Les festes formen part del patrimoni cultural intangible de la humanitat. Manifesten un sentit de convivència, de vida en comú, de lligam entre passat, present i futur. Expressen i celebren la vivència humana del pas del temps (vegeu el mapa El temps anual: els calendaris). Existeixen moltíssimes modalitats de festes: aquelles que emmarquen les portes de les estacions de l’any; les que acompanyen el trànsit pels diferents estadis de la vida humana; les que rememoren aniversaris de fets, persones o mites, etc.
Però cal considerar el mot festa d’una manera encara més àmplia, ja que també serveix per a designar fenòmens socials que van des de la institució més reglamentada, com una diada nacional, fins a l’ocasió més inesperada, com un sopar espontani entre amics. Les festes uneixen grups de persones habitualment separades per les obligacions de la vida diària. Interrompen la inèrcia de la quotidianitat, superada o transcendida per la festa en un ambient d’alegria o tristesa, germanor o violència, disbauxa o gravetat.
Les festes s’han de considerar com els signes de puntuació del calendari, sense les quals el temps seria un magma confús, monòton, indiscernible. L’antropòleg anglès Edmund Leach (1910-89) enuncià que cada festa representa un trànsit temporal de l’ordre normal-profà a l’ordre anormal-sagrat, seguit d’un retorn al primer, i que allò que anomenem el temps és l’interval en la vida social situat entre dues festes. Ja abans, el folklorista francès Arnold Van Gennep (1873-1957) parlà dels rituals de pas com d’aquelles celebracions que marcarien el trànsit entre els diferents estadis de la vida humana.
En aquesta pàgina es mostren algunes de les festes que se celebren al món. Cal tenir en compte, però, tres observacions referides a l’espai i el temps: en primer lloc, que les festes litúrgiques de les grans religions s’estenen arreu del món on aquestes religions es practiquen; en segon lloc, que les estacions, pauta de moltes festes, varien en funció de les latituds, i en tercer lloc, que certes festes tenen cicles superiors a l’anual.
De tot això, se’n trobaran mostres representatives en el mapa, que es completa amb una selecció de festes d’arreu del món en el gràfic del peu d’aquesta pàgina. Finalment, cal recordar que els mesos del calendari gregorià, solar, no serveixen de model de referència universal per a situar les festes, ja que altres calendaris, com ara el jueu, el musulmà o el xinès, es basen en la lluna. Per aquest motiu s’hi han intercalat algunes festes de Catalunya (destacades en color) prou conegudes que ens ajudaran a situar les altres festes en l’esdevenir temporal.