Resultats de la cerca
Es mostren 608 resultats
Victòria Peña i Nicolau
Literatura catalana
Poeta.
Germana de Pere d’A Peña i casada amb Miquel Victorià Amer , residí a Barcelona Conreà des de molt jove la poesia en castellà, collaborà a El Genio de Víctor Balaguer, que la inclogué a l’antologia Pensil del bello sexo 1845, i un recull dels seus poemes fou publicat al volum Poesías 1855 Participà assíduament als Jocs Florals de Barcelona, on obtingué un accèssit ja el 1859 amb Enyorança , i hi fou premiada encara en diverses ocasions 1865, 1873, 1880 i 1883, com també en altres certàmens Collaborà a La Renaixença , Lo Gai Saber , Calendari Català i Museo Balear , on deixà dispersos…
,
Pere Sánchez i García-Esteban
Nostàlgia (1945), per Pere Sánchez i García-Esteban
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Conegut per Pere de València Guanyà la pensió Conde de Cartagena de l’Academia de San Fernando de Madrid Adscrit a la renovadora Sala Blava de València, es destacà a l’Exposició d’Art Noucentista de l’Ateneu Mercantil de València 1932 El 1936 guanyà, amb Primavera , el tercer premi de l’exposició del Carnegie Institute de Pittsburgh Participà en el Primer Salón de los Once de Madrid 1944 Paisatgista i figurista, el seu art refinat i líric, mediterrani i ingenu, representa una reacció contra els tòpics del paisatgisme sorollista i el situa com a capdavanter de l’escola espanyola…
Enric Duran i Tortajada
Literatura catalana
Escriptor.
Des del 1912 publicà poemes i narracions a Avant , El Cuento del Diumenge , El Progreso de Xàtiva, Taula de Lletres Valencianes i Las Provincias El 1930 fou un dels fundadors de la collecció “Nostra Novella”, on publicà, entre d’altres, les narracions de to popular Ninots de falla 1931 i el relat Els ulls de l’esperit 1930, d’imitació de registres romàntics Com a autor teatral, abans del 1936 estrenà algunes obres escrites amb la collaboració del seu germà Miquel De la seva poesia, influïda per Teodor Llorente, en destaquen Els sonets de la llar 1942, Les cançons de l’Horta…
,
Mateu Janés i Duran
Literatura catalana
Poeta.
La seva poesia, influïda per JM López-Picó i Carles Riba, deixa molt present l’ideari catòlic de l’autor El 1926 publicà La vida a contrallum , llibre que presenta un jo líric escindit entre carn i esperit, i lluitant pel triomf del darrer mitjançant l’evasió del món A Pels camins del món 1928, en canvi, el jo líric decideix sortir a cercar la pau en el món extern, però descobreix que aquesta només pot trobar-se en Déu A Murmuris de corn marí 1936 recull poemes escrits entre els anys 1929 i 1932, en els quals, seguint el to dels anteriors, el jo líric canta el seu anhel de puresa…
,
Víctor Castells i Benosa
Historiografia catalana
Escriptor i publicista.
Membre del Consell Nacional Català dirigit per Josep M Batista i Roca, ha dedicat diferents estudis a la figura i obra d’aquest dirigent polític, com Homenatge a Batista i Roca 1993, Batista i Roca Una vida al servei de la reconstrucció nacional 1995 i Caràcter i Nació Escrits de JM Batista i Roca 1996, que el converteixen en el seu principal biògraf La temàtica de bona part de la seva obra històrica ha estat influïda per l’exili que visqué en diferents països d’Europa i de l’Amèrica Llatina i el contacte amb l’emigració catalana Catalans d’Amèrica per la independència 1986 Ha…
María Teresa Prieto
Música
Compositora asturiana.
Inicià els estudis musicals a l’Escola de Belles Arts d’Oviedo i els continuà al Conservatori de Madrid, on estudià piano amb José Cubiles i harmonia i composició amb Benito García de la Parra i Nemesio Otaño El 1936 es traslladà a viure a Mèxic, on prosseguí la seva tasca compositiva S’interessà per l’evolució de l’estètica musical i dels seus procediments tècnics Amb l’adopció de la tècnica modal Cuarteto modal , Seis canciones modales , sense refusar un nacionalisme musical proper al de M de Falla Sinfonía asturiana o influïda per Carlos Chávez Chichen-Itzá , arribà també…
Jesús Villa Rojo
Música
Compositor i clarinetista castellà.
Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, clarinetista aficionat Més tard estudià al Conservatori de Música de Madrid, on cursà harmonia, piano, clarinet i composició, aquesta darrera disciplina amb G Gombau, F Calés Otero i C Halffter El 1971, a Roma, entrà en contacte amb la música electroacústica gràcies a F Evangelisti Una de les obres més reeixides d’aquest període, caracteritzat per l’experimentació amb les possibilitats dels instruments, és Formas y fases 1971, per a clarinet i conjunt instrumental, altament influïda per la música de B Bartók És una figura clau del…
Jan Kaplický
Arquitectura
Arquitecte txec.
Es diplomà el 1962 en arquitectura a Praga Després de la Primavera de Praga 1968 anà viure a la Gran Bretanya, on el 1971 s’incorporà a l’estudi de Richard Rogers i Renzo Piano , on collaborà, entre d’altres, en el projecte del Centre National d’Art et de Culture Georges Pompidou de París El 1979 fundà el seu propi estudi, Future Systems, el treball en el qual compaginà amb la collaboració a Norman Robert Foster & Partners de 1979 a 1983 La seva obra, de disseny curvilini, agosarat i visionari, és molt influïda per l’estètica pop i ha donat lloc a controvèrsies Entre els seus…
Simone Ortega
Gastronomia
Gastrònoma castellana d’origen francès.
Filla d’un executiu francès, el seu cognom de soltera era Klein El 1927 es traslladà a Madrid, on estudià Després d’enviudar 1944 el 1949 es casà amb l’editor José Ortega Spottorno, fill del filòsof José Ortega y Gasset, del qual adoptà el cognom Aprengué a cuinar de manera autodidacta, influïda per la seva àvia Escriví el seu primer llibre de receptes 1080 recetas de cocina 1972 a instàncies del seu marit, que es convertí en un dels llibres més venuts de l’Estat espanyol de tota la història Posteriorment publicà altres llibres com ara Nuevas recetas de cocina 1984, La cocina de…
Chantal Akerman
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica belga.
Influïda per Jean-Luc Godard inicià la seva carrera en el cinema experimental, i debutà el 1968 amb el curt Saute ma ville El seu cinema presenta una visió tràgica de l’existència, molt marcada per l’angoixa de la seva mare, supervivent d’Auschwitz, en la qual explora les contradiccions de la identitat, especialment la de la dona En el pla formal, emprà procediments anticonvencionals com ara llargs plans seqüència i el trencament de la linealitat del discurs Autora d’una quarantena de films, cal destacar-ne Jeanne Dielman, 23, quai du commerce, 1080 Bruxelles 1975 Je, tu, il…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina