Resultats de la cerca
Es mostren 2459 resultats
Glorianes
Municipi
Municipi del Conflent, al límit amb els Aspres del Rosselló, constituït per les capçaleres de les rieres de Rigardà (anomenada també riera de Glorianes) i de les Croses, des de la muntanya de Santa Anna dels Quatre Termes (que corona el santuari d’aquest nom) fins a la serra de Miralles.
Els colls de Montportell límit meridional del terme, de les Arques i del Peiró comuniquen aquesta vall amb la del Bolès L’agricultura és nulla les 78 ha de superfície agrícola són de pastures i farratge El cens ramader es limita a 354 caps d’oví i 41 de cabrum Hi ha claps de bosc La precarietat de l’agricultura i de la ramaderia ha provocat la despoblació gairebé total Dins el terme hi ha quinze fonts d’aigües medicinals ferruginoses, amb temperatures entre 11 i 18°C El poble 792 m alt és en un coster, a la riba dreta de la riera de Glorianes L’església parroquial és dedicada a…
Castell de Cabres
Castell de Cabres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la Tinença de Benifassà.
El terreny és molt accidentat serres de Sant Cristòfol i de les Albardes 1 311 m al sector septentrional, i penya de l’Àguila 1 246 m al límit oriental Més de la meitat del terme és format per terres improductives El bosc, principalment pinedes, ocupa unes 800 ha L’agricultura, totalment de secà, es limita al conreu de blat i de patates Hi ha mines de lignit i d’hulla, l’explotació de les quals ha estat abandonada El poble 12 h 2006, castellencs 1 134 m és sobre una petita elevació l’església parroquial és dedicada a sant Llorenç Als afores hi ha el santuari de Sant Cristòfol…
Ludmila Dvořaková
Música
Soprano txeca.
Estudià al Conservatori de Praga amb J Vavrdová i el 1949 debutà a Ostrava Txèquia amb Katia Kabanova Posteriorment cantà a Bratislava i Praga i el 1960 fou contractada per a interpretar l’Octavian d' El cavaller de la rosa a la Staatsoper de Berlín, on de seguida abordà els principals papers de Richard Strauss i Richard Wagner El 1965 cantà a Viena i un any després ho feu al Metropolitan de Nova York Actuà a Bayreuth entre el 1965 i el 1971, i es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres com a Brunilde Al final dels anys setanta inicià la seva carrera com a mezzosoprano, si bé limità…
autotransformador
Electrònica i informàtica
Transformador proveït d’un sol enrotllament per columna que fa ensems el paper de primari i el de secundari.
Els terminals del circuit d’alta tensió són trets de l’enrotllament, i els de baixa tensió d’un punt d’entremig Igualment pot servir com a elevador, que com a reductor de tensió És més econòmic que un transformador comú, però en cas de tallar-se fortuïtament el tros de l’enrotllament comú als dos circuits, aquests rebrien l’alta tensió directament, sense palliatius Això limita l’ús de l’autotransformador als casos en què l’alta tensió no sigui gaire elevada i els receptors siguin comandats per persones expertes, com, per exemple, per reduir la tensió d’engegada d’un motor de corrent altern…
Club Atlètic Santa Coloma

Cartell de la 40a edició del cros Amorós, que començà a organitzar el Club Atlètic Santa Coloma el 1971
NET EC
Atletisme
Club d’atletisme de Santa Coloma de Gramenet.
Fundat el 1965, fomentà els atletes de cros i de fons gràcies a la feina de l’excampió d’Espanya i internacional Antonio Amorós López La manca d’installacions limità les seves possibilitats, ja que els seus atletes s’entrenaven en una pista de cendra a l’antic camp de futbol de la Gramenet, a l’actual barri del Fondo Després entrenaren en una pista a la Pallaresa i finalment a les pistes d’atletisme Antonio Amorós Des del 1971 organitza el cros Antonio Amorós, un dels més antics de Catalunya El 1995 es fusionà amb el Club Corredors de Fons de Santa Coloma, creat el 1985, per originar la Unió…
serra de Milany
Serra
Serra situada al sector meridional del Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica del Subpirineu.
Constitueix el sector occidental del sinclinal de direcció E-W continuat, des del coll de la Creu de l’Espinal, per la serra de Santa Magdalena de Cambrils i que limita pel S la vall de Vallfogona Els cims l’Obiols, 1 533 m alt són constituïts per pudingues calcàries dures, bartonianes, i formen una cresta, a causa d’un fenomen d’erosió diferencial del flanc del sinclinal Aquesta cresta constitueix el termenal dels municipis de Vallfogona de Ripollès, al N, i de la Parròquia de Ripoll i de Vidrà, al S El vessant meridional, el més suau, forma la capçalera del torrent de Milany…
Lludient
Lludient
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb l’Alcalatén, situat a la vall mitjana del riu de Vilamalefa i accidentat pel vessant meridional (880 m alt.) extrem de Penyagolosa.
El territori és molt muntanyós, i en la major part és ocupat per garrigues i pasturatges pobres En ramaderia, hi ha prop d’un miler d’ovelles El secà es limita a un 15% del terreny, dedicat sobretot a cereals, i el regadiu a un 15% Ha patit una forta despoblació, que ha reduït el nombre d’habitants a un terç dels del 1900 Més d’un 90% de la població activa treballa a l’agricultura La vila 113 h agl 2006 431 m alt és en una foia, a l’esquerra del riu de Vilamalefa L’església parroquial és dedicada a santa Maria El lloc havia pertangut a la senyoria de Vilamalefa, després ducat de…
Soanyes
Soanyes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, a la dreta de la Tet, entre l’aiguabarreig amb la riera de Mentet i la Bastida d’Évol.
Comprèn els vessants septentrionals de la serra que, des del coll de la Llosa, separa les valls Marçana i de Nyer El terme és, en part, boscat i, en part, cobert de pasturatges La superfície agrícola es limita a 91 ha destinades a arbres fruiters 13 ha d’albercoquers, 4 ha de vinya, 3 ha d’hortalisses, 2 ha de cereals i 64 ha de pastures i farratge El cens ramader és de 83 caps de boví, 97 d’oví i 7 d’equins, en recessió El poble és situat en un coster, a 843 m alt, dominant la vall de la Tet, enfront d’Oleta, al voltant de l’església parroquial El lloc és esmentat ja en 874-875…
principi cosmològic antròpic
Astronomia
Principi segons el qual, d’entre tots els conjunts de condicions inicials de la formació de l’Univers que hom pugui pensar, resten exclosos aquells que no haguin pogut conduir casualment al desenvolupament de la vida humana intel·ligent.
El principi antròpic té diverses formulacions La versió forta indica que les lleis de qualsevol Univers han de ser de tal manera que permetin l’existència d’observadors El principi dèbil indica que els valors de determinades constants que marquen les característiques de l’Univers no poden tenir qualsevol valor, sinó només aquell que permeti el desenvolupament de l’ésser humà Ambdues definicions han suscitat una gran controvèrsia científica, que va des de l’afirmació que el principi és tautològic fins que implica la presència d’un programador que hagi ajustat els paràmetres físics Així doncs,…
Villores
Municipi
Municipi dels Ports, situat al NW de la comarca, prop del límit amb Aragó.
Ocupa el vessant sud-oriental de la serra de la Menadella, que fa de límit per ponent, fins al Bergantes, que el limita per llevant Tota la part occidental del terme és muntanyenca i pobra, i només el sector de la vall, vora riu, és aprofitable agrícolament El 50% de la superfície correspon a terres improductives i de pastures pobres Hi ha 210 ha de conreus de secà, dedicats a cereals, vinya i llegums, i 9 ha de regadiu El poble 54 h agl 2006, villorans 743 m alt, és situat a peu de muntanya, a 1 km, a l’esquerra, del Bergantes De l’església parroquial Sant Joan, que conserva una creu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina