Resultats de la cerca
Es mostren 278 resultats
Orfeó Lleidatà
Música
Agrupació coral de la ciutat de Lleida, que té el seu precedent en l’anomenat Orfeón Leridano, creat el 1861 per Francesc Vidal i Codina.
El 1895 fou fundada la Societat Coral La violeta, que el 1915 es fusionà amb l’Orfeó Lleidatà El 1902 ressorgí com a Orfeó Lleidatà, ja amb el nom en català, de la mà del mestre Gelambí i seguint l’ideari de l’Orfeó Català Amb algunes interrupcions, restà actiu fins a la Guerra Civil de 1936-39 El 1951 Lluís Virgili i Farrà n’impulsà la represa El 1958 fou creada la secció infantil, a la qual seguí la fundació el Patronat del Centre d’Art Juvenil amb l’objectiu de potenciar l’ensenyament de la música El 1964 l’entitat inicià les Cantarelles d’Estiu, les primeres colònies musicals del país El…
tenor
Música
En el cant gregorià, nota central d’una salmòdia o d’un recitatiu que assumeix la funció de dominant en els diversos modes.
Francesc de Paula Baldelló i Benosa
Música
Musicòleg i organista català.
Vida Cursà estudis al seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1912 Musicalment es formà amb Josep Barberà, Vicenç M de Gibert i Gregori M Suñol Fou mestre de capella de la parròquia dels Sants Just i Pastor i organista de la de Betlem, de Barcelona L’any 1915 fundà l’Associació gregorianista i el 1921 l’Associació d’Amics dels Goigs Des del 1946 collaborà amb Higini Anglès a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC Desenvolupà una intensa activitat en favor de la difusió del cant gregorià, de la cançó popular i dels goigs Publicà molts treballs de caràcter…
dansa de la mort
La dansa de la mort a la processó de Verges
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Música
Concepte al·legòric medieval que expressa el poder igualador de la mort.
En les seves representacions —plàstiques, musicals i literàries— apareixen membres de les jerarquies de la societat medieval La dansa de la mort era una combinació de creences i llegendes populars, conseqüència, possiblement, de les plagues mortíferes de l’època fams, pestes, etc Artísticament, el tema nasqué de les representacions amb què els predicadors animaven llurs sermons En resten bones representacions al mural de La Chasa Dieu 1460-70 i a la sèrie de xilografies de Holbein el Jove 1538 Les composicions literàries sobre aquest assumpte descriuen els representants de les diverses…
música de Caracas
Música
Música desenvolupada a Caracas (Veneçuela).
Fou fundada el 1567 sobre un poblat indígena i el 1830 es convertí en la capital de la nova república independent de Veneçuela Els primers indicis de vida musical a Caracas es remunten a la fundació, el 1591, d’una escola de cant gregorià El càrrec de mestre de capella, detingut per primer cop per Gonzalo Cordero, no s’instaurà a la catedral fins el 1671 El pare Pedro Palacios Sojo, gran mecenes musical, creà cap al 1783 una Academia de Música, amb el compositor JM Olivares al capdavant Al voltant de Sojo i d’aquesta acadèmia s’aglutinaren alguns dels compositors veneçolans de…
Antoni Martorell i Miralles
Música
Organista, compositor i eclesiàstic.
Inicià els primers estudis musicals a Montuïri i després continuà al Seminari de la Porciúncula de Palma L’any 1928 ingressà al Tercer Orde Regular de Sant Francesc Acabats els estudis filosòfics fou enviat a Roma, on es llicencià en teologia El 1937 s’ordenà sacerdot De nou a Palma, estudià al conservatori amb JM Thomàs, J Roig, R Vich i P Segura Traslladat a Roma, perfeccionà els seus coneixements a l’Institut Pontifici de Música Sacra amb els mestres L Refice, D Suñol, D Gajard, H Anglès, E Morricone i C Dobici, i es diplomà en composició, cant gregorià i musicologia Es…
,
Les festes
Les festes formen part del patrimoni cultural intangible de la humanitat Manifesten un sentit de convivència, de vida en comú, de lligam entre passat, present i futur Expressen i celebren la vivència humana del pas del temps vegeu el mapa El temps anual els calendaris Existeixen moltíssimes modalitats de festes aquelles que emmarquen les portes de les estacions de l’any les que acompanyen el trànsit pels diferents estadis de la vida humana les que rememoren aniversaris de fets, persones o mites, etc Però cal considerar el mot festa d’una manera encara més àmplia, ja que també serveix per a…
música aragonesa
Música
Art musical desenvolupat a Aragó.
Al segle VII, Saragossa era, com Sevilla i Toledo, un centre musical important, del qual hom coneix, gràcies a l’obra d’Ildefons, De Viris illustribus , els noms dels bisbes germans Joan mort el 631 i Brauli mort el 651, que treballaren el cant anomenat mossàrab De Sant Joan de la Penya han arribat catorze folis d’un llibre de cor del segle X amb antífones de la litúrgia hispànica En aquest monestir fou introduïda la litúrgia romana l’any 1071, i des d’aleshores es difongué a Aragó el cant gregorià i es perdé el mossàrab A la catedral d’Osca són conservats dos llibres d’aquest…
missa
Música
Nom que rep en l’Església llatina la celebració de l’eucaristia, és a dir, la representació ritual de l’últim sopar que Jesús celebrà amb els deixebles abans de morir.
Aquesta celebració presenta formes diverses segons les tradicions o els ritus, bé que totes tenen elements bàsics La paraula missa prové dels mots del sacerdot al final de la cerimònia Ite, missa est congregatio 'Aneu-vos-en, la congregació és acomiadada' Les misses més senzilles missa lecta o missa baixa no són cantades o inclouen només alguns cants En la missa cantata o la missa solemnis es canten totes les parts, o bé la majoria La missa romana es divideix en la litúrgia de la paraula i la litúrgia eucarística La litúrgia de la paraula comprèn l’introit, la súplica del kírie, la gran…
motet
Música
Forma pròpia de la música polifònica apareguda al principi del segle XIII.
Tingué molta acceptació i demostrà la seva vigència fins a la segona meitat del segle XVIII És una de les formes polifòniques més importants El terme apareix per primer cop en fonts de l’Escola de Notre-Dame Fa referència a la forma generada a partir de l’aplicació d’un text nou a les clausulae substitutives en estil discant d’un organum El terme motet prové de l’expressió francesa mot , que significa justament ’paraula' Generalment aquests textos acomplien una funció similar a la del trop i funcionaven com una paràfrasi, versificada o no, del text del tenor que donava origen a la composició…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina