Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
marquesat de Castelo Rodrigo
Història
Títol senyorial portuguès concedit el 1598 a favor de l’ambaixador Cristóbal de Moura e Távora (mort el 1613), virrei de Portugal, comte de Castelo Rodrigo (1594) i de Lumiares.
El títol fou declarat perpetu el 1621 al seu fill Manuel de Moura e de Corte Real mort el 1652, governador de Flandes i Gran d’Espanya El sisè titular fou el capità general de Catalunya Francesco Pio di Savoia e Moura Corte-Real
Francesc Lluís de Borbó-Conti
Història
Noble francès.
Segon príncep de Conti Nebot de Lluís II de Borbó-Condé A partir del 1690 combaté als Països Baixos El 1697 hagué de renunciar a la corona de Polònia davant la candidatura d’August II Posteriorment fou nomenat governador del Llenguadoc i comandant en cap a Flandes
Jan Fyt
Pintura
Pintor flamenc.
Protegit de Frans Snyders Treballà a París i a Itàlia, i tornà a Flandes el 1641 Són característiques les seves natures mortes, amb peces de caça La influència holandesa temperà el barroquisme assimilat del seu mestre És ben representat als museus de Gant, Rotterdam i Brusselles
Francisco del Castillo
Història
Militar
Militar.
Marquès de Villadarias Havia lluitat a Flandes, on fou governador d’Oostende Durant la guerra de Successió dirigí l’exèrcit filipista a Andalusia i a la campanya d’Aragó 1710, però, derrotat a Almenar 1710, fou destituït per Felip V Fou capità general de València 1714-16
Hainaut
Regió
Comarca estesa entre el NE de França (departament del Nord) i el S de Bèlgica, on dóna nom a una província.
Comprèn, al SE, una petita porció de les Ardenes, però la major part és formada per una fèrtil àrea alluvial corresponent als rius Escalda, Haine i Dendre És important l’agricultura blat, civada, bleda-rave, lli i la ramaderia Comprèn les conques carboníferes de Mons-Borinage, del centre, entorn de La Louvière, i de Charleroi Hi ha nuclis industrials a l’àrea de Ghlin-Baudour cervesa, vidre, alumini, a les regions del centre i Charleroi siderúrgia, indústria química i a Tournai indústria tèxtil La població, fortament urbanitzada i de parla francesa, és d’uns 2 milions d’habitants Antic…
Guillem I d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1066-87) i duc de Normandia (Guillem II: 1035-87).
Fill natural del duc Robert I de Normandia Durant la seva minoritat les rebellions nobiliàries portaren l’anarquia al ducat, fins que Guillem mateix, des del 1047, reeixí a imposar la seva autoritat, amb l’ajut d’Enric I de França, el seu senyor feudal L’amistat amb aquest es trencà quan, pel casament de Guillem amb Margarida de Flandes, el rei temé una aliança entre Normandia i Flandes A la mort del rei anglès Eduard III de Wessex 1066, Guillem decidí d’envair Anglaterra Aconseguí la benedicció papal i la neutralitat de l’emperador, desembarcà a Pevensey, derrotà i…
tractat d’Arràs
Història
Tractat entre Lluís XI de França i Maximilià d’Àustria, signat a Arràs al desembre del 1482.
En virtut d’aquest tractat França renunciava a Flandes, però obtenia el ducat de Borgonya, i Margarida, filla de Maria de Borgonya i de Maximilià d’Àustria, es comprometia amb el delfí de França, Carles, fill de Lluís XI, portant en dot la regió de l’Artois i el Franc Comtat
Albrecht Rodenbach
Literatura
Escriptor flamenc.
Dirigí els moviments de la revolta flamenca i fundà amb P de Mont l’"Algemeine Studentenbond” ‘Associació general d’estudiants’ De caràcter combatiu, escriví els seus poemes romàntics i les seves obres teatrals per a aquests grups revolucionaris, com el drama Gudrun 1882, d’inspiració wagneriana, símbol del Flandes oprimit
Edgar Tytgat
Pintura
Pintor belga.
Tingué una primera etapa impressionista Després de la Primera Guerra Mundial simplificà el seu estil i arribà a un expressionisme poètic i suau molt moderat amb relació a la resta de l’impressionisme Pintà, especialment, personatges que representen la tristor de la vida quotidiana Circ a Flandes 1925, coll Mabille, Brusselles
Felip Lluís d’Egmont
Història
Lloctinent de Sardenya (1680-82), cinquè príncep de Gavre i del Sacre Imperi, comte d’Egmont i cavaller del Toisó d’Or.
Era besnet del famós governador de Flandes Lamoral d’Egmont Al seu palau fou representada la comèdia d’Agustí Moreto No puede ser guardar una mujer , amb una lloa de JE Esquirro El teòleg mercedari Fulgenci Cocco i Monca, de Càller, li dedicà un Árbol genealógico de la esclarecida casa egmondana Càller, 1679
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina