Resultats de la cerca

Residí a Roma i a Madrid, on fou acadèmic de la història Degà de Xàtiva 1808 Traduí al castellà Diògenes Laerci, Epictet i Vitruvi És autor de drames Orestes en Sciro , 1790 i de les obres Compendio cronológico de la historia de España 7 volums, 1795-1803, reeditada el 1841, Compendio histórico del Cisma Grande de Occidente 1849, a més d’opuscles històrics i paleogràfics

Fou arxiver municipal, dedicat a estudis històrics, bibliogràfics i arqueològics És autor, amb Diego José de Dormer, de Progresos de la Historia en el reino de Aragón y elogios de Jerónimo Zurita, su primer cronista 1680 única obra, fins ara, per a un estudi biogràfic de Zurita i per una crítica historiogràfica, bé que no prou completa, dels seus Anales de la Corona de Aragón

Germà d’ Ethel Barrymore i de Lionel Barrymore i el més famós de tots tres Fou el prototip del star system El seu primer film fou An American Citizen 1913 De primer s’especialitzà en papers d’aventures, i des del 1924 en papers de “seductor” — Beau Brummel 1924, Don Juan 1926— i de personatges històrics Rasputin and the Empress 1933, Marie-Antoinette 1938

Participà en la vida militar de l’època i, posteriorment, en la vida política i de la cort, on madurà la seva crítica a l’autocràcia de Lluís XIV Retirat de París, escriví nombrosos estudis històrics sobre l’alta noblesa i l’Església La seva obra més important foren unes Mémoires 1739-52, que no foren publicades fins el 1830, de gran valor documental

Ciutat crescuda per l’absorció l’any 1948 de Granville, Dundas i Ermington-Rydalmere, la seva activitat industrial se centra en el muntatge de vehicles a motor, les farines, el tèxtil, les arts gràfiques, els productes de goma i l’asbest És mercat d’una regió rica en granges agropecuàries constitueix el segon establiment blanc més antic d’Austràlia, després de Sydney, amb edificis històrics del s XVIII

Adoptà aquest nom el 1992 després que el 1989 fos fundat com a FC TUBSAL per treballadors de l’empresa TUBSAL En la temporada 1995-96 es proclamà campió de primera catalana i ascendí a tercera divisió, categoria en què romangué sis temporades El 1999 guanyà el Torneig d’Històrics davant del Club de Futbol Badalona, club amb el qual es fusionà el 2002 Jugava al camp municipal d’esports

En cap dels seus possibles antecedents històrics Plotí, sant Agustí no té l’absoluta prioritat gnoseològica que té en Descartes Des de la seva aparició fins a l’actualitat, aquest principi ha estat sotmès a nombroses interpretacions i objeccions per part de filòsofs d’orientacions molt diverses Malgrat això, ha marcat, d’una forma o altra, tot el pensament modern fins a la reacció de la fenomenologia i de l’estructuralisme

El 1942 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona Fou secretari de l’Escola d’Estudis Medievals de València, director de l’Institut Valencià d’Estudis Històrics de la Institució Alfons el Magnànim i collaborador del CSIC, que li atorgà el premi Lluís Vives 1946 Publicà estudis d’història del dret valencià i d’història política La concordia de Alcañiz 1947, El Compromiso de Caspe 1948

Residí alguns anys a Alemanya, en camps de refugiats, i passà finalment als EUA, on morí al cap de poc temps Membre del grup futurista Siuru, escriví una vintena de reculls, de contingut líric o èpic, on canta amb una particular eficàcia l’amor sensual i les glòries i els sofriments del seu país La seva obra caldal, Ränikivi 1925, és de tema patriòtic Escriví també alguns drames històrics

D’ideologia conservadora, dirigí “El Debate” 1910 i “El Parlamentario” 1914 Escriví novelles El veneno de la víbora, 1906 La verdad en la ilusión , 1912, etc i obres de teatre Vida nueva , 1921 etc, destinades a un públic ampli Autor també de treballs biogràfics i històrics de caràcter anecdòtic, l’Acadèmia de Bones Lletres li publicà La intervención de Cataluña en la guerra de la Independencia fuera del Principado 1908