Resultats de la cerca
Es mostren 14652 resultats
lacetà | lacetana
Història
Individu d’un poble preromà, ibèric, establert a la part central de Catalunya i documentat en els texts grecollatins des del segle III aC.
Els lacetans limitaven al nord amb els bergistans, a l’est amb els ausetans i els laietans, al sud amb els laietans i els cossetans i a l’oest amb els ilergets El nucli central correspon a la comarca del Bages, amb extensions cap a ponent, part de l’Anoia i del Solsonès, i possiblement la Segarra, puix que Ptolemeu considera que Iesso Guissona era dels lacetans Foren dels pobles que es distingiren per la resistència a l’ocupació romana, durant els primers temps de la conquesta, i lluitaren sovint aliats amb els ilergets i els ausetans Foren sotmesos per Cató, el 195…
El Matí
Portada del primer número d'El Matí
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari catòlic independent en català, editat a Barcelona des del 24 de maig de 1929 al 19 de juliol de 1936, promogut i dirigit per Josep M. Capdevila i Josep M. Junoy.
Juntament amb Francesc de Paula Vallet, Antoni Maria de Barcelona, Miquel d’Esplugues, Joan B Solervicens i altres, aconseguiren un moviment de solidaritat econòmica que permeté la creació d’impremta pròpia Posteriorment en foren també directors Jaume Ruiz i Manent i Fèlix Millet i Maristany, amb el suport de Josep M Ruiz i Hebrard Molt influït pel partit Unió Democràtica de Catalunya i per la Federació de Joves Cristians, en foren redactors i collaboradors destacats Joaquim Civera, Maurici Serrahima, Magí Valls, Lluís Jordà, Josep M Ràfols, Josep M Salvà, Narcís de…
marquesat
Història
Circumscripció sota la jurisdicció d’un marquès.
Als Països Catalans, antigues marques com Camarasa i Tortosa esdevingueren marquesats al segle XIV A la fi del segle XV foren erigits en marquesats els antics comtats de Dénia i de Pallars el 1520 fou creat el d’Elx, i a partir de la fi del segle XVI foren més nombroses les creacions de nous marquesats
marjal
Geografia
Terreny d’aiguamolls vora la mar.
És un terme molt emprat al País Valencià Originàriament les marjals eren sovint ocupades per joncars, que posteriorment foren convertits en arrossars Plana, Camp de Morvedre, Horta, Ribera Baixa, Safor i darrerament en tarongerars, a costa de grans esforços A la llenca arenosa que separa les marjals de la mar, lliure d’inundacions, hi foren establerts els graus grau
Isabel de Maranges i Valls
Cristianisme
Religiosa fundadora, amb el jesuïta F.X.Butinyà, de les josefines (1875).
Fou superiora general de la congregació del 1898 al 1912, que fou destituïda Per divisions internes de la comunitat en sortí el 1913, i no hi tornà a ésser admesa, a desgrat de les seves peticions Rehabilitada, el 1963 les seves restes foren traslladades a la casa generalícia de Girona i foren enterrades juntament amb les del P Butinyà
vitalià
Història
Als s. XIV i XV, cadascun dels pirates de la mar Bàltica i de la mar del Nord.
Els primers foren els pobladors de Rostock i Wismar, que proveïren Estocolm durant el setge danès 1389-95 i més tard es dedicaren a la pirateria L’orde Teutònic i la Hansa els perseguiren, puix que n'amenaçaven el comerç Foren derrotats a Helgoland pels hamburguesos 1401 Tanmateix, no desaparegueren fins a la darreria de la centúria
vigilantes
Història
Als EUA, grups de ciutadans que al final del segle XIX s’organitzaren per tal d’autodefensar-se contra la corrupció de xèrifs i jutges.
El primer grup s’insurgí a San Francisco, Califòrnia, el 1851, en ocasió d’un atac criminal a uns miners, en el qual hi havia implicats alguns jutges trenta persones foren expulsades i quatre penjades Un dels incidents més famosos fou el del poblet de Montana, on foren penjats el xèrif Henry Plummer i vint-i-quatre bandits 1863
degà
Cristianisme
Prevere que tenia cura d’una circumscripció diocesana equivalent a l’actual arxiprestat, per delegació del bisbe.
Anomenat també vicari forà o rurla , fou sinònim d’arxipreste A partir del concordat amb Espanya del 1851, pel qual foren creats nous arxiprestats, el nom i l’ofici de degà foren reservats per a les antigues circumscripcions diocesanes, com és el cas de l’actual bisbat de Barcelona, que manté degans a Granollers, Vilafranca i Piera
Minas de Riotinto
Municipi
Municipi d’Andalusia, a la província de Huelva, a la capçalera del riu Tinto.
Rep el nom de les mines de pirites de ferro i coure excavades generalment a cel obert i conegudes des del 800 aC, foren explotades pels romans concedides modernament a suecs i anglesos, al s XIX eren les primeres productores mundials de coure i el 1954 foren adquirides per la banca espanyola a llur entorn ha estat creat un complex metallúrgic i químic
Agung
Volcà
Volcà en activitat de Bali (Indonèsia), el punt més alt de l’illa (3.149 m).
La seva morfologia correspon al tipus estrombolià Les erupcions més importants hi foren registrades els anys 1808, 1843 i 1963 Aquesta darrera fou especialment devastadora, i deixà més d’un miler de víctimes mortals El novembre del 2017 tingué lloc una nova erupció, que continuà amb diversos episodis els mesos següents Unes 100000 persones foren evacuades en un radi de 10 km
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina