Resultats de la cerca

Collectiu que es desenvolupà al Japó durant la dècada dels anys seixanta Format per Joro Takamatsu, Genpei Akasegawa i Natsuyuki Nakanishi, el nom prové de la traducció anglesa del primer caràcter xinès del nom de cada membre Organitzen diversos esdeveniments en què participen un gran nombre d’artistes i de crítics, entre ells Nam June Paik i Yoko Ono Entre el 1962 i el 1964 realitzaren diverses sèries de happenings Els interessa el no-sentit i l’absurd com a formes de crítica de la societat moderna

A quinze anys entrà a l’Escola de Música de Tòquio i quatre anys més tard debutà com a pianista El 1900 una beca del govern li permeté d’estudiar a Leipzig, on romangué molt poc temps a causa d’una malaltia Compongué un repertori breu, format bàsicament d’obres per a cant i piano, per a cor i per a piano sol Fou un dels introductors de la música europea al Japó En les seves composicions intentà combinar les estructures melòdiques de la música popular japonesa amb les tècniques compositives occidentals, tasca en la qual fou un dels pioners Morí de tuberculosi

Format a la Universitat de les Arts de Tòquio, el 1966 es desplaçà a París, on estudià al Conservatori Nacional Superior de Música amb A Jolivet, H Dutilleux i O Messiaen El 1971 guanyà el Premi Lili Boulanger, el 1974 el Gran Premi de Composició de la SACEM Societat d’Autors, Compositors i Editors de Música i el 1985 el Premi Florent Schmidt de l’Acadèmia de Belles Arts de París Professor de l’Escola Normal de Música de París, rebé encàrrecs d’importants institucions musicals, com ara l’Ensemble Intercontemporain o l’Orquestra Nacional de França, i també de festivals, entre els quals els de…

S’inicià en la música de manera autodidàctica, i el 1928 es graduà a la Universitat de Tòquio amb un treball sobre les formes musicals El seu encontre amb el grup Suruya fou fonamental per al coneixement de les noves tendències musicals El 1932 es traslladà a Berlín, on estudià composició amb Schrattenholz i orquestració amb Gmeindl fins el 1934 Fou a Berlín on s’estrenaren algunes de les seves primeres obres, com el Concert per a piano i orquestra 1933 i la Simfonia núm 1 1934 Posteriorment ocupà diferents càrrecs musicals al seu país natal Involucrat amb la tradició musical germànica, la…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Tòquio, i posteriorment amplià la seva formació a la Juilliard School de Nova York Debutà com a director d’orquestra el 1945 al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Tòquio, i del 1948 al 1954 en fou titular de la Filharmònica L’any 1956 fundà l’Orquestra Simfònica i Filharmònica del Japó, de la qual tingué la titularitat fins l’any 1968 En aquesta època fou també professor de direcció orquestral a la Universitat de Tòquio 1962-67 Després de passar dos anys a Suïssa, el 1970 fou nomenat director musical de l’Orquestra Simfònica de Kyoto, el…

El 1963 inicià els estudis de piano, i dos anys més tard ingressà al Conservatori de Tòquio, on prosseguí la seva formació pianística i estudià cant El 1969 anà a la Universitat d’Arts de la capital japonesa per seguir estudis de direcció orquestral El 1970 guanyà un premi al Concurs Internacional Min On i dirigí l’Orquestra del Conservatori Posteriorment fou assistent de S Ozawa a l’Orquestra Filharmònica del Japó El 1972 es traslladà a Berlín, on fou deixeble d’A Rubinstein i on guanyà el Primer Premi del Concurs Karajan Des d’aleshores ha treballat amb regularitat a Europa, on la temporada…

Estudià a la Universitat de Belles Arts i Música de Tòquio 1960-64, on es formà com a director d’orquestra i compositor amb A Watanabe, K Yamada i M Ishikata El 1970 guanyà el Concurs Internacional Min On de Tòquio, i debutà al cap de dos anys amb l’Orquestra Simfònica de la mateixa ciutat El 1974 guanyà el Concurs Internacional de Música de Budapest Després d’haver dirigit diverses orquestres japoneses, com les simfòniques de Tòquio i la Metropolitana de la mateixa ciutat, el 1987 fou nomenat director permanent de l’Orquestra Filharmònica Nacional Hongaresa, de la qual passà a ser director…

Estudià percussió i direcció d’orquestra a la Universitat de les Arts de Tòquio, i el 1954 fou nomenat director assistent de l’Orquestra de la Ràdio Japonesa NHK A partir del 1956 començà una brillant carrera que el dugué arreu del Japó, i entre el 1965 i el 1967 fou el director musical de la Companyia d’Òpera Fujiwara Després de viure tres anys a Hamburg 1967-69, fou nomenat director vitalici de la NHK, amb la qual estrenà nombroses obres de compositors japonesos del segle XX El 1974 fou nomenat director de l’Orquestra Simfònica de Melbourne, i el 1988 ho fou de l’Orquestra-Ensemble Kanazawa…

Donà un gran impuls a la pintura paisatgística i, en la tècnica i l’estil, desenvolupà l’ús de la tinta monocroma Suiboku-ga Prestà una gran atenció als detalls, com ocells o flors, més que no pas a la perspectiva de conjunt, a causa de la importància que donava a la natura i a l’Univers, segons la visió de la secta zen de la qual era membre En 1403-04 féu un viatge a Corea i, en tornar-ne, fou nomenat pintor principal de la cort dels Ashikaga, des d’on exercí una gran influència D’entre els seus deixebles sobresortí Sesshu

Samurai del clan Satsuma, combaté el shōgun de Yedo i féu costat al micado 1868 Nomenat comandant en cap de l’exèrcit, propicià la invasió de Corea, alhora que es mostrava en desacord amb la política reformista del govern imperial El 1873 dimití els seus càrrecs i dirigí una gran revolta dels samurais contra el govern 1877, però les forces imperials el venceren i se suïcidà