Resultats de la cerca
Es mostren 845 resultats
Cotoner

Armes dels Cotoner
Llinatge noble mallorquí originari, sembla, del Principat (o potser de Sicília) i arrelat a Mallorca vers el 1343.
Bernat Cotoner , el primer de qui hom té notícia, comprà una gran alqueria a Valldemossa el 1363 El seu net Nicolau Cotoner i Genovard tingué tres fills Nicolau, Bernat i Gabriel Cotoner i Saguals , fundadors de les tres línies del llinatge, que començà a adquirir importància amb el besnet de Nicolau Cotoner i Saguals, Antoni Cotoner i Vall-llobar , ciutadà honrat i jurat de Mallorca, comissionat prop de Felip II per sollicitar la creació de l’audiència de Mallorca concedida el 1571 i armat cavaller pel rei el 1572 En fou fill Bernat Lluís Cotoner i Ballester mort el 1641, implicat en les…
Christian Geist
Música
Compositor i organista alemany.
Probablement rebé les primeres lliçons de música del seu pare, cantor de la catedral de Güstrow El 1663 optà a la plaça de cantor a Hamburg i presentà alguna composició seva al jurat Malgrat que l’escollit fou Christoph Bernhard, la música de Geist fou elogiada unànimement pel seu delicat estil El 1670 fou nomenat organista de la cort sueca a Estocolm, on romangué fins el 1680 L’any 1685 era altra vegada a Dinamarca, amb el càrrec d’organista d’algunes esglésies de Copenhaguen A més, a partir del 1689 succeí a Johann Lorentz com a organista de la Holmens Kirke De la seva…
Virginia Zeani
Música
Soprano italiana d’origen romanès.
Estudià música a Bucarest i el 1947 es traslladà a Itàlia, on fou deixebla de cant d’Aureliano Pertile, amb qui completà la seva formació Debutà a Bolonya el 1948 amb el paper principal de La Traviata El 1953 cantà a Londres i el 1957 ho feu a Viena i a París El 1956 actuà al Teatro alla Scala, escenari on tornà en temporades successives També actuà a Nova York, a Barcelona, a Nàpols i a Roma Destacà en el repertori italià romàntic, tot i les seves reeixides incursions en el verista —especialment U Giordano— i del bel canto —V Bellini, G Donizetti i G Rossini— També cantà repertori operístic…
Ferdinand Klinda
Música
Organista eslovac.
Es diplomà al Conservatori de Bratislava el 1950 i es perfeccionà a Praga i Weimar L’any 1962 fou nomenat professor de l’Acadèmia de Música de Bratislava, ciutat on fixà la seva residència Ha efectuat gires com a solista per Europa, el Japó, Corea i els Estats Units, i ha aparegut en concerts dirigits per Karel Ancerl, Antal Doráti, Gennadij Roždestvenskij, Kurt Masur i Václav Neumann, entre altres prestigiosos directors Ha estat membre del jurat en alguns concursos d’interpretació d’orgue a Leipzig, Chartres, Nuremberg i Budapest, i ha enregistrat nombroses obres de JS Bach i…
Bob Van Asperen
Música
Clavicembalista, organista i director holandès.
Fou alumne de Gustav Leonhardt al Conservatori d’Amsterdam Des del seu debut, el 1971, ha fet nombroses aparicions com a solista en formacions com La Petite Bande, dirigida per Sigiswald Kuijken Ha estat professor en diversos centres, com ara el Conservatori de la Haia, la Hochschule für Musik de Berlín i el Conservatori d’Amsterdam, i convidat a formar part del jurat de diferents concursos a París, Nantes, Amsterdam i Hamburg La seva trajectòria s’ha caracteritzat per un interès particular per la música dels grans compositors del segle XVIII, com JS Bach, GF Händel, J Haydn,…
Cooper Films
Cinematografia
Distribuïdora especialitzada en reposicions subtitulades.
Fou creada a Barcelona el 1986 per Joan Pol i Tobella 1947, Enric Pérez i Font i Ricard González i Garcés, malgrat que inicià l’activitat el 1984 programant el cine Moderno de l’empresari Josep Riba i Martorell La casa importà i distribuí un bon nombre de títols considerats més o menys clàssics, els quals, un cop tancat el Moderno el 1990, es continuaren presentant en altres locals En desvincular-se E Pérez de la firma i cessar en l’activitat diària R González, tot i seguir formant part de la societat, J Pol mantingué l’activitat en locals com els Alexis, Verdi, Méliès, etc El 1987 el …
Arturo Martínez Laporta
Esgrima
Tirador, àrbitre i dirigent.
Tirador de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel, del Club d’Esgrima La Salle Barcelona, del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, de la Sala d’Armes Montjuïc, del Club d’Esgrima Fides i del Club Gimnàs Llenas, destacà en totes les categories en la modalitat de floret Es proclamà sis vegades campió d’Espanya per equips, tres en categoria sènior amb la Sala d’Armes Montjuïc 1977, 1978, 1979, dos en categoria júnior amb La Salle 1973, 1974, i tirant sabre i en categoria universitari 1980 També aconseguí el títol de campió de Catalunya de floret júnior 1974 Amb la selecció espanyola…
Joan Casadevall Romeu

Joan Casadevall Romeu
Museu Colet
Ciclisme
Dirigent de ciclisme.
Com a ciclista aficionat, fou tercer al Campionat d’Espanya de ciclocròs 1948, amb el Club Ciclista Provençalenc El 1952 entrà a collaborar amb Mundo Deportivo 1957-60, on creà una classificació de ciclistes A partir del 1960 ocupà diversos càrrecs en la Federació Catalana de Ciclisme FCC Impulsà normativament la primera edició de la Setmana Catalana i collaborà en la creació d’una reglamentació unitària per a les competicions per etapes que adoptà la Unió Ciclista Internacional El 1970 exercí de seleccionador català d’ amateurs i dissenyà la primera temporada catalana de ciclocròs El 1982…
Premi de Roma
Música
Nom que rep el concurs de composició, amb el premi homònim corresponent, convocat anualment entre el 1803 i el 1968 i organitzat en la majoria de les edicions per la secció de música de l’Acadèmia de les Belles Arts de París.
En 1864-71 se’n feu càrrec el conservatori de la capital francesa, i durant les dues guerres mundials fou suspès Instituït per Napoleó amb l’objectiu d’impulsar la cultura francesa, avaluava tant els coneixements tècnics com la creativitat dels concursants, i la prova definitiva, un cop passada una primera eliminatòria, consistia en la composició d’un fragment de música escènica a partir d’un text proposat pel jurat El premi consistia en una beca, facilitats per a l’estrena de les obres, dispensa d’algunes obligacions civils, com ara el servei militar, i el finançament d’estudis musicals…
Abel Ferrara
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Associat a Nicholas Saint John, autor de la majoria dels seus guions, s’inicià rodant films de baix pressupost A partir de Driller Killer 1979, s’especialitzà en el pellícules de marcada atmosfera underground a cavall del gènere fantàstic, el thriller truculent i el terror Ms 45 1981, Fear City 1984, China Girl 1987, Cat Chaser 1989, King of New York 1990, Bad Lieutenant 1992, Body Snatchers 1993, The Addiction 1995, The Funeral 1996, The Blackout 1997, New Rose Hotel 1998, R Xmas 2001, Mary 2005, Gran premi especial del jurat del Festival de Venècia, Go Go Tales 2007, Napoli,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina