Resultats de la cerca
Es mostren 302 resultats
Les mirtàcies
Es tracta d’una important família d’arbusts i d’arbres restringits a les zones tropical i subtropical, especialment abundants als continent sud-americà i australià La componen unes 3000 espècies repartides en més d’un centenar de gèneres només una, la murta Myrtus communis es fa de manera espontània al continent europeu Tenen les fulles oposades o bé esparses, perennes, sense estípules i enteres Si hom observa les dites fulles a contrallum apareixen plenes de puntets translúcids que corresponen a diminutes cambres subepidèrmiques plenes d’essències Aquests olis essencials, que es formen…
fajol
Fajol
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles sagitades i de flors hermafrodites, pentàmeres, blanques o rosades, disposades en raïms curts corimbiformes.
Els fruits són aquenis trígons, de cares llises, de color bru-negrenc brillant, destinats a l’alimentació del bestiar i de l’aviram i a la fabricació de farina, de composició molt semblant a la dels cereals Procedeix de la Manxúria, i és conreat principalment a la Garrotxa
hipèric
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o subarbustives, de la família de les gutíferes, de fulles simples oposades, de flors actinomorfes, hermafrodites hipògines, pentàmeres i de color groc, i de fruits en càpsula septicida.
plumbaginàcies
Botànica
Família de plumbaginals constituïda per herbes, arbusts o lianes, de fulles simples, de flors actinomorfes, hermafrodites, d’ovari súper, arranjades en inflorescències cimoses o racemoses, i de fruits en núcula o capsulars.
Comprèn prop de 400 espècies, la majoria pròpies de la regió mediterrània i de l’Àsia central Plumbaginàcies més destacades Armeria sp armèria Armeria alliacea gasó Limonium sp ensopeguera , ensopegall Plumbago auriculata gessamí blau Plumbago europaea malvesc , verdolina
ensopeguera
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses perennes, de la família de les plumbaginàcies, de fulles simples, generalment en una roseta basal, i de flors actinomorfes i hermafrodites, agrupades en inflorescències molt ramificades.
rosals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per plantes llenyoses o herbàcies, de fulles simples o compostes, sovint amb estípules, de flors generalment radiades, hermafrodites, pentàmeres i diclamídies, i de fruits de diferents tipus.
Les principals famílies que inclou són les següents brunelliàcies, crassulàcies, pitosporàcies, rosàcies i saxifragàcies
papaveràcies
Botànica
Família de readals constituïda per plantes herbàcies laticíferes de fulles alternes, dividides o profundament lobulades; de flors hermafrodites, actinomorfes i habitualment hipògines, amb 2 sèpals i 4 pètals, i de fruits en càpsula.
Consta d’unes 200 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades boreals Papaveràcies més destacades Nom científic Nom comú Argemone sp argemone Chelidonium majus herba d'orenetes , celidònia Corydalis solida tisoretes Dicentra spectabilis cor de Maria Fumaria sp fumària , fumdeterra, gallaret Glaucium sp glauci , paramà Glaucium corniculatum cascall banyut Iaucium flavum cascall marí , rosella marina Hypecoum grandiflorum ballarida , cubills Papaver rhoeas rosella , abadol, badol, badabadoc, caputxí, cacarequec, gall, gallaret, ganfanó, monja, paparota, paramà, peperepep, quequerequec…
ulmàcies
Botànica
Família d’urticals composta per arbres caducifolis, de fulles simples, alternes i sovint asimètriques, de flors petites, unisexuals o hermafrodites, agrupades en cimes o solitàries, i de fruits en sàmara o en drupa.
Inclou unes 120 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades, de les quals es troben als Països Catalans el lledoner Celtis australis , l' om Ulmus minor i l' oma Uglabra
teàcies
Botànica
Família de gutiferals integrada per plantes llenyoses, de fulles simples alternes, de flors actinomorfes, ordinàriament hermafrodites i generalment pentàmeres, solitàries o arranjades en cimes, i de fruits en càpsula loculicida o en baia.
Comprèn prop de 500 espècies, naturals de les regions tropicals i subtropicals Són d’aquesta família la camèlia Camellia sp i el te Thea sinensis
compostes
Panigroc
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Família de sinandres integrada per unes catorze mil espècies d’aspecte molt divers: herbàcies anuals o perennes, arbustives, arbòries, enfiladisses.
Les flors, pentàmeres, poden ésser actinomorfes o zigomorfes sovint coexisteixen ambdues menes de flors en una mateixa inflorescència, hermafrodites o unisexuals, amb el calze substituït per pèls o per palletes que constitueixen després el villà del fruit Les flors gairebé sempre es reuneixen en capítols voltats d’un involucre d’hipsofilles estèrils El fruit és en aqueni És una família pràcticament cosmopolita i la més nombrosa de les plantes superiors Inclou moltes espècies conreades, les unes per a l’alimentació humana o per a l’explotació amb finalitats industrials, les altres en…