Resultats de la cerca
Es mostren 989 resultats
civeta
Mastologia
Mamífer carnívor de la família dels vivèrrids, d’uns 70 cm de llargada i 40 cm d’alçada, de color groc grisenc, amb una estria dorsal negra i blanca i amb els costats pigallats de negre.
Són solitaris i nocturns S'alimenten d’una gran quantitat de petits vertebrats Segreguen una substància anomenada algàlia que porten en una bossa situada prop dels òrgans genitals Habiten les regions africanes entre el Senegal i Somàlia
mixinoïdeus
Ictiologia
Ordre de vertebrats de la classe dels ciclòstoms, constituït per animals marins d’aspecte vermiforme, amb 5-15 sacs branquials, una sola aleta (caudal), dos parells de tentacles envoltant la boca i una sèrie de glàndules mucoses laterals de disposició metamèrica.
Els ulls són atrofiats S'alimenten de peixos morts o malalts s’introdueixen a llur interior i els devoren completament Habiten el fons de les mars fredes i temperades, sovint soterrats al fang Són rars a la Mediterrània
tiatirins
Entomologia
Subfamília d’insectes, de l’ordre dels lepidòpters integrada en la família dels drepànids.
Es diferencien dels drepanins per l’aspecte de noctúid tenen òrgans timpànics abdominals De les dues-centes espècies existents, una quinzena són europees, de les quals vuit habiten als Països Catalans Hom els coneixia també pel nom de cimatofòrids
hespèrids
Entomologia
Família d’insectes diürns, de l’ordre dels lepidòpters, del grup dels ropalòcers.
Són macrolepidòpters petits, amb les antenes ben separades a la base, de vol ràpid i zigzaguejant Les erugues s’alimenten habitualment de gramínies De les 5000 espècies que comprèn la família, als Països Catalans n'habiten vint-i-cinc
helícids
Malacologia
Família de mol·luscs gastròpodes de l’ordre dels estilomatòfors, amb la conquilla helicoide, generalment dextrorsa, el cap amb quatre tentacles cilíndrics i el peu allargat i ovalat.
Són hermafrodites insuficients Habiten en llocs humits, rics en vegetació, i són perjudicials per als conreus N'hi ha nombroses espècies repartides per tot el món Molt corrents als Països Catalans, hi són coneguts amb el nom de cargols
paradiseids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 16 a 120 cm, que tenen el bec fort, les potes robustes i presenten un marcadíssim dimorfisme sexual, puix que el plomatge dels mascles és de colors llampants i formes vistoses i originals.
Comprèn 43 espècies, distribuïdes en 10 gèneres, els més importants dels quals són Paradisses, Pteridophora i Diphyllodes , que hom coneix amb el nom general d' ocells del paradís Habiten a Nova Guinea, les illes Moluques i el NE d’Austràlia
oriòlids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 20 a 30 cm, que tenen el bec fort, de forma cònica, amb un petit ganxo a l’extrem, són de colors vius, presenten dimorfisme sexual i tenen 10 rèmiges primàries i 12 rectrius.
Són exclusivament arborícoles, s’alimenten d’insectes i fruites i construeixen el niu obert i suspès com una hamaca entre dues branques Comprèn una trentena d’espècies, repartides entre els gèneres Oriolus i Sphecotheres Habiten a Àsia, Àfrica, Oceania i Europa
esponges ceratoses
Zoologia
Ordre de porífers de la classe de les demosponges caracteritzat per l’absència d’espícules de qualsevol tipus, per la qual cosa llur esquelet és reduït a fibres d’espongina.
Arrodonides i massisses, presenten òsculs grossos situats en protuberàncies de la superfície del cos Habiten principalment a les mars tropicals o subtropicals, en aigües litorals i sobre fons rocallosos L’esponja de cavall i la de bany pertanyen a aquest ordre
momòtids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels coraciformes, de 17 a 47 cm, que tenen el bec lleugerament corb, amb les vores dentades.
Són insectívors i frugívors, i habiten al sud de Mèxic, a l’Amèrica Central i a la zona tropical de l’Amèrica del Sud Comprèn vuit espècies, repartides entre sis gèneres, els més importants dels quals són Momotus, Eumomota i Electron
melifàgids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 10 a 50 cm, que tenen la llengua protràctil, amb l’extrem distal dividit en lòbuls proveïts de prolongacions filiformes i les vores de la base cargolades fent canal.
S'alimenten de pollen, nèctar, petits insectes i fruita Comprèn 158 espècies vivents Tots tenen 10 rèmiges primàries i 12 timoneres Habiten Austràlia, Nova Zelanda, les illes del Pacífic sud-occidental fins a Hawaii i, dues espècies, el S d’Àfrica