Resultats de la cerca
Es mostren 2916 resultats
filosofia
Filosofia
Reflexió crítica sistematitzada sobre els fonaments, els límits i les orientacions d’una ciència o un àmbit del saber particulars.
Bé que hom pot reflexionar filosòficament sobre qualsevol aspecte o qualsevol sector de l’experiència humana i del saber científic sobre aquesta, tradicionalment l’abast d’aquesta reflexió ha restat limitat a uns camps determinats del coneixement i de la realitat En tal sentit cal destacar la filosofia de la història, la filosofia del dret, la filosofia de la ciència i la filosofia de la religió Hom parla també de filosofia social en el sentit de la filosofia de la societat i àdhuc de la sociologia
crítica
Filosofia
Disciplina que té per objecte discernir la natura, les condicions de possibilitat, els límits i els pressupòsits del coneixement humà.
El terme fou introduït en el llenguatge filosòfic per Kant Juntament amb aquesta denominació, d’ús preferent en els manuals neoscolàstics antigament hom en deia logica maior , hom utilitza indistintament els termes de gnoseologia , epistemologia, teoria del coneixement i, àdhuc, criteriologia La consideració del coneixement com a problema filosòfic central és relativament recent Locke, Leibniz, Berkeley, Hume, etc, bé que hom pot trobar reflexions epistemològiques disperses en filòsofs de l’antiguitat i de l’edat mitjana A partir del sistema kantià restaren assentats els pressupòsits per a…
principat d’Antioquia
Història
Estat llatí fundat el 1098, arran de la primera croada, per Boemon I, príncep de Tàrent, l’obra del qual fou completada i consolidada pel seu nebot Tancred.
El principat s’estenia al llarg d’uns 200 km de costa, del nord d’Alexandreta al sud de Bâniyâs al sud-est incloïa Apamea i Maaret en Naamân i, a certa distància d’Alep, atenyia els límits del comtat d’Edesa Independent de dret, acceptà el vassallatge envers Bizanci Saladí mort el 1193 s’apoderà de la major part del territori Baybars posà fi a la seva existència en apoderar-se de la ciutat d’Antioquia el 1268, en temps de Boemon VI
ciutat genèrica
Urbanisme
Prototipus de la ciutat global postindustrial que resulta de l’urbanisme de lògica capitalista i que es caracteritza per l’absència d’identitat local i per la negació dels trets principals de la ciutat històrica.
El terme fou encunyat per l’arquitecte neerlandès Rem Koolhaas en el llibre “S, M, X, XL”, publicat el 1995 A partir de la concreta reflexió de Koolhaas sobre la ciutat postindustrial, el terme juntament amb altres com “ciutat global” s’ha emprat per anomenar el tipus de metròpolis caracteritzada per l’absència de límits, d’identitat local i de reconeixement històric Urbanísticament i arquitectònica, a la ciutat genèrica predominen les xarxes i els nusos de comunicacions, els no-espais aeroports, intercanviadors i els gratacels
Celtibèria
Història
Regió antiga de la península Ibèrica on eren establerts els pobles celtibèrics durant la segona meitat del darrer mil·lenni aC.
Comprenia l’alta conca del Duero arevacs i pelèndons, les valls del Jalón, del Jiloca i part de la conca central de l’Ebre belles, tites i lusons i les terres de més al nord d’aquesta part de l’Ebre fins als límits d’Aragó i Navarra celtibers en sentit estricte Hom distingia la Celtibèria ulterior, ocupada pels pelèndons i els arevacs, de la Celtibèria citerior, on hi havia els altres pobles esmentats Per desconeixement geogràfic, alguns autors clàssics anomenen Celtibèria tota la Meseta castellana celtiber
erisipela
Patologia humana
Malaltia infecciosa de la pell deguda al Streptococcus pyogenes, d’assentament inicial subcutani, que es presenta amb caràcters d’inflamació i enrogiment de la zona afectada, sobre la qual poden aparèixer lesions vesiculars, hemorràgiques o necròtiques.
Habitualment l’erisipela és precedida d’un pròdrom de malestar general amb calfreds, febre alta, anorèxia i, a vegades, vòmits, depressió general i mal de cap El primer símptoma visible és una petita placa inflamatòria, de límits molt nets i de color rosat o vermell intens, elevada i amb la pell tibant i lluent Les localitzacions de preferència són a qualsevol indret de la cara, però poden aparèixer a tot el cos, especialment sobre una ferida, cop o picada, o en el transcurs d’una malaltia
simbiosi
Sociologia
En ecologia humana, relació que sustenta l’estructura d’un grup humà, tant en el seu aspecte espacial com en la divisió del treball i que inclou avantatges recíprocs entre els seus diversos components.
No hi ha acord quant als límits del camp de la simbiosi mentre que uns RE Park, EW Burgess la redueixen a un tipus subsocial d’interacció amb exclusió de totes les formes d’interrelació que inclouen el pensament i la parla, d’altres AH Hawley la limiten estrictament a la interacció i complementarietat entre persones que ocupen posicions diferents i exerceixen funcions especialitzades en la divisió del treball, amb exclusió de les relacions suplementàries entre persones que ocupen funcions similars, com en el cas del comensalisme
antinòmia
Dret
Contradicció real o aparent entre dues lleis o entre dos preceptes d’una mateixa llei.
Les antinòmies legals es resolen per mitjà de la conciliació sistemàtica, bo i assignant un objecte especial a cadascun dels texts contradictoris i fixant els límits de llur aplicació Però quan la contradicció és absolutament irreductible, l’intèrpret ha de considerar no escrit, entre les disposicions o preceptes antagònics, aquell que representa una desviació dels principis generals que informen el sistema jurídic de què es tracta, o bé els ha de considerar anullats recíprocament i qualificar la situació esdevinguda com un cas de llacuna legal
advecció
Meteorologia
Moviment d’una massa d’aire en direcció horitzontal.
L’advecció modifica els límits de les zones climàtiques transportant la calor i el vapor d’aigua de les latituds baixes a les altes, de la mar calenta a la terra freda, etc Així, l’aire calent del Sàhara, humitejat en travessar la mar Mediterrània xaloc, sirocco submergeix les costes meridionals europees en un temps xafogós L’advecció d’una massa d’aire humit damunt un substrat més fred una altra massa d’aire, la terra o la mar origina la boira d’advecció boira
Sant Maurici (Gerri de la Sal)
Art romànic
Aquesta església, de la qual no es coneixen vestigis ni altres referències, apareix citada en el document datat l’any 920, quan els habitants de Baén es donaren al comte Ramon En aquest document s’especifiquen els límits del terme que passaven per l“‘ oratorium Sancti Maurici quomodo discurrit aqua usque in rivo qui exit de jam dicto Plano —es refereix al pla Tavernario— et pervenit in ipso puio de Salisarre ” Esment que, més o menys idèntic, es repeteix en el denominat fals I de Gerri
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina