Resultats de la cerca

Possiblement es trobava on ara hi ha la masia coneguda com Mas Comtal, al peu de la Carrerada Antigament aquest sector pertanyia al terme d’Olèrdola És documentada per primera vegada l’any 1018 com a possessió d’Hug de Cervelló La torre era propietat a mitjan segle XI dels Santmartí En el testament de Mir Geribert, dictat el 1054 i promulgat el 1060, aquest donà a la seva filla Adelaida l’alou de Ventallols amb la seva torre Aquesta fortificació fou destruïda durant la falconada duta a terme pels almoràvits entre els anys 1107 i 1108 i ja no es tornà a reedificar

Darrer senyor de la Bossa d'Or , era fill de Jordi Abrí-Descatllar i Fuster, i fou cognomenat també Abrí-Descatllar Fomentà el conreu de la barrella a Mallorca, i el 1791 obtingué del rei l’habilitació del port de Mallorca per a l’exportació d’aquest producte Posseïdor d’una gran fortuna, finançà diverses vegades serveis públics, com les mesures de precaució contra el còlera del 1787 i les de fortificació i defensa davant una eventual invasió francesa el 1798 El seu fill Jordi Abrí-Descatllar i Santandreu obtingué el títol de marquès des Palmer 1817 en compensació dels grans…

Acròpolis romana i ciutadella àrab, en temps d’’Abd al-Raḥmān III 944 fou excavat al centre del clos superior un pou —més de 40 m de roca fins a trobar el nivell del riu— Capitulà davant Ramon Berenguer IV l’any 1148 i es convertí en assentament de la senyoria templers i casa de Montcada, fins que en temps de Jaume II revertí de nou a la corona Fou convertida en palau reial, i els reis, itinerants, la feren sovint residència familiar de reines i infants, equidistant de les tres capitals de la corona catalanoaragonesa Actualment s’ha installat dins la fortificació un parador de…

En principi, aquest castell cobria els flancs ponentins del castell de Calassanç D’acord amb aquesta situació privilegiada, existí segurament des d’antic, per bé que les seves notícies documentals durant la conquesta són exigües Potser l’organització de la contrada fou encarregada al cavaller urgellenc Rotlan Ramon, igual que en el cas de Peralta Recuperat del poder almoràvit, vers el 1143, el príncep Ramon Berenguer IV de Barcelona cedí a Pere I d’Estopanyà el castell d’Alins Segons notícia retrospectiva, Pere I el Catòlic lliurà els castells d’Alins i Jusseu al monestir cistercenc de Santa…

Tot i l’abundant documentació que ens proporciona el Ròtol de Benasc, val a dir que al principi del segle XI Benasc només apareix com a villa o territorio i no pas com a districte casteller Això prova que aquesta alta vall pirinenca es mantingué al marge del primer moment feudal i que no tenia cap sentit la construcció d’un baluard defensiu en aquesta zona tan aïllada de la frontera musulmana Els homes de Benasc estaven obligats a participar únicament en l’obra dels castells de la marca, com es constata el 1084 Probablement al segle XII els comtes del Pallars Jussà, senyors de la vall de…

El terme del castell de Masquefa apareix documentat diverses vegades al llarg del segle X Tot i això, la primera notícia referent a l’esmentat castell és de l’any 963, data en què Miró, comte de Barcelona, vengué a Ènnyec, altrament dit Bonfill, aquesta fortificació juntament amb els seus termes i la parròquia de Sant Pere El 998 Ènnyec Bonfill permutarà el castell de Masquefa amb el monestir de Sant Cugat El 1002 aquesta fortalesa figura com una de les propietats de l’esmentat cenobi en la butlla papal atorgada pel papa Silvestre II A partir d’aquest moment el monestir de Sant…

Situació Petita mola rocallosa, on es troben els vestigis d’aquesta fortalesa ECSA-J Bolòs Els vestigis d’aquesta fortificació són a llevant del mas de la Sisquella, en una petita mola rocallosa que s’acaba amb un planell Mapa 32-16 416 Situació 31TCF145860 Des del poble de la Juncosa cal prendre la carretera LV-7011, que es dirigeix a l’Albagés Al cap de 2 km surt un camí a mà dreta que porta en 1 km al mas de la Sisquella JRG Història Aquesta força centrà un antic vilatge que havia format part del primitiu terme del castell de Castelldans El lloc apareix documentat per primera…

Situació Restes de la “bastida”, amb espitlleres a la part alta, situades al sud-est de l’església parroquial ECSA - A Roura El terme de la Bastida és situat al sud-oest dels Aspres, en contacte amb el Conflent i el Vallespir, als peus del Canigó La fortificació envoltava la part alta de la població i l’església Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 32’ 51,6” N - Long 2° 35’ 15” E Per arribar a aquest poble de la conca del Bulès, cal prendre, a partir de Perpinyà, la N-116 fins a Bulaternera, i des d’aquí la D-13, que condueix a la Bastida Història L’any 990, el poble i el terme foren…

El castell fou ordenat de bastir 1294 per Jaume II, dins la seva política d’intimidació als comtes d’Empúries, però la decadència palesa de la dinastia d’Empúries, que acabà amb l’extinció de la primera línia dels comtes, féu inútil la funció defensiva del lloc, i sembla que ja des del 1301 foren interrompudes les obres Resten els quatre grans murs la planta és quadrada, flanquejats per quatre grans torres regulars

Torre del fortí del Maurici © CIC-Moià Es troba a prop del poble Bon exemple d'arquitectura militar, no s'arribà a construir del tot Destaca per la fermesa de la seva fàbrica i les dimensions de la seva construcció Tot i ser edificat per a defensar-se dels carlins, durant la primera carlinada fou ocupat pel Comte d'Espanya, que assetjava Balsareny El comte hi installà la seva artilleria i des d'allà disparà contra les cases del poble, fins a l'arribada de les tropes liberals i la fi del setge