Resultats de la cerca

Dirigí els periòdics El Fomento 1849 i El Conseller 1852, i, amb Marià Noguera i Josep Ferrer i Subirana, publicà La Biblioteca del abogado 1839-46 Dirigí també la Historia de los templos de España 1858

Es formà a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i a l’escola de Llotja de Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Caba Visqué amb Salvador Alarma a París 1892-95, on fou deixeble d’A W Bourguereau, B Constant i JP Laurens Com a illustrador Album Salón , 1898-1904 es feu ressò de l’estil modernista d’A Mucha Establert novament a París i també a Tolosa de Llenguadoc, es dedicà al cartellisme, gènere en el qual excellí Com a pintor conreà un realisme anecdòtic, sovint proper a l’art pompier

Format a Llotja i a París Conreà un realisme anecdòtic amb una certa preferència pels temes animalístics Epíleg , 1908 Cérvol atacat per una àguila , 1894, Museu d’Art Modern de Barcelona i la monumentalitat General Lasarte , a Ipique, Perú

Fou campió d’Espanya de cros 1916, 1917, campió de Catalunya de 800 m 1916, 1917, de 1500 m 1918 i de 5000 m 1918 i plusmarquista espanyol de 800 m 1916 i de 1500 m 1914 Guanyà la primera edició de la cursa Jean Bouin 1920 quan ja era redactor del diari Sport , que l’organitzà fins l’any 1927 Fou fundador de la Federació Catalana d’Atletisme i de la secció d’atletisme del FC Barcelona, club en què treballà des del 1917 fins al 1966 com a secretari tècnic, secretari general i assessor jurídic Fou membre del comitè de treballadors que dirigí el club en esclatar la Guerra Civil i també va ser…

Era fill de l’apotecari igualadí Antoni Sala, però prengué el cognom de la seva mare, pubilla del mas Robuster de Reus Estudià a Tarragona i fou nomenat ardiaca de Santa Maria del Mar, de Barcelona 1578, i jutge de béns de la cúria episcopal de Barcelona Nomenat bisbe d’Elna 1589, regí aquella diòcesi fins que fou traslladat a Vic 1598 Fou president de la generalitat de Catalunya 1581 A la diòcesi de Vic, en les lluites entre nyerros i cadells afavorí els cadells iarribà a ésser motejat el Cadell Gros , i els cadells, de robusters Tingué fortes discussions amb el capítol…

Estudià a Vic amb Lluís Romeu i, a Barcelona, orgue amb Vicenç Maria de Gibert El 1924 esdevingué organista de Notre Dame du Bon Secours de Bois Colombes Havent tornat a Barcelona, fou professor de música de l’Escola Blanquerna i crític musical del diari El Matí Més tard fou mestre de capella de l’església de Pompeia, de Barcelona El 1947 guanyà el premi del concurs convocat per la Comissió Abat Oliba amb Cinc càntics a la Verge de Montserrat

Fundà i dirigí la revista catòlica La Creu de Catalunya 1904 Entre la seva poesia, en gran part d’inspiració religiosa i amb els trets propis de les composicions típiques de certamen, destaca Voladúries 1903 També és autor de diversos goigs Pòstumament la seva obra es recopilà en els dos volums Poesies 1927

Estudià música a Vic amb Lluís Romeu i orgue a Barcelona amb Vicenç Maria Gibert El 1924 esdevingué organista de Notre-Dame du Bon Secours de Bois Colombes En tornar a Barcelona, fou professor de música a l’Escola Blanquerna i crític musical del diari "El Matí" Entre el 1944 i el 1946 ocupà la plaça de mestre de capella de l’església de Pompeia de Barcelona El 1947 guanyà el premi del concurs de la Comissió Abat Oliba amb l’obra Cinc Càntics a la Verge de Montserrat A més, és autor de la cançó El Mariner -que estrenà l’Orfeó del Noya el 1918- i dels Goigs a la Mare de Déu del Pilar 1929

Estudià música a Montserrat, a Vic amb Ll Romeu, a Barcelona amb VM de Gibert i a la Schola Cantorum de París amb AM Decaux orgue i LV Vierne contrapunt i improvisació Treballà com a mestre de capella del seminari de Vic, i entre el 1934 i el 1936 fou organista a la catedral de Barcelona i professor d’orgue i harmonia al Conservatori de Música del Liceu El 1936 abandonà Catalunya i residí a França, Bèlgica, Austràlia, Canadà i els EUA, països on realitzà concerts i exercí com a professor Quan tornà a Barcelona, el 1949, fou nomenat organista a la parròquia de Sant Sever i reprengué les seves…

Músic instrumentista de l’escola montserratina Ingressà de noi a l’Escolania de Montserrat i aviat fou molt apreciat pel seu talent musical Probablement fou deixeble del pare Cererols al voltant dels anys 1658-64 Com ell, aprengué, seguint el costum de l’època, diversos instruments, especialment el violí, l’arpa i el baixó Després d’entrar al monestir, on rebé l’hàbit l’1 de febrer de 1664, aconseguí un gran prestigi amb el baixó, a més de millorar el cant de la capella Exercí de sagristà major, fou vicari de la vila d’Olesa de Montserrat i governador de les baronies del monestir