geográfico Nacional de Madrid Ha urbanitzat un poblat per a la central nuclear de Zorita de los…
diumenge de Rams

Benedicció de les palmes durant la celebració del diumenge de Rams
© Fototeca.cat
Cristianisme
Folklore
Festivitat litúrgica popular que obre les festes de Setmana Santa.
Hom l’anomena també el Ram , o el dia del Ram , o el dia dels Rams , o Rams , a causa dels rams i palmes ram que es beneeixen aquest dia a la missa major en record de l’entrada de Jesús a Jerusalem El dia abans hom sol celebrar una fira de rams i palmes palma , palmó Acabades la benedicció i la processó feta entorn del temple, d’acord amb la litúrgia, canviada modernament, hom picava amb els rams a terra —fet que rebia el nom de ‘fer escombra’— abans que s’obrissin les portes del temple, mentre els sacerdots cantaven un himne litúrgic i els fidels unes corrandes populars…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina