Resultats de la cerca
Es mostren 1459 resultats
Gerb
Poble
Poble i antic terme del municipi d’Os de Balaguer, a la Noguera.
Separat del sector principal pel de les Avellanes i de Castelló de Farfanya, a la dreta del Segre, aigua avall del pantà de Camarasa, al peu del nucli antic, enlairat, que presidí l’antic castell de Gerb Aquesta fortificació fou bastida pel comte Ermengol IV d’Urgell pels volts del 1082 per a fer-ne la base de la conquesta de Balaguer, i durant uns quants anys fou capital del comtat El 1106 els comtes el cediren en alou a l’església de Santa Maria de Solsona L’església parroquial és dedicada a sant Salvador Formava municipi independent a mitjan s XIX i en 1937-39
Sant Pere Màrtir
Ermita
Antiga ermita del municipi d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), al límit amb els de Barcelona i de Sant Just Desvern.
Situada al cim del puig de SantPere Màrtir , fou alçada al s XVII dins la possessió de Santa Caterina que els dominicans tenien a Pedralbes, dins el terme de Sarrià, damunt el monestir de clarisses de la qual resta la font del Lleó El 1792 fou abandonada i traslladada la imatge del sant a Esplugues, a causa de la utilització del cim amb finalitats militars ja el 1652 el mariscal La Motte hi havia aixecat una fortificació per defensar Barcelona dels castellans, que fou utilitzada encara pels bonapartistes el 1808 i reconstruïda en 1855-56 Abandonada…
Castell de Ginclar
D’aquest castell, avui desaparegut, se’n té referència des de l’any 1262 Hom desconeix si es trobava a l’indret de l’actual vilatge de Ginclar, a la riba esquerra del riu Bolzana, o bé en un altre paratge, encimbellat al límit dels actuals municipis de Salvesinas i Ginclar, conegut amb el nom del Solan de la Tor, que indica bé l’existència d’una fortificació en aquest punt La senyoria de Ginclar va pertànyer a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà fins l’any 1263, en què passà al rei de França, que la cedí en feu a l’esmentat monestir
Castell del Corb (la Pobla de Roda)
Art romànic
Vora Pedrui es localitza el tossal del Corb Allí hi ha vestigis d’antigues construccions que podrien correspondre a una vella fortificació romànica Al cartoral d’Alaó hi ha copiats diversos instruments de final del segle X i principi del segle XI que consignen un castro Guirbi o Gorbi amb epígrafs idèntics Alguns d’aquests esments s’han de relacionar amb Pedrui i amb el castell del Corb Vers el 1020 el prevere Borrell lliurà al cenobi d’Alaó i a l’abat anomenat Arnau, fill de Dacó, una vinya que tenia “ in castro Corvi, in loco ubi dicitur Susiatus ” Futures recerques…
Pere Serra i Bosc
Arquitectura
Història
Militar
Militar i arquitecte.
Intervingué en les obres de fortificació de Barcelona 1798 Durant la guerra del Francès fou capità de la companyia de guies de l’exèrcit escriví un Prontuario de la mayor parte de los caminos y veredas del Principado de Cataluña , que, en còpies manuscrites, afavorí granment les operacions contra els francesos fou imprès en acabar la guerra 1814 Planificà l’anomenada font del Vell del pla de les Comèdies barceloní 1816-19 i restaurà l’església del Carme Soci de les acadèmies de Sant Carles de València i de San Fernando de Madrid, publicà una Disertación sobre la conducción de…
Castell del diable (Amer)
Art romànic
Aquest castell llegendari, com ho indica el seu nom, és situat dalt el puig d’Alí, a l’esquerra del riu Brugent, sobre l’antiga Torre de Sant Climent o casa forta de Roca-salva El lloc fou seu d’una fortificació ibèrica, amb una torre i una muralla dels segles IV i III aC Podria ésser que per la seva situació estratègica hi hagués hagut en època medieval una torre de guaita o un punt fortificat, bé que no se n’ha trobat cap confirmació documental ni restes característiques Per això, aquí només en deixem constància, amb el dubte sobre el seu paper com a castell o fortalesa medieval
Fortalesa de Penafel (Santa Margarida i els Monjos)
Art romànic
Al lloc de Penafel, segurament molt a prop de les restes de l’esglèsia de Santa Maria de Penafel, s’aixecà almenys des del segle XI una fortalesa que pertanyia a la família dels Santa Oliva En el testament de Gombau Ramon de Santa Oliva de l’any 1097 aquest llegà al seu germà la fortitudine de Penna fedel A mitjan segle XII encara existia aquesta fortificació, tal com consta en el testament de Guillem Ramon de Santa Oliva de l’any 1143 Al final del segle XII i al principi del segle XIII apareixen documentats Ramon de Penafel 1181 i Pere de Penafel 1211
Torre de Ventallols (Sant Cugat Sesgarrigues)
Art romànic
Possiblement es trobava on ara hi ha la masia coneguda com Mas Comtal, al peu de la Carrerada Antigament aquest sector pertanyia al terme d’Olèrdola És documentada per primera vegada l’any 1018 com a possessió d’Hug de Cervelló La torre era propietat a mitjan segle XI dels Santmartí En el testament de Mir Geribert, dictat el 1054 i promulgat el 1060, aquest donà a la seva filla Adelaida l’alou de Ventallols amb la seva torre Aquesta fortificació fou destruïda durant la falconada duta a terme pels almoràvits entre els anys 1107 i 1108 i ja no es tornà a reedificar
Guillem Descatllar i d’Olesa
Economia
Financer.
Darrer senyor de la Bossa d'Or , era fill de Jordi Abrí-Descatllar i Fuster, i fou cognomenat també Abrí-Descatllar Fomentà el conreu de la barrella a Mallorca, i el 1791 obtingué del rei l’habilitació del port de Mallorca per a l’exportació d’aquest producte Posseïdor d’una gran fortuna, finançà diverses vegades serveis públics, com les mesures de precaució contra el còlera del 1787 i les de fortificació i defensa davant una eventual invasió francesa el 1798 El seu fill Jordi Abrí-Descatllar i Santandreu obtingué el títol de marquès des Palmer 1817 en compensació dels grans…
la Suda de Tortosa
la Suda de Tortosa
© Fototeca.cat
Fortalesa
Fortalesa d’origen musulmà de Tortosa (Baix Ebre), que domina la vall de l’Ebre i defensa el seu pas, damunt l’altura que domina la ciutat; era poblada ja pels ilercavons.
Acròpolis romana i ciutadella àrab, en temps d’’Abd al-Raḥmān III 944 fou excavat al centre del clos superior un pou —més de 40 m de roca fins a trobar el nivell del riu— Capitulà davant Ramon Berenguer IV l’any 1148 i es convertí en assentament de la senyoria templers i casa de Montcada, fins que en temps de Jaume II revertí de nou a la corona Fou convertida en palau reial, i els reis, itinerants, la feren sovint residència familiar de reines i infants, equidistant de les tres capitals de la corona catalanoaragonesa Actualment s’ha installat dins la fortificació un parador de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina