Resultats de la cerca

Segona ciutat de l’estat en nombre d’habitants, és el port més important S'estén d’E a W per una estreta franja litoral A causa del seu creixement, ha hagut d’ocupar les muntanyes que envolten la badia És pràcticament unida a la ciutat residencial de Viña del Mar, amb la qual s’enllaça per carrers costeruts, ascensors i funiculars A la gran activitat comercial del port s’uneix una forta industrialització fàbriques de productes químics, metallúrgics, indústries del paper i construccions navals Fundada el 1536 per Juan de Saavedra al costat d’un poblet indi, el 1544 esdevingué un…

Un dels primers directors titulars de l’època fundacional fou el músic i compositor Marià Obiols, director també del Conservatori del Liceu Fou pràctica habitual cridar directors invitats de prestigi, i han passat pel seu podi figures tan destacades com Giovanni Bottesini, Franco Faccio, Albert Coates, Richard Strauss, Igor Stravinsky, Arturo Toscanini, Georges Sebastian, Manuel de Falla, Otto Klemperer, Hans Knappertsbusch, i un llarg etcètera, sense oblidar els grans directors catalans com Joan Manén, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa, Pau Casals o Antoni Ros Marbà Les llargues etapes…

Plantejat com un nou equipament dins la xarxa de centres de producció escènica, sorgeix amb la voluntat de centrar-se en les creacions de petit i mitjà format, la dramatúrgia contemporània i les noves tendències El CAET recull l’activitat teatral que durant els darrers trenta anys, gràcies al Centre del Vallès de l’Institut del Teatre, al Centre Dramàtic del Vallès o al Festival Tensdansa, hi havia hagut a Terrassa L’equipament principal és el Teatre Alegria, inaugurat el 1991, tot i la voluntat d’estendre l’activitat a altres espais de la ciutat El primer director artístic…

Començà a entrar en servei al febrer del 2008 i fou oficialment inaugurada el 2 de maig de 2009 Ocupa una superfície construïda total de 232368 m 2 als terrenys on hi havia hagut l’antiga caserna de Lepant Consta de vuit edificis de diferents dimensions, grandàries i colors, sis dels quals estan destinats a usos pròpiament judicials corresponents als jutjats d’instrucció i família, els jutjats penals, els jutjats civils, la fiscalia, l’Institut de Medicina Legal i els jutjats de l’Hospitalet de Llobregat, i els altres dos, a usos empresarials i comercials Fins aleshores aquests…

Probablement, poc temps després de la conquesta cristiana, al s XII, hi fou construït el castell de Banyoles, actualment enrunat, en un indret on hi havia hagut una població ibèrica anomenada el Castellet de Banyoles Els primers anys del s XV fou adquirit per la ciutat de Barcelona, juntament amb els llocs de Flix i de la Palma, damunt l’Ebre, i de Miramar, a la costa, per tal de constituir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment de blat de les planes del Segre i d’Aragó, de Navarra i de Castella, que tradicionalment baixava per l’Ebre fins a Tortosa, però que sovint, en època d’…

El poble de Vilamitjana és situat al costat esquerre de la Noguera Pallaresa, a 4 km de distància de Tremp en direcció sud-est El lloc apareix documentat des del segle XI, però no tenim notícies concretes sobre el castell Des dels segles XII-XIII la jurisdicció pertanyé al bisbe de la Seu d’Urgell, situació que perdurà fins al segle XIX La població de Vilamitjana s’organitza, com molts altres pobles, d’acord amb el model urbanístic creat a l’edat mitjana A la part baixa hi ha un portal, del qual surt el carrer del Mig A banda i banda d’aquest carrer, hi ha el Carrer Nou i el de la Fresca A l’…

El nucli primitiu és format pel castell de Riudovelles, quatre cases al carrer del Forn i l’església, amb el cementiri, una mica separada del clos de les altres edificacions Sembla que s’hi entrava pel Portalet i un altre portal al capdavall del mateix carrer duia a la bassa i a la font Al segle XVIII es construïren dues o tres cases més vora l’església Al XIX es bastiren set cases més entre la part alta del Portalet i el raval de ponent Del segle XX només hi ha una casa a tramuntana, separada un centenar de metres Anys enrere hi havia hagut un molí d’oli i els grans cellers d’…

Succeí Benet Buscarons com a mestre de capella de la catedral de Tarragona el 6 d’octubre de 1672 El 1686 era mestre de capella de la collegiata de Xàtiva Diverses vegades feu oposicions, sense èxit, a la plaça de mestre de capella del Collegi del Corpus Christi de València Documentat com a mestre de capella de la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant el 1690, hi ha notícies que l’any següent era novament a la seu tarragonina El 1696 tornà a la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant, i hi ocupà el càrrec de mestre de capella fins a la seva jubilació, el 1716 Hi ha hagut alguns…

Iniciada la seva construcció arran de la celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004, hom partí d’un entorn molt degradat, on, fins al final dels anys vuitanta, hi havia hagut el nucli de barraques del Camp de la Bota En començar el segle XXI, hi havia la central tèrmica del Besòs, la depuradora, els barris de La Mina i del sud-oest del Besòs A la confluència del carrer del Taulat, la Rambla Prim, la perllongació de la Diagonal i la ronda Litoral, hom bastí la plaça d’Ernest Lluch anomenada així en homenatge al polític assassinat per ETA l’any 2000, d’una superfície…